Publicat originalment a dBalears (23-10-2022)
Dilluns,
17 d'octubre, vaig arribar d'una visita als campaments de refugiats sahrauís a
Tindouf (Algèria). Arribava amb la motxilla a vessar d'emocions, plena de compromís
amb la causa del poble sahrauí que, dit sia sense embuts ni eufemismes, és la
independència del Sàhara Occidental. Vaig arribar a Palma amb un feix de
conviccions reafirmades, entre d'altres: La RASD és una realitat. Té carències
de consolidació com a estat independent, però és una realitat fàctica en
l'àmbit internacional i en l'intern (serveis de salut, d'ensenyament, de
seguretat, etc.). La determinació del Front POLISARIO de no rendir-se és
absoluta, només hi ha una solució al conflicte: Referèndum, on l'opció de la
independència hi ha de ser sí o sí. Val a dir que la cantarella de
"solución política mutuamente acceptable" és cinisme en estat pur, és
tractar d'iguals ocupants i ocupats, agressors i agredits. La decència política
obliga a reclamar l'aplicació, agradi o no agradi a la monarquia medieval del
Marroc, de la legalitat internacional. La guerra -reiniciada el novembre de
2020 a conseqüència de la ruptura per part de Marroc de l'alto el foc que
operava d'ençà de 1991- es nota als campaments de persones refugiades. Moltes
famílies sahrauís que vivien en els territoris alliberats s'han traslladat als
campaments per allunyar-se del front de batalla. Una quarta convicció
reafirmada és que la cooperació de Balears amb el poble sahrauí salva vides. El
programa integral de salut infantil sahrauí (PISIS) i el d'urologia són dos
programes cabdals per al sistema de salut sahrauí. Ho són per la seva llarga
continuïtat i qualitat preventiva i assistencial. No en tenia dubte, emperò
aquesta segona anada als campaments m'ha reafirmat que l'hospitalitat i
generositat de la gent sahrauí és immensa. Cada vegada que ens donen les
gràcies pel suport a la seva causa de la societat i les institucions illenques,
no em puc estar de contestar: Gràcies a vosaltres, germanes i germans sahrauís,
gràcies per l'exemple de resistència i dignitat que donau al món!
Tanmateix,
la gran convicció reafirmada és que, malgrat gairebé mig segle d'ocupació, de
ser l'última colònia de l'Àfrica, de la persistent conculcació dels drets
humans per part de l'ocupant marroquí, i el tossut mirar cap a un altre costat
de l'anomenada comunitat internacional, i en particular d'Espanya com a
potència administradora que és; malgrat les precàries condicions de vida,
malgrat els quaranta-set anys de resistència i lluita per tancar aquest procés
de descolonització inconclús, el poble sahrauí, les institucions de la RASD, el
Front POLISARIO no pateixen allò que Ngũgĩ wa Thiong'o suggereix anomenar
"alineació colonial". És a dir, per més que vulguin alguns traïdors i
un nombre indeterminat de venuts als colonitzadors, l'acceptació de qualsevol
forma de "marroquinitat" del Sàhara Occidental és radicalment
inversemblant.
Ara
bé, també vaig tornar amb alguna preocupació. La més punyent, la crisi alimentària
que plana sobre els campaments de refugiats sahrauís. En aquest sentit, és
fonamental fer-se ressò d'aquesta crida humanitària del
Consorci d'ONGs en resposta a la crisi alimentària en els campaments de
població refugiada sahrauí i actuar en conseqüència. No debades s'acaba fent
"una crida a la responsabilitat de la comunitat internacional i a la
solidaritat de la societat civil, per a mobilitzar el suport necessari enfront
d'aquesta crisi oblidada, abans de lamentar danys irremeiables per a la
població refugiada sahrauí".
De
fet, en aquesta estada als campaments de Tindouf va haver-hi molts encontres
força importants –puc assegurar-vos que la reunió amb el President de la RASD i
secretari general del Front POLISARIO, Brahim Gali, va ser el culmen de tot
plegat-, però, personalment, em va impactar molt l'encontre amb el president de
la Mitja Lluna Roja Sahrauí (MLRS) que ens va explicar, amb ets i uts, la
magnitud de la probable crisi humanitària per manca d'alimentació. La situació
inflacionària mundial ha fet que les necessitats d'aliments agafin perfils
dramàtics. Buhubeini Yahya Buhubeini ens recordà que el més que probable
escreix de malnutrició, anèmies, etc. que plana sobre la població sahrauí
refugiada no és conseqüència d'una desgràcia natural. Ho és del fet de voler
autodeterminar-se i acabar amb qualsevol colonització.
En
arribar a casa, m’adono que la dinàmica inflacionista global i la crisi
climàtica són motiu de conversació recorrent per mor de la pujada del preu de les
nostrades tomàtigues de ramellet. Què tal si deixam de
minar-nos el melic i el motiu de conversació el centram, si més no en part, en la
inflació de necessitats bàsiques de la població refugiada sahrauí?
