Els Verds + Iniciativa d’Esquerres = Un atreviment!

Dissabte dia 6 de novembre, de la confluència d’Els Verds de Mallorca i d’Iniciativa d’Esquerra naixerà una nova força política. D’entrada crec que és un atreviment que en els temps del turbocapitalisme (individualisme, consumisme, insolidaritat, dictadura dels mercats, desigualtats, cinisme polític, globalització sense drets humans, universalitats, canvi climàcic, fam i misèria, guerres privatitzades...) es posi en marxa un partit polític que, per ser d’esquerra, és anticapitalista, que, com que és ecologista, és anticapitalista, i és també anticapitalista perquè es profundament feminista. Així de clar (el que no volem i combatrem) i de complicat (el que volem i no sabem del tot com fer-ho).

En qualsevol cas, és clar que les respostes a com fer-ho no hi són al món de la socialdemocràcia que diu una cosa i fa l’altra. Hi són a l’àmbit de l’anomenada refundació d’IU? Jo crec que no, però m’agradaria equivocar-me. Tant de bo tothom assumeixi que l’esquerra a aquesta part d’Europa és plural i que ha de funcionar amb sobiranies organitzatives a cadascuna de les nacions i nacionalitats. Però això, malauradament, no serà possible plantejar-ho fins que no s’abandoni la concepció hegemònica d’una esquerra espanyola que, cada vegada més, em recorda aquell cinisme d’en Mitterand quan deia que socialisme és el que fan els socialistes.

L’atreviment de posar en marxa un partit ecosocialista a Mallorca està més que justificat atesa la fase actual del capitalisme globalitzat i depredador que existeix realment. També ho està perquè servirà per fer polítiques realment progressistes i ecologistes a aquesta terra. Insisteixo que les dificultats d’un programa alternatiu és directament proporcional a la seva necessitat. De moment, permeteu-me apuntar deu idees per anar plantat alguna llevor:

Reagrupar: Les forces polítiques d’esquerra i nacionalistes. Cal seguir apostant pel Bloc per Mallorca, Eivissa pel Canvi i una candidatura unitària a Menorca. El bipartidisme PSIB-PP és l’antítesi de qualsevol política alternativa.
Reconceptualitzar: El model de creixement ha de ser model de desenvolupament amb elements de decreixement. Els sistemes educatiu, sanitari i d’atenció a les persones han de ser considerats com a sectors d’inversió i no només de despesa. El territori i l’ecosistema són un bé públic i social i, per tant, se n’ha de qüestionar la propietat privada.
Reorganitzar: La vida social acabant amb la lògica capitalista i mercantilista mitjançant la implantació de la Renda Bàsica de Ciutadania, amb una mobilitat sostenible i amb una conciliació real i igualitària de la vida laboral, personal, familiar.
Relocalitzar: No només la indústria, també les decisions polítiques amb més autogovern i poder polític i econòmic.
Redistribuir: La riquesa generada, la càrrega fiscal per tal que pagui més el que més tingui, i les externalitats ecològiques entre els països del nord i del sud.
Reciclar: Òbviament els residus, però també la indústria turística per fer-la ecològicament sostenible i socialment més rendible.
Reestructurar: El sector primari, per garantir-nos una certa sobirania i seguretat alimentària. La indústria (especialment la del coneixement) per diversificar la nostra economia.

Foto: Una teulada de Santa Catalina (Palma) rafelborràs, estiu 2010
Les llavors creixen a llocs aparentment difícils