Foto: “Zoco” de Damasc (Síria)Amb les dades del tercer trimestre de 2009 proporcionades per l’EPA hem conegut que la població activa a les Illes Balears continua augmentant i assoleix un rècord històric en nombres absoluts. Ja són 607.100 les persones que treballen o estan en disposició de fer-ho. Això suposa una taxa d’activitat del 68,05%, la més elevada de l’Estat espanyol, molt per sobre de la taxa del 59,81% corresponent a la mitjana estatal. En termes interanuals, les Illes Balears tenen una variació positiva del 2,97% amb la incorporació de 17.500 persones actives.
Hi ha 335.500 homes en situació activa, o el que és el mateix, una taxa d’activitat masculina del 75,23%, molt similar a la de l’any 2008. Per contra, amb un total de 271.500 dones la taxa d’activitat femenina puja i passa del 58,45% al 60,87%, el que suposa que s’han incorporat 14.200 dones al mercat de treball en un any. És significatiu que l’únic grup d’edat que evoluciona a la baixa, amb un descens de l’11,21%, siguin els joves de 16 a 19 anys. Així mateix, hi ha una baixada del 13,93% dels actius estrangers comunitaris i en canvi pugen els espanyols en un 1,72% i els estrangers no comunitaris ho fan amb un destacat 4,35%.
Crec que és necessari comentar les dades de la població inactiva ja que al conjunt de l’Estat creix un 0,8% per mor d’un fort increment de quasi cinc punts dels homes inactius, que contrasta amb una baixada de més d’un punt i mig de la inactivitat femenina. En el cas de les Illes Balears, la població inactiva total baixa un 1,6% i, igual que al conjunt d’Espanya, tenim un important increment de més de tres punts de la població masculina inactiva. El més rellevant i diferenciador és que les dones inactives són menys que ara fa un any, concretament el nombre de dones inactives baixa en un 4,5%.
Però, ¿quins canvis qualitatius ha sofert la població inactiva? Segons les dades del tercer trimestre de 2009 proporcionades per l’EPA, hi ha dues qüestions, en la meva opinió, de molta importància: la primera és que el grup de persones inactives estudiants creix tant al conjunt d’Espanya com a les Balears ‑Espanya té una taxa de creixement del 6,9% mentre que a les Illes el creixement relatiu és de només el 3,8%‑. La segona qüestió cabdal és la que fa referència a la població inactiva que declara dedicar-se a les “tasques de la llar”. Aquest grup experimenta un descens al conjunt d’Espanya de quasi quatre punts i mig i a les Balears ho fa amb una espectacular baixada de més de 10 punts.
Si analitzem amb cura aquestes darreres dades, ens adonem que la pujada masculina d’inactius “estudiants” és al voltant del 8%, tant al conjunt espanyol com a l’illenc, i en els inactius de “tasques de la llar” hi ha una considerable diferència entre la pujada del 27% a Espanya i la del 13,3% a les Illes. En qualsevol cas, en termes absoluts l’augment no és molt elevat. Pel que fa a les dones, les coses són diferents ja que la pujada de la inactivitat lligada als estudis és molt minsa i tot just arriba a l’1%, mentre que al conjunt de l’Estat és del 6%. Per contra, el descens de la població inactiva femenina classificada com a “tasques de la llar” és d’un 12% a la nostra comunitat autònoma ‑que suposa un decreixement absolut de -10.600 inactives menys en aquesta classe‑ i d’un -6% a tot l’Estat espanyol.
Amb aquestes informacions podem intuir que, per una banda, són més els i les joves que abandonen el mercat laboral per continuar possiblement amb la formació davant la dificultat de trobar una feina, mentre que continua augmentant l’activitat entre la població estrangera fonamentalment no comunitària. Amb tot, el més destacable és la incorporació de dones inactives espanyoles ‑sobretot majors de 45 anys‑ a la població activa. I per l’altre costat, pareix que el desànim ha afectat la població activa masculina, atès que una part d’ells deixa de considerar-se en actiu mentre que són moltes les dones que, front a situacions familiars adverses, haurien decidit passar a l’activitat possiblement aprofitant el desenvolupament de sectors d’atenció molt feminitzats i relacionats, entre d’altres, amb el desplegament del sistema d’atenció a la dependència.
Aquests canvis en la població activa ens indiquen comportaments de fons en el mercat laboral balear, en una conjuntura de destrucció d’ocupació especialment elevada que en el cas de l’EPA es quantifica en 17.200 treballadors/es. I si parlem de l’evolució de l’afiliació, el resultat és encara més negatiu ja que, segons les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social, hi ha 34.062 afiliats menys de mitjana trimestral, el que representa una variació a la baixa del 6,88%. Aquesta destrucció d’ocupació té la seva correspondència amb la informació del DIRCE (Directori Central d’Empreses) segons la qual entre l’1 de gener de 2008 i l’1 de gener de 2009 han desaparegut 1.509 empreses.
Hi ha 335.500 homes en situació activa, o el que és el mateix, una taxa d’activitat masculina del 75,23%, molt similar a la de l’any 2008. Per contra, amb un total de 271.500 dones la taxa d’activitat femenina puja i passa del 58,45% al 60,87%, el que suposa que s’han incorporat 14.200 dones al mercat de treball en un any. És significatiu que l’únic grup d’edat que evoluciona a la baixa, amb un descens de l’11,21%, siguin els joves de 16 a 19 anys. Així mateix, hi ha una baixada del 13,93% dels actius estrangers comunitaris i en canvi pugen els espanyols en un 1,72% i els estrangers no comunitaris ho fan amb un destacat 4,35%.
Crec que és necessari comentar les dades de la població inactiva ja que al conjunt de l’Estat creix un 0,8% per mor d’un fort increment de quasi cinc punts dels homes inactius, que contrasta amb una baixada de més d’un punt i mig de la inactivitat femenina. En el cas de les Illes Balears, la població inactiva total baixa un 1,6% i, igual que al conjunt d’Espanya, tenim un important increment de més de tres punts de la població masculina inactiva. El més rellevant i diferenciador és que les dones inactives són menys que ara fa un any, concretament el nombre de dones inactives baixa en un 4,5%.
Però, ¿quins canvis qualitatius ha sofert la població inactiva? Segons les dades del tercer trimestre de 2009 proporcionades per l’EPA, hi ha dues qüestions, en la meva opinió, de molta importància: la primera és que el grup de persones inactives estudiants creix tant al conjunt d’Espanya com a les Balears ‑Espanya té una taxa de creixement del 6,9% mentre que a les Illes el creixement relatiu és de només el 3,8%‑. La segona qüestió cabdal és la que fa referència a la població inactiva que declara dedicar-se a les “tasques de la llar”. Aquest grup experimenta un descens al conjunt d’Espanya de quasi quatre punts i mig i a les Balears ho fa amb una espectacular baixada de més de 10 punts.
Si analitzem amb cura aquestes darreres dades, ens adonem que la pujada masculina d’inactius “estudiants” és al voltant del 8%, tant al conjunt espanyol com a l’illenc, i en els inactius de “tasques de la llar” hi ha una considerable diferència entre la pujada del 27% a Espanya i la del 13,3% a les Illes. En qualsevol cas, en termes absoluts l’augment no és molt elevat. Pel que fa a les dones, les coses són diferents ja que la pujada de la inactivitat lligada als estudis és molt minsa i tot just arriba a l’1%, mentre que al conjunt de l’Estat és del 6%. Per contra, el descens de la població inactiva femenina classificada com a “tasques de la llar” és d’un 12% a la nostra comunitat autònoma ‑que suposa un decreixement absolut de -10.600 inactives menys en aquesta classe‑ i d’un -6% a tot l’Estat espanyol.
Amb aquestes informacions podem intuir que, per una banda, són més els i les joves que abandonen el mercat laboral per continuar possiblement amb la formació davant la dificultat de trobar una feina, mentre que continua augmentant l’activitat entre la població estrangera fonamentalment no comunitària. Amb tot, el més destacable és la incorporació de dones inactives espanyoles ‑sobretot majors de 45 anys‑ a la població activa. I per l’altre costat, pareix que el desànim ha afectat la població activa masculina, atès que una part d’ells deixa de considerar-se en actiu mentre que són moltes les dones que, front a situacions familiars adverses, haurien decidit passar a l’activitat possiblement aprofitant el desenvolupament de sectors d’atenció molt feminitzats i relacionats, entre d’altres, amb el desplegament del sistema d’atenció a la dependència.
Aquests canvis en la població activa ens indiquen comportaments de fons en el mercat laboral balear, en una conjuntura de destrucció d’ocupació especialment elevada que en el cas de l’EPA es quantifica en 17.200 treballadors/es. I si parlem de l’evolució de l’afiliació, el resultat és encara més negatiu ja que, segons les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social, hi ha 34.062 afiliats menys de mitjana trimestral, el que representa una variació a la baixa del 6,88%. Aquesta destrucció d’ocupació té la seva correspondència amb la informació del DIRCE (Directori Central d’Empreses) segons la qual entre l’1 de gener de 2008 i l’1 de gener de 2009 han desaparegut 1.509 empreses.
La conjuminació dels canvis en la població activa i la conjuntura de pèrdua d’ocupació i descens demogràfic d’empreses fan que, amb tot, el tema més preocupant siguin les 90.000 persones que diuen estar aturades o les 67.645 enregistrades com a tals a les oficines d’ocupació. En la meva opinió, és sobre aquesta diagnosi que s’han de fer les polítiques públiques d’ocupació. Perquè hi ha coses urgents a fer, com ara ampliar prestacions i contractacions directes i induïdes per part de les administracions, i alhora n’hi ha d’altres, com per exemple la requalificació del capital humà, els resultats de les quals es veuran a mitjan termini. En definitiva, es tracta d’evitar que hi hagi més gent que intenti cremar-se a l’estil bonze i de fer camí cap a aquest canvi de patró de creixement tan invocat sense aturar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada