Ganes de embullar la troba amb el dèficit de protecció social!Aquests dies han estat noticia les vicissituds d’una esmena a les Corts Generals sobre la protecció d’atur per les persones amb relació laboral fixa discontinua. La importància d’aquest col·lectiu a les Illes Balears és fora de qualsevol dubte. En quant a dades quantitatives val a dir que en el mes de juliol d’enguany hi havia a les Illes un total de 51.592 persones fixes discontinues de alta en el Regim General de la Seguretat Social i que en el mes de maig aquest col·lectiu de treballadors i treballadores estacional representava el 14% d’aquest Regim General. És a dir, son molts però encara son més importants, ja que aquesta relació laboral és la que permet donar resposta, des de la lògica de la estabilitat, a les situacions productives o de prestació de serveis estacionals com el nostre turisme.
L’origen de l’esmena objecte d’aquests comentaris és -sens dubte- la situació de crisi que patim amb una temporada turística, la de 2009, extraordinàriament curta i amb moltes de persones que no han cotitzat 180 dies i que, per tant, se’ls hi ha complicat moltíssim poder tenir dret a prestacions per desocupació. Aquesta situació obliga a tots els que hi tenim alguna cosa a fer en el món de les relacions laborals i de seguretat social a cavil·lar i a actuar per trobar-li solucions. En aquest sentit crec que és just dir que hi ha molta gent que, en aquests darrers mesos, hi ha fet molta feina des de la Conselleria de Treball i Formació, la Tresoreria de la Seguretat Social a les Balears, fins als experts i tècnics que varen debatre sobre aquest tema a Palma el passat dia 4 de desembre a una Jornada organitzada per CCOO. En aquest assumpte –com en tants d’altres- n’hi ha que son fidels practicants del mínim esforç i, alhora, es dediquen a exigir el màxim als demés o a menysprear el que son incapaços de fer ells. A les estultícies del sindicalista de retòrica fàcil ni cas... el que fa falta son colzes i ganes i capacitat de compartir.
L’esmena presentada pel Senador Pere Sampol i que va ser aprovada pel Senat obeeix a una petició que CCOO va adreçar, el passat 5 de novembre, a tots el partits politics i que malauradament no hem pogut comentar ni amb el PP ni amb el PSIB-PSOE. En aquella comunicació dèiem que “la proposta ara mateix passa per una modificació de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) que permeti que per accedir a les prestacions d’atur a les persones amb contracte de Fix Discontinu cada dia cotitzat els hi compti com un dia i mig. És a dir, estendre el benefici que ja es té per la jubilació i la invalidesa a les prestacions d’atur”. A més a més afegíem que “en la nostra opinió, el tràmit més adequat seria la tramitació als Pressupostos Generals de l’Estat o la discussió parlamentària del RDL 27/2009, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació”.
La campanya de CCOO de les Illes Balears, de moment, no ha aconseguit la modificació legal que és necessària per dignificar i fer socialment sostenible el treball fixo discontinu però, a més de comptar amb el recolzament massiu als centres de treball, ha compromès a bona part dels representants parlamentaris amb un acord èxplicit d’EU, PSM, ERC i UM i amb un anunci del parlamentari del PSIB-PSOE, Pablo Martin, per a concretar, a partir de febrer del 2010, una proposta per contemplar la realitat actual d’aquest col·lectiu. Per tant, cal suposar que si ara no s’ha solucionat, al manco, s’ha reconegut el problema i s’ha fet propòsit de solucionar-lo. L’esmena del Senador Sampol ha aconseguit que hi hagi aquest moviment i, alhora, des de CCOO hem preparat tota una bateria d’informes i argumentacions per defensar aquesta proposta a quantes meses s’obrin en el mar del Diàleg Social; però, cal recordar que en aquest tema hi ha pressa i que, un possible acord social a l’àmbit estatal, no pareix imminent. Per això, la tramitació del RDL de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació era una ocasió immillorable per intentar-ho.
Jo no som ningú per defensar el rigor que el Senador del Bloc posa en les seves tasques polítiques –segur que ho fa millor ell que jo-, però en aquesta ocasió s’han dit alguns dois importants per oposar-se a una proposta molt ben articulada tècnicament. Així sorprèn la manca de rigor del portaveu socialista al Senat, un tal Sr. Pliego Cubero, que referint-se a la problemàtica que comenten digué “ ... pueden no tener derecho a una prestación contributiva por desempleo, aunque sí a otras medidas adoptadas por el Gobierno, como la de los 421 euros”; això es fals ja que l’article 2.4 de la Llei 14/2009 que regula la prestació dels 421 euros famosos exclou expressament als fixos discontinus. L’altre doi important és el que fa referència a una suposada discriminació a favor del treball fixo discontinu si se acceptava la esmena comentada. De moment el que si hi ha son discriminacions negatives per aquest col·lectiu tan important per les Balears. Per raons d’espai només comentaré la ja citada de no gaudir del dret a l’ajut extraordinari de 421 euros o que cada dia treballat per una persona fixa discontinua a jornada completa (la immensa majoria dels Illencs i que en els mesos centrals de temporada treballen 8 o més hores al dia) equivalgui a un dia cotitzat als efectes de tenir dret a la prestació d’atur, mentre que una persona que treballa a temps parcial cada 5 hores tenen la equivalència de jornada completa. És a dir, a l’actualitat hi ha discriminacions, l’esmena que el Congrés de Diputats a rebutjat les reduïa i no les incentivava com maliciosament s’ha dit.
L’origen de l’esmena objecte d’aquests comentaris és -sens dubte- la situació de crisi que patim amb una temporada turística, la de 2009, extraordinàriament curta i amb moltes de persones que no han cotitzat 180 dies i que, per tant, se’ls hi ha complicat moltíssim poder tenir dret a prestacions per desocupació. Aquesta situació obliga a tots els que hi tenim alguna cosa a fer en el món de les relacions laborals i de seguretat social a cavil·lar i a actuar per trobar-li solucions. En aquest sentit crec que és just dir que hi ha molta gent que, en aquests darrers mesos, hi ha fet molta feina des de la Conselleria de Treball i Formació, la Tresoreria de la Seguretat Social a les Balears, fins als experts i tècnics que varen debatre sobre aquest tema a Palma el passat dia 4 de desembre a una Jornada organitzada per CCOO. En aquest assumpte –com en tants d’altres- n’hi ha que son fidels practicants del mínim esforç i, alhora, es dediquen a exigir el màxim als demés o a menysprear el que son incapaços de fer ells. A les estultícies del sindicalista de retòrica fàcil ni cas... el que fa falta son colzes i ganes i capacitat de compartir.
L’esmena presentada pel Senador Pere Sampol i que va ser aprovada pel Senat obeeix a una petició que CCOO va adreçar, el passat 5 de novembre, a tots el partits politics i que malauradament no hem pogut comentar ni amb el PP ni amb el PSIB-PSOE. En aquella comunicació dèiem que “la proposta ara mateix passa per una modificació de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) que permeti que per accedir a les prestacions d’atur a les persones amb contracte de Fix Discontinu cada dia cotitzat els hi compti com un dia i mig. És a dir, estendre el benefici que ja es té per la jubilació i la invalidesa a les prestacions d’atur”. A més a més afegíem que “en la nostra opinió, el tràmit més adequat seria la tramitació als Pressupostos Generals de l’Estat o la discussió parlamentària del RDL 27/2009, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació”.
La campanya de CCOO de les Illes Balears, de moment, no ha aconseguit la modificació legal que és necessària per dignificar i fer socialment sostenible el treball fixo discontinu però, a més de comptar amb el recolzament massiu als centres de treball, ha compromès a bona part dels representants parlamentaris amb un acord èxplicit d’EU, PSM, ERC i UM i amb un anunci del parlamentari del PSIB-PSOE, Pablo Martin, per a concretar, a partir de febrer del 2010, una proposta per contemplar la realitat actual d’aquest col·lectiu. Per tant, cal suposar que si ara no s’ha solucionat, al manco, s’ha reconegut el problema i s’ha fet propòsit de solucionar-lo. L’esmena del Senador Sampol ha aconseguit que hi hagi aquest moviment i, alhora, des de CCOO hem preparat tota una bateria d’informes i argumentacions per defensar aquesta proposta a quantes meses s’obrin en el mar del Diàleg Social; però, cal recordar que en aquest tema hi ha pressa i que, un possible acord social a l’àmbit estatal, no pareix imminent. Per això, la tramitació del RDL de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació era una ocasió immillorable per intentar-ho.
Jo no som ningú per defensar el rigor que el Senador del Bloc posa en les seves tasques polítiques –segur que ho fa millor ell que jo-, però en aquesta ocasió s’han dit alguns dois importants per oposar-se a una proposta molt ben articulada tècnicament. Així sorprèn la manca de rigor del portaveu socialista al Senat, un tal Sr. Pliego Cubero, que referint-se a la problemàtica que comenten digué “ ... pueden no tener derecho a una prestación contributiva por desempleo, aunque sí a otras medidas adoptadas por el Gobierno, como la de los 421 euros”; això es fals ja que l’article 2.4 de la Llei 14/2009 que regula la prestació dels 421 euros famosos exclou expressament als fixos discontinus. L’altre doi important és el que fa referència a una suposada discriminació a favor del treball fixo discontinu si se acceptava la esmena comentada. De moment el que si hi ha son discriminacions negatives per aquest col·lectiu tan important per les Balears. Per raons d’espai només comentaré la ja citada de no gaudir del dret a l’ajut extraordinari de 421 euros o que cada dia treballat per una persona fixa discontinua a jornada completa (la immensa majoria dels Illencs i que en els mesos centrals de temporada treballen 8 o més hores al dia) equivalgui a un dia cotitzat als efectes de tenir dret a la prestació d’atur, mentre que una persona que treballa a temps parcial cada 5 hores tenen la equivalència de jornada completa. És a dir, a l’actualitat hi ha discriminacions, l’esmena que el Congrés de Diputats a rebutjat les reduïa i no les incentivava com maliciosament s’ha dit.
En qualsevol cas, segur que més prest que tard ens donaran la raó perquè la tenim, i ho celebrarem amb humilitat i amb l’orgull de fer el treball que cal fer per millorar les condicions social dels més dèbils
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada