Illes estacionals

Balears: estacionalitat laboral màxima

Sense cap mania ni falsa modèstia us recomano que si teniu el més mínim interès a conèixer la realitat del mercat de treball de les Illes Balears, doneu una ullada atenta al darrer número de “Quaderns Estadístics” que ha editat digitalment CCOO Illes i que explica molt bé el fenomen estacional com a tret característic del nostre sistema productiu i de les relacions laborals que es desenvolupen aquí.

Només anotaré una dada: el nostre coeficient estacional és del 8,6%, la segona comunitat autònoma més estacional és el País Valencià amb un coeficient de l’1,7%, i al conjunt de l’Estat el percentatge és només del 0,8%. Aquests percentatges són calculats segons el coeficient de variació de Pearson, és a dir, a més percentatge més estacionalitat i, a la inversa, a menys percentatge manco estacionalitat.
De la seva lectura es poden extreure moltes conclusions i raonaments, com ara per exemple la preocupació més que raonable que haurien de tenir les institucions i els agents econòmics i socials envers les persones amb contracte de Fixos Discontinus, sobretot quant a la millora de la seva protecció social. Però s’entreveuen dues conclusions que em semblen cabdals: la primera és que hi ha raons per avançar cap a un marc balear de relacions laborals que alhora que reforci el nostre autogovern, ens permeti fer en aquest marc d’estacionalitat extrema polítiques de cohesió social adequades a la nostra realitat.
La segona em resulta més complicada de resumir, però ho intentaré: la nostra súper especialització en els serveis turístics estacionals és conseqüència de la particular integració a la globalització neoliberal que ha provocat contradiccions estructurals peculiars en la configuració social de la nostra societat. Que a les Illes Balears es conjumini una alta taxa d’activitat amb una elevada estacionalitat; una generació de beneficis empresarials importantíssims amb un Estat del Benestar esquifit, i unes institucions d’autogovern amb poca capacitat legal per fer polítiques que incideixin en la correcció d’aquests problemes estructurals, és un assumpte que hauria d’anar més enllà de les anàlisis del mercat de treball. En qualsevol cas, canviar aquesta situació no serà ni fàcil ni senzill. Només de pensar-ho, ja em marejo.