dijous, 19 de setembre del 2013

El dit a la nafra

 

Publicat a www.elperiscipi.com
 

Ahir Intermón Oxfam -la veterana ONG que es dedica a l'eradicació de la pobresa en el món- publicà un informe que posa el dit a la nafra. L'informe, que és l'actualització d'un altre que varen fer públic abans de l'estiu, es titula “La trampa de l'austeritat. El veritable cost de la desigualtat a Europa” i la conclusió principal no pot ser més contundent: Si les mesures d'austeritat continuen, en 2025 entre 15 i 25 milions d'europeus viuran sumits en la pobresa.

 

Aquest tsunami provocat pel de l'austericidi i les particulars polítiques del Govern de Rajoy podria fer que el Regne d'Espanya aportes a Europa un terç dels nous pobres l'any 2025. Amb aquesta contribució a la pobresa europea, el Regne d'Espanya arrodoniria la seva contribució social d'Europa, ja que, cal no oblidar, que l'Estat espanyol és el quart més desigual d'Europa, per davant de Grècia (i només per darrere de Letònia, Bulgària i Portugal).


Val a dir que, en funció de l'evolució de la taxa de pobresa d'aquests darrers anys, i extrapolant els comptes que fa Intermón Oxfam, entorn del 34% de la població illenca podria estar en situació de pobresa. D'altra banda, és molt important advertir que amb aquest informe Intermón Oxfam s'incorpora a l'abundant literatura socioeconòmica que tracta el fenomen dels “treballadors pobres”. Avui el treball s'ha precaritzat tant que ja no és sinònim de no pobresa.
 

Tanmateix allò que més m'interessa posar en relleu és que Intermón Oxfam, amb molt bon criteri no accepta el "There is no alternative” (TINA) el mantra preferit de Margaret Thatcher i del neoliberalisme governant arreu d'Europa. En aquest informe que comentam també posa el dit a la nafra quan planteja les alternatives: 1.- Invertir en serveis públics, garantint l'educació universal i de qualitat per a tots i protegir l'atenció sanitària. 2.- Enfortir la democràcia institucional fomentant una major participació de tots els actors en els processos democràtics, garantint més transparència i rendició de comptes. 3.- Desenvolupar sistemes fiscals justos, que incloguin impostos a l'acumulació de riquesa i una Taxa sobre les Transaccions Financeres. Millorar la transparència i l'intercanvi d'informació financera per fer front a l'evasió i efusió fiscal i desenvolupar noves lleis internacionals sobre fiscalitat que incloguin els paradisos fiscals.
 

Amb informes com aquest té tot el sentit recorre a la dita confuciana que diu: “Quan el savi senyala la lluna, el neci mira el dit”. La lluna és l'Informe d'Intermón Oxfam i el dit els informes dels Governs. El savi és la comunitat educativa illenca que fa vaga per una educació, pública de qualitat i inclusiva, per elevar el nivell educatiu de la societat illenca i la nostra autoestima. El neci és JR Bauzá que ni tan sols mira el dit del savi. Mira el melic de la ignorància i no escolta les sàvies propostes de diàleg que li arriben d'alcaldes del PP (Pollença, Sa Pobla, Selva, Alaró ... ) del President de la Cambra de Comerç de Mallorca, del Rector de la UIB… JR Bauzá ha cedit davant el piquet empresarial. Cedirà davant els humils?

 

dimarts, 10 de setembre del 2013

11 de setembre 2013

Publicat a www.elperiscopi.com


Demà és 11 de setembre. Demà és la Diada Nacional de Catalunya i el dia que es fa  la Via Catalana cap a la independència en forma de cadena humana. Deixeu-me que resumeixi els meus pensaments sobre aquest  esdeveniment en una cita: “La nació és el resultat d’un sentiment col·lectiu d’identitat de caràcter  essencialment cultural  que un grup d’homes i dones escull  perquè s’hi sent representat, perquè ha triat una manera de viure i una gent amb qui compartir-la. L’estat és, en canvi,  un cos polític nascut d’un contracte social, la funció del qual és garantir uns dret als conjunt de ciutadans, a canvi d’uns deures respecte de la institució i d’una solidaritat en relació amb la resta dels que l’integrem” (Josep Fontana, “La construcció de la identitat”).  Sens dubte per això el nacionalisme espanyol  vol impedir-nos  -decret llei rere decret llei-  qualsevol  forma pròpia de viure (viure i ensenyar en català, per exemple). No fos cosa que esdevingui en estat propi.


Aquest 11 de setembre és també  el quaranta aniversari del cop d’Estat de Pinochet, d’aquell  xoc tremend  per a l’esquerra mundial. Quatre dècades de la mort del President Allende donen per a molt. Resumeixo pensaments que em venen al cap:

Si s’ha de triar entre sacrificar l’economia o la democràcia s’ha de sacrificar la democràcia” Una frase que Henry Kissinger pronuncià l’any 1973 justificant el cop de Pinochet. Coses dels capitalistes d’altre temps? Idò no tant: Una  democràcia adequada als mercats (“Marktkonforme Demokratie”), és un concepte que Angela Merkel ha imposat arreu d’Europa i que és ben d’actualitat.


Avui és un bon dia per recordar que, tot just  desprès de l'onze de setembre de 1973, Augusto Pinochet declarà en un discurs al poble xilè que la seva meta era “fer de Xile no una nació de proletaris, sinó d'emprenedors”. D’aquí ve la meva adversitat a aquesta propaganda barata de l’establishment sobre emprenedoria.


Missatge de Salvador Allende des de La Moneda -a través de Radio Magallanes- a les 9,30 hores de l’11 de setembre de 1973: “...Superaran  otros hombres este momento gris y amargo donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que mucho más temprano que tarde de nuevo abrirán  las grandes alamedas  por donde pase el hombre para construir una sociedad  mejor. ¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!” (Del llibre “Compañero Presidente. Salvador Allende, una vida por la democracia y el socialismo” de Mario Amorós).



Conclusió: L’austeritat autoritària és una mena de cop d’estat a la democràcia de debò; les elits econòmiques dominats canvien el significat de les  paraules per canviar-nos la mentalitat i imposar-nos el seu model de societat excloent. Però sempre hi haurà resistència

dimecres, 4 de setembre del 2013

Atur estiuenc i l’economia de quincalla

Publicat a www.elperiscopi.com


La sociologia alemanya ha definit com a “ramschönomie” allò que crec traduir correctament al català com a “economia quincalla”. És el que en castellà s’ha traduït amb l’expressió d’ “economia de baratillo”. En qualsevol cas amb aquestes expressions es pretén definir el fenomen de l'estirabot de les vendes de productes barats i de baixa qualitat en el mercat minorista de l’ alimentació a Alemanya.  En aquest país que se sol posar d’exemple de model econòmic, laboral i social exemplar, entre 1.995 i 2.010  aquesta “economia quincalla”  va passar del 29,2% al 43,6%. Paral·lelament, entorn del 50% de les llars alemanyes no paguen impostos sobre la renda perquè guanyen massa poc per fer-ho. Són els efectes de l’èxit del MiniJobs. Seria, sens dubte, molt més útil tenir cada més indicadors d’aquestes característiques i no tant els d’atur registrat que cada vegada estan més distorsionats i proporcionen lectures cada cop més esbiaixades que permeten presentar com a extraordinàriament positiu la disminució de 31 registres de les llistes oficials espanyoles  d’atur.

Anem a pams i vegem les dades fetes publiques ahir referides a Balears: L’atur registrat a 31 d’agost és de 69.500 persones la qual cosa vol dir que en relació al mes de juliol els registres han baixat un 0,21%, i en relació al mateix mes de l’any anterior un 7,28% (146 i 5.460 persones respectivament). Per un altre costat, la mitjana d’agost de les afiliacions a la Seguretat Social (464.920) ha augmentat un 0,07% en relació al mes anterior i un 1,38% en relació a la mitjana d’agost de l’any 2012. Són unes dades positives? Hi ha creació real d’ocupació aquest estiu? Prenent en consideració que, fins ara, havíem sostingut que es podien intuir alguns símptomes de creació d’ocupació quan la baixada de persones registrades a les llistes de l’atur és similar a la pujada de les afiliacions a la Seguretat Social, podria ser que aquest fos l’escenari. Tant de bo fos així però, malauradament, s’ha de matisar el següent:

I.- La baixada de l’atur registrat es concentra en el col·lectiu de persones estrangeres. De fet, l’atur registrat de persones amb nacionalitat espanyola augmenta en relació al mes de juliol en un 0,6% (362 persones). En qualsevol cas el més significatiu és que l’atur registrat baixa en termes interanual en 5.460 persones de les quals més del 45% són estrangeres. És obvi que el procés de retorn dels immigrants als països d’origen i el seu viatge al treball submergit explica en bona part la baixada d’atur registrat.

II.- La tendència a la baixa de la taxa neta de cobertura de les prestacions d’atur accelera el fenomen de l’atur desanimat. És a dir,  cada cop hi ha més persones que, tot i seguir en situació d’atur (volen i/o necessiten treballar i no troben qui els contracti), no renoven la demanda d’ocupació.

III.- Les dades d’afiliacions a la Seguretat Social tenen dos problemes: Un relacionat amb la distorsió estadística que encara produeix la regularització de la situació dels treballadors i treballadores de la llar per compte d’atri que va posar en marxa el R.D 1620 de 2011. Són moltes altes a la Seguretat Social de persones que ja treballaven i que, en cap cas, es poden considerar com a generació d’ocupació nova. El segon problema és encara major i més punyent: La contractació a temps parcial no desitjada s’ha disparat de forma escandalosa. De fet, és la modalitat de moda d’aquest estiu! Això significa que les altes noves a la Seguretat Social són en gran proporció a temps parcial. Per tant, tot i que el nombre de persones d’alta a la Seguretat Social creixi, és perfectament plausible que, en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, hi hagi una reducció de l’ocupació. Val a dir que aquest fenomen no és una curolla meva i que ja es palesava a la Comptabilitat Nacional Trimestral d'Espanya del segon trimestre de 2013.

IV.- Cada mes, al costat de les dades d'atur registrat, contractació i afiliacions a la Seguretat Social, es publiquen les dades de sol·licituds de prestacions de desocupació referides al mes anterior. Certament és una informació que s'utilitza poc però que a mi  em sembla de gran importància. Les que ahir es van publicar ens informen que en mes de juliol va haver-hi a Belears 8.300 sol·licituds de prestacions contributives. Com pot sostenir-se que estem en un escenari de creació d'ocupació si en el mes de màxima activitat laboral hi ha aquest volum de persona que acaben de perdre el treball?

Per tant, els registres mensuals dels Serveis Públics d’Ocupació -el SOIB en el cas de les illes- serveixen cada dia manco per copsar el tarannà del mercat laboral i de la qualitat del treball. Per tenir aquesta informació s’han de creuar distintes fons estadística i l’EPA segueix sent clau.

Deixau-me que expliqui una cosa que, donat que s’ha parlat d’agost històric en la disminució d’atur registrat, em sembla escaient:  Sabeu perquè històricament l’atur registrat pujava en el mes d’agost tant arreu del Regne d’Espanya com a l’àmbit illenc? Per dues raons: Primera perquè durant els anys del boom immobiliari era freqüent que  moltes empreses  -especialment dedicades a la contracció- en el mes d’agost interrompessin els “contractes d’obra”.  Eren les famoses -i fraudulentes- “vacances pagades pel INEM”. La segona raó és que durant el mes d’agost els programes de Polítiques Actives d’Ocupació (cursos de formació, etc.) solien fer vacances i els participants en aquests programes que, òbviament, seguien en atur, emergien a les llistes d’aturats (mentre participen en els programes PAO no compten com a persones aturades). Ara hi ha manco atur registrat en el mes d’agost perquè no hi ha massa activitat en el sector de la contracció i les PAO són extraordinàriament escasses! No debades una de les informacions que ahir es feren publiques és la que fa referència a l'atur de llarga durada. L'esgarrifosa xifra de 27.594 persones (el 39,7% sobre el total d’atur registrat) amb més de 12 mesos ininterromputs inscrites en demanda d’ocupació sense treballar ni un dia ni participar en cap programa de PAO, és prou indicatiu del desinterès del Govern per l’ocupabilitat de les persones aturades d’aquestes illes.


En definitiva, amb una temporalitat en la contractació del 89% en l’acumulat dels 8 mesos de 2013, em temo que d’aquella dicotomia de “viure per a treballar vs treballar per a viure” hem passat a l’axioma de  “no hi ha treball per a viure vs treballar no garanteix viure dignament”. Per molt que augmenti l’economia quincalla, aquesta és la qüestió.