Una plataforma per enfortir la mobilització

És d'estults ignorar el fracàs que suposà la mobilització del dissabte. El moviment antiausteritat neoliberal hauria d'analitzar què ha fallat perquè, davant agressions tan fortes no ens podem permetre el luxe de manifestacions "discretes de públic".

Al meu parer és urgent una mena de "canvi de camp de joc" per poder resistir amb més èxits l'ofensiva de retalls de drets socials, laborals, ciutadans i democràtics. Mentre el tarannà de la mobilització sigui exclusivament sindical el Govern ZP i els anomenats mercats seguiran guanyant una batalla conceptual, com ara la de considerar el conflicte reduït als àmbits de les legitimitats de cadascú. (No esteu farts d'escoltar als membres del Govern quan diuen que "respecten el dret del sindicats a convocar mobilitzacions"?)

En aquesta nova fase de la crisi, els sindicats CCOO, UGT i STEI haurien de liderar amb intel•ligència, amb celeritat i valentia la constitució d'una amplia i lo més plural possible, plataforma a favor del estat del benestar, contra la dictadura dels mercats i a favor de la democràcia. La indignació a balquena per el retard de la edat legal de jubilació i els altres retalls socials no es mobilitza exclusivament per els sindicats. Ens agradi o no això és -al menys a Balears- així.

Per tant, crec que els principals sindicats illencs tenen dues alternatives: La de treballar de valent per organitzar un nou instrument mobilitzador del moviment social i ciutadà en contra del turbocapitalisme o la de mantenir-se en el legítim paper que l’estatus lis ha atorgat. La primera pot ser arriscada i complicada; la segona és no qüestionar-se sobre la nova naturalesa del conflicte ni sobre les pròpies limitacions.