Algunes preguntes retòriques sobre el pla d’ajust del Zapatero

Fins ara el Govern del PSOE –amb més o menys convicció- deia que el dèficit públic era la conseqüència de la resposta que els estats donaven a la crisi. En cap cas era el causant ni molt manco el responsable de la fallida econòmica. Què ha passat perquè ara sigui imprescindible dir i fer el contrari? Qui són aquests anomenats mercats? Tenen alguna legitimació democràtica?

És impresentable el desprestigi i menyspreu del Govern de ZP envers les persones empleades al servei de les administracions públiques. Se n’adonen que si no canvien el discurs pot provocar un enfrontament entre empleats i empleades públiques amb les persones aturades i, fins i tot, amb els treballadors i treballadores de l’empresa privada?

Si no es compleixen els acords signats i alhora no es dóna resposta a les mobilitzacions que ja estan en marxa a l’àmbit de la Funció Pública, no estarem en una campanya de desprestigi d’allò públic? No és això més propi de la dreta econòmica i política?

Se n’ha parlat poc, però les tisores han arribat al Pacte d’Estat contra la Pobresa signat per tots el grups politics amb presència al Parlament de l’Estat, amb el compromís d’arribar al 0,7% de la Renda Nacional Bruta a l’any 2012. Amb el pla d’ajust, es mantè el pacte?

Si el que es vol és no apagar les petites espurnes de recuperació econòmica i impulsar els dèbils símptomes de millora en el mercat laboral, està més que demostrat que per disminuir el dèficit públic hi ha més marge de maniobra al costat del ingressos. Idò, per què no hi ha un pla per perseguir -de debò- el frau fiscal i una política fiscal que garanteixi els principis de progressivitat i suficiència?

Jo crec que el principal mèrit d’un polític o d’una política no és únicament governar, l’autèntic mèrit és governar bé. Des d’una perspectiva porgresiste, es pot governar bé sense equitat?

Inclou el pla d’ajust una reforma laboral que faci malbé els drets laborals i socials? i per tant, hi haurà motius per a la convocatòria, organització, realització i posterior gestió d’una vaga general?

De tota la vida la gestió posterior a una valga general és una qüestió cabdal, i en temps de vaques magres aquesta gestió és extraordinàriament complicada. Basta recordar que amb la darrera es va aconseguir la retirada de gran part (no del tot) del tristament famós decretàs de l’Aznar. La legislació anti drets laborals del PP ja s’havia publicat al BOE, malgrat tot i juntament amb el Ministre de Treball, se’n va anar en orris, però eren temps de vaques molt grasses! Per tant la pregunta clau és la següent: tenint en compte que a Espanya no hi ha tradició de vaga general únicament de protesta, com per exemple la que tenen a Itàlia, hi ha pressa per fer ús d’aquest instrument de mobilització?