EL MANTRA DEL CANVI DE MODEL DE CREIXEMENT

Hi ha una certa coincidència a dir que més enllà de conjuntures que precisen plans d’incentius de l’activitat econòmica, el que cal és sortir de la crisi econòmica i d’ocupació amb més fortalesa econòmica, amb més cohesió social, amb una millora substancial de la governança i, per tant, amb avenços en la democràcia econòmica. Dic bé “hi ha certa coincidència” perquè hi ha qui el seu egoisme insaciable o la seva irresponsabilitat quasi delictiva els fa impossible fer costat a aquesta raonable consideració. Entre els egoistes, n’hi ha més d’un “parell mallorquí” de dirigents empresarials, i entre els irresponsables l’exemple més recent podem trobar-lo en les declaracions de la dirigent del PP Sra. Cabrer, que reclamava el Pla de Carreteres de Mallorca més desenvolupista possible com a solució a l’atur. És a dir, la responsable del Pla de Destrucció Massiva de Territori (PDMT) de la legislatura del Molt Imputat Matas ens proposa sortir de la crisi amb més ocupació precària i amb més asfalt...

No obstant això, en són molts més els que pertot arreu, i aquí a les Illes, sostenen que si superam l’actual crisi sense un canvi de patró de creixement, serà una sortida en fals i un gran sacrifici debades dels més desfavorits... Però, què és això del canvi de patró o model de creixement? Com es fa? Qui l’ha d’impulsar?

El que pareix clar és que no es pot materialitzar d’un dia per l’altre, que és un procés, una planificació d’objectius generals amb fites concretes i progressives que tenen a veure amb les debilitats i les fortaleses de les empreses i dels sectors productius i del territori on operen, amb les infraestructures i les energies, amb l’eficàcia del sistema laboral i de la cohesió social, amb el sistema educatiu, amb la R+D+i, amb la integració del nostre model de benestar, amb la fiscalitat, i amb l’eficàcia de l’Administració que, en el nostre cas, té molt a veure amb el desplegament de l’Estatut reformat i especialment amb les transferències als Consells Insulars.

Per fer aquest camí poden ser útils impulsos com ara l’anunciada Llei de l’economia sostenible, encara que el que de moment es coneix no augura grans alegries de canvi. Tant de bo la imminent cimera de Copenhaguen sigui el començament d’una transició cap a una economia baixa en diòxid de carboni i amb més progrés social. Mentrestant em permeto recomanar dues lectures: l’Informe de la Fundación 1º de Mayo titulat “Reflexiones y propuestas para el cambio de modelo productivo en España” i el llibret de Carles Manera L’eixam i les abelles. Per un nou model de creixement a les Illes Balears.

Segur que una vegada gireu la darrera pàgina d’aquests textos el mantra del canvi de model de creixement seguirà i seguirà... Per cert, és segur que hem de créixer?

FOTO: Cala Sant Vicenç (Mallorca), novament amenaçada per més urbanitzacions. És això nou model de creixement?