Publicat originalment a dBalears (16-03-2020)
21
de març de 1960 a Sharpeville, Sud-àfrica, va haver-hi una manifestació
pacífica contra les lleis de passades de l'apartheid. La policia va obrir foc i
va assassinar 69 persones. Aquest és l'origen del Dia Internacional de
l'Eliminació de la Discriminació Racial, que l'ONU proclamà el 1966, sis anys
després d'aquella massacre.
Enguany,
de cara a la commemoració del 21-M, l'ONU xerra, entre altres coses, de la
necessitat de “mitigar i contrarestar l'augment de les ideologies de supremacia
extrema” que “alimenten el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, i
les formes connexes d'intolerància, sovint dirigeixen les seves accions a
migrants i refugiats, així com a persones d'ascendència africana”. Els
missatges de les institucionals internacionals s'endureixen en la mesura que el
racisme avança i assoleix posicions de poder molt rellevants, com ara, la Casa
Blanca a Washington DC, el Palácio do Planalto a Brasília, o el Palau Sándor a
Budapest.
Però,
el fet més important és que la commemoració del Dia Internacional de
l'Eliminació de la Discriminació Racial de 2020 ha esdevingut arreu -també a
Mallorca- una data assenyalada al calendari
de mobilitzacions socials contra el racisme, i, lògicament, contra el feixisme.
Aquestes mobilitzacions són, sens dubte, molt necessàries; adés minoritàries a
casa nostra, però de ben segur aniran in crescendo. Al virus del racisme i de
la xenofòbia se’l venç sortint al carrer, però el 21-M d’enguany un altre
celebèrrim virus (el coronavirus Covid-19) ens tindrà confinats... però amb
actitud combatent!
I,
tanmateix, la pesta del feixisme es combat amb coratge, intel·ligència, i
compromís de lluita col·lectiva. Xerrant, en el context d'aquestes línies, de
pesta no m'he pogut estar de pensar en Albert Camus. Concretament, en el
coratge, intel·ligència, i no entotsolar-se capcot de Camus en general, i,
particularment, a “Cartes a un amic alemany”. Aquest meravellós llibret, editat
el proppassat 2019 per Lleonard Montaner Editor, conté quatre cartes que
l'autor de “La pesta” dirigeix, entre juliol de 1943 i juliol de 1944, a un
fictici amic nazi. L'admirat filòsof Xavier Antich escriu al
pròleg: “Quan els esdeveniments han passat, sempre és fàcil veure-hi clar. El
que no és tan fàcil és veure-hi, i, sobretot, veure-hi clar, lúcidament, enmig
de la foscor”. Aquest és el gran mèrit d’aquestes cartes, traduïdes al català
per Míriam Cano. Permeteu-me afegir que quan vaig llegir que David Fernández a
l’epíleg, es demana “com es pot dir tant en tan poc”, tot advertint que “no és una
lloança literària ni estilística, sinó una defensa de la claredat en brevetat”,
vaig pensar que m’havia llegit el pensament.
En
gairebé acabar la tercera carta, datada l’abril de 1944, Albert Camus, etziba
al seu fictici amic alemany: “El combat que lliurem té la certesa de la
victòria perquè té l’obstinació de les primaveres”. Idò això, obstinadament, a
cuidar-se per poder seguir lluitant conta el racisme, la xenofòbia, i tota
casta de feixismes. També dels, en paraules de Boaventura de Sousa Santos, feixismes
socials, generalment associats a altres pandèmies, com ara la de la fam. Potser
no és mal dia per recordar que la FAO alerta que cada dia moren per culpa de la
fam entorn de 25.000 persones al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada