El Govern del Sr. Antich ha entrat en una dinàmica perillosa. Tal vegada la situació de minoria parlamentària d'aquest Govern faci molt difícil engegar algunes polítiques nítidament progressistes, per tal de complir l'ordre de Madrid de restricció pressupostària. D'entrada, no em sembla gaire progressista complir ordres vinguin d’on vinguin. Però em sembla molt més greu la capacitat d'agombolar-se al discurs de la dreta que ha demostrat el president.
Tant de parlar d'aprimar el sector públic, tant d'insistir en els sous dels polítics i de les persones al servei de les administracions públiques, hom té la sensació que es vol culpar -intencionadament o no- de la crisi i del dèficit públic a tot allò que tingui a veure amb la cosa pública. Gran equivocació! Això és el discurs de la dreta, fins i tot de la dreta més extrema i populista, que a alguns indrets d’Europa comença a tenir una implantació electoral molt preocupant (Itàlia, Reykjavik, Madrid...) A més a més, és una política inútil. La solució no és menys política, menys intervenció pública, menys despesa. Més bé tot el contrari. La solució és l’augment dels ingressos, que pagui tothom i que pagui més el qui més té.
En aquest context s’ha comès un error greu i estratègic. Em refereixo a l’eliminació de la Conselleria de Treball i Formació. Amb aquesta decisió es transmet el missatge de menyspreu a la capacitat d’autogovern en un àmbit clau per transitar amb equitat per la situació de crisi i acompanyar les persones més febles en el canvi tan necessari de model de creixement. Amb la supressió d’una conselleria pròpia i autònoma per implementar les polítiques autonòmiques d’ocupació, cal demanar-se si estem en presència d’una socialdemocràcia balear sense una política institucional de treball amb suficient entitat.
El mateix dia que el Sr. Antich anunciava que la Conselleria de Treball i Formació es fusionava amb la de Turisme, el diari El País publicava una entrevista amb Raymond Torres, director de l’Institut Internacional d’Estudis Socials de l'OIT, en què deia que "som davant el dilema de resoldre la crisi d'ocupació o la pressupostària". Em sembla molt assenyada aquesta reflexió i lamento que en el missatge del Sr. Antich estigui massa escorat cap a resoldre els problemes pressupostaris. Algú se'n recorda, d'aquell eslògan "Primer les persones"?
L’eliminació de la Conselleria de Treball i Formació és, en definitiva, l’acceptació dels postulats de la teoria econòmica neoclàssica, segons la qual el mercat de treball funciona a la perfecció ajustant-se l’oferta i la demanda. Això, amb el nombre de persones en atur, amb les carències del capital humà, o els dèficits històrics en polítiques actives d'ocupació autonòmiques, és senzillament esgarrifador. De moment, la dreta guanya en aquesta batalla. Malgrat tot, encara hi ha partit per jugar.... es juga a la banda de la recaptació, de la imposició tributària suficient, equitativa i progressiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada