Com més va pitjor

Qui t'ha vist i que et veu...

Fa uns dies vaig penjar en aquest bloc una entrada titulada “Reforma laboral: inútil, injusta i de drets”. M’he de autocorregir per dues raons:

La primera correcció obligada és que el RDL que avui publica el BOE significa un substancial empitjorament del document que el Govern de ZP havia presentat el dia 11 de juny i que era la base dels comentaris de l’esmentada entrada. Això es fa molt evident en la subvenció de l’Estat a la destrucció d’ocupació. La gran novetat (almanco per mi) és que es regula que el FOGASA pagarà l’equivalència a 8 dies per any treballat en tots els acomiadaments col•lectius (ERO) i individuals per causes no disciplinaries de tots els contractes fixos (de foment i ordinaris) que es facin, des d’avui, en qualsevol empresa, independentment del nombre de la plantilla que tinguin. Una autèntica barbaritat!

Hi ha altres novetats a pitjor, com ara:

1.- S’allarga la durada legal del contracte d’obra o servei i es dilata la pujada de la indemnització a la finalització d’aquests contractes. Per gaudir d’un dia més s’haurà d’esperar als contractes que es facis a partir de gener de l’any 2012 i per arribar al màxim (12 dies) haurem de esperar fins a l’any 2015. Per tant, s’incrementa el contingut cosmètic sobre la “penalització” de la contractació temporal.
2.- La reforma dels articles 51 i 52 de l’Estatut dels treballadors significa un acomiadament molt més barat i quasi sense causa empírica. No és poca cosa el fet que per justificar acomiadaments (col•lectius i individuals) per causes econòmiques des-apareixi la necessitat d’acreditar “pérdidas económicas no meramente coyunturales” i es substitueixi per la nova redacció de: “Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa. Si a això hi afegim la generalització total i absoluta del contracte amb indemnització exprés de 33 dies, és evident que estem davant una claudicació als lobbys de la desregulació laboral i social com, per exemple, l’anomenat “Manifesto de los 100 economistas”.
3.- Es dóna una nova passa en la “balcanització dels convenis col•lectius” i en la inseguretat, i amb certesa que la negociació col•lectiva sigui un instrument de cohesió social. En aquest sentit no és fútil que el text del RDL desmereixi el paper que a les Comissions Paritàries dels Convenis Col•lectius se’ls hi donava en el document de la setmana passada. Una altra claudicació als poderosos de sempre.
4.- A partir de l’1 de gener de 2011 es suprimeixen pràcticament totes les limitacions a les ETT i, per tant, aquestes ETT podran operar a les administracions públiques.
5.- En el RDL no hi ha ni una modificació, respecte al document precedent, que millori l’estabilitat laboral ni l’equitat social. En qualsevol cas, s’ajorna a una futura llei la implantació del ”model austríac” (no dubtin que això també és una cessió a la dreta) i es mantenen els pocs aspectes positius que ja vaig comentar a l’entrada d’aquest bloc de dimarts 15 de juny. Amb la convicció que, si no ho aturem, és un RDL que sortirà del Congrés dels Diputats amb més retalls que afectaran els drets laborals, la meva opinió provisional és la següent: El Govern ZP es comporta com aquell a qui el metge li recomana controlar l’obesitat i, contràriament a modificar la dieta alimentària, va i es compra calçons més amples. Una cosa és tenir pressions antidemocràtiques dels anomenats mercats i una altra és equivocar-se tant a l’hora de cercar solucions!

La segona correcció és un error material meu: Vaig escriure que “amb la reforma de la Llei 12/2001 es regula la generalització del contracte amb indemnització exprés de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 12 mensualitats”. Idò bé, tothom amb un mínim de coneixement de Dret laboral sap que el màxim són 24 mesos i no 12.