Mercadet a Nikolaiviertel (Berlin) Foto RBE, estiu 2009La junta directiva de la més gran patronal espanyola aprovà, la setmana passada, un document titulat “Políticas para recuperar la confianza en la economía española” que paga la pena ser llegit i comentat. Convé recordar que la CAEB és part de la CEOE i per tant és coresponsable de les irresponsables propostes incloses en el document esmentat. Anem a pams i comenten algunes d’aquestes propostes.
El que fa CEOE és un autèntic striptease i plantegen ben a les clares que volen aprofitar-se de la situació de crisi per fer la gran privatització dels serveis públics a la ciutadania i, en aquest sentit, no tenen cap empatx a escriure que “para seguir manteniendo un alto nivel de prestación de servicios públicos, es imprescindible una participación creciente del sector privado” o que “No se privatiza un servicio público porque dicho servicio sea prestado por agentes privados.”
La patronal espanyola insisteix en un assumpte molt freqüent –amb crisi o en temps de bonança- en la literatura de la CEOE: el nacionalisme espanyol. Unes vegades l’anomenen “marca España”, unes altres “unidad de mercado” i ara sembla que toca l’eufemisme de “la simplificación administrativa”. El més curiós del cas és que la junta directiva que presideix en Díaz Ferran només culpabilitza les comunitats autònomes i els ajuntaments quan escriu coses tan poc rigoroses com que: “El desbordamiento de la partida de gastos de personal se ha producido esencialmente en los últimos diez años y ha sido más intenso en las CCAA y ayuntamientos”. Sembla que la descentralització de l’Estat de la “una, grande y libre” no incloïa l’aprimament de l’Administració espanyola.
Els grans patrons donen una passa més en les propostes empresarials de regressió fiscal i s’atreveixen a parlar de “transferencias de renta o de capital a las entidades o corporaciones que prestan servicios públicos por los cuales se cobra al usuario un precio muy inferior al coste de producción de dicho servicio.” I com no podia ser d’una altra manera, demanen més mà dura en la reforma laboral i més retalls a les pensions públiques.
Sempre he sentit dir que remei i verí és qüestió de dosi, i crec que els empresaris de CEOE-CAEB s’han passat de llarg de dosi ultraliberal... Sembla que la Sagrada Constitució Espanyola ho deixa de ser en tot allò relacionat amb l’estat social... En fi, un document de lectura necessària per situar-nos en l’escenari actual del conflicte social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada