dilluns, 22 de maig del 2017

Sobre la bretxa salarial de gènere illenca

Nota: El dissabte, 20 de maig, l'Ara Balears va publicar el següent article. Aquest "Observatori" havia de ser la meva opinió sobre unes dades que vaig estudiar per preparar una intervenció a una Taula Rodona organitzada pel Col·lectiu Aurora Picornell sobre els canvis socials que provoca el conflicte social. No sé per quines raons el diari no va publicar la informació i sí el meu article. Per això public els gràfics que ajudem a entendre millor l'article.

oooOoooo


La bretxa salarial de gènere a les Illes Balears és, des de fa anys, una de les més baixes en el rànquing de les comunitats autònomes espanyoles.

El 'mainstream' interpretatiu sosté que la causa, gairebé única, és que, com que la bretxa salarial és menor en els salaris baixos (la bretxa en el cas del Salari Mínim Interprofessional és zero), i a les Illes Balears tenim un model econòmic de baixos salaris, aquesta és l'explicació. Coincidesc amb aquesta interpretació de les causes, però la consider incompleta.

En el conveni col·lectiu de 1999-2002, si no ho record malament, el sindicalisme illenc va aconseguir que en el sector de l'hoteleria les cambreres de pisos tinguessin el mateix salari que les cambreres i els cambrers de bar i/o menjador.

Sens dubte, va ser una conquesta sindical que, a més de fer justícia amb les plantilles extraordinàriament feminitzades dels pisos dels hotels, va fer que la bretxa salarial s'estrenyés. Una prova de tantes que la problemàtica de les Kellys a alguns –sense gens d'interès de patrimonialització– fa molt temps que ens preocupa i ocupa.

Per una altra banda, les dades de l'Agència Tributària ens indiquen una tendència a la baixa de les diferències entre el salari dels homes i el de les dones. Salaris més igualitaris i equitatius? La contestació ha de ser malauradament negativa. El que suggereix és que els programes de càstig social –amb la Reforma Laboral del PP (2012) com un dels bucs insignes– fa que el salari dels homes (si més no, el declarat a Hisenda) baixi més que el de les dones. Encara sort del Salari Mínim que, malgrat la seva insuficiència, ha frenat un poc l'extensió i intensitat de la pobresa laboral femenina.

Dues conclusions: 1.- Cal retornar tota la força a la negociació col·lectiva, que s'ha demostrat ser una eina per avançar en igualtat. 2.- Cal complir la Carta Social Europea en matèria de Salari Mínim per tal que es garanteixi un sou digne per a un nivell de vida digne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada