Aquesta setmana que, el dimecres
dia 8 de març, commemoram el Dia Internacional de la Dona, volia dedicar
aquestes línies a descriure algunes bretxes entre dones i homes en l'àmbit
sociolaboral illenc. M'havia proposat reflexionar sobre les causes de la bretxa
salarial que, segons dades de l'Agència Tributària, corresponents a l'exercici
fiscal 2015, és del 21,3% (la qual cosa es tradueix en una diferència de
4.068 € de mitjana anual). Volia fer èmfasi i intentar esbrinar els motius de
fons de la bretxa existent en l'AROPE, és a dir, en la taxa de risc de pobresa
o exclusió social que incorpora en el seu càlcul la manca i/o la mala qualitat
del treball, i no únicament si se supera o no el llindar de pobresa, i que és
el referent de l’oficina estadística de la UE, Erostat. Val a dir que, amb dades
del IBESTAT per a 2015, es calcula que aquesta bretxa és de 6,5 punts
percentuals (33,6% les dones, 27,1% els homes).
També era el meu propòsit
referir-me als aspectes més rellevants de les diferències entre dones i homes
en el mercat laboral de casa nostra, que ens proporcionen en termes de mitjanes
anuals per a 2016 l'EPA-INE, i l'IBESTAT. En aquest sentit, em volia entretenir
a analitzar dades com ara, els gairebé 10 punts de difèrencia en la taxa
d'ocupació (51,40% les dones, 61,00% els homes), el punt en la taxa d'atur
(14,43% les dones, 13,43% els homes), i el més de mig punt en la taxa d'atur de
llarga durada (5,79% les dones, 5,23% els homes), i, sobre tot, donada la seva
associació amb la pobresa laboral, els 12 punts en la contractació a temps
parcial de la població assalariada (19,96% les dones, 7,96% els homes).
Finalment, també volia reflexionar
sobre el "treball sense recompensa", en paraules de la Directora
Executiva d'ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka, en el seu missatge en ocasió
del Dia Internacional de la Dona de 2017. Aquest és un assumpte cabdal a l’hora
de parlar d'igualtat entre dones i homes car, per exemple, segons dades de
l'Enquesta de Població Activa (EPA-INE) corresponents al quart trimestre de
2016, entre la població inactiva illenca, que declara com a motiu principal per
a la inactivitat la dedicació a la realització de "labors de la
llar", la bretxa és, ni més ni manco, de 27,6 punts percentuals (40,6% les
dones, 13,0% els homes).
Però els meus plans es van anar en
orris quan vaig llegir la següent piulada: “Una
lee la declaración institucional del Gobierno x #8deMarzo y no le queda claro
si es de 2017 o de 1987 #DejaVu” que em va posar sobre la pista de la citada
declaració institucional del govern d'Espanya.
Una vegada llegida, i havent
comprovat l'absència de compromisos polítics i pressupostaris, per fer, a tall d’exemple, alguna cosa per superar la
persistència de, en paraules de la citada declaració governamental, “desigualtats,
tant en l'accés i permanència de les dones al mercat de treball, en la seva
formació i promoció professionals, com en les condicions de treball”, o per frenar
l'escalada d'assassinats masclistes, vaig decidir canviar de plans.
Davant el text d'un Govern que tant
parla, quan li convé, del compliment de la Llei, que ni tan sols fa la més
mínima referència als greus i persistents incompliments de la Llei Orgànica de
mesures de protecció Integral contra la violència de gènere, de la Llei per a
la igualtat efectiva de dones i homes, o de aspectes claus de la Llei d’atenció
a les persones en situació de dependència que, com la eliminació de la
cotització a la seguretat Social de les persones cuidadores, afecten especialment
a les dones, només se m'ocorre per complir amb aquesta cita setmanal amb les
lectores i els lectors de dBalears, esser molt concís i, tot plegat, resumir-ho
en dues frases: aquest 8 de març cal
sortir al carrer al crit de Rajoy dimissió! i, alhora cal seguir la crida del
moviment feminista internacional de #VagaDeTotes! Totes a la
vaga!
Publicat originalment a dBalears ( 06-III-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada