Aquests dies de revolta democràtica a Tunísia, a Egipte i a tot arreu de l’Africà del Nord, se m’acumulen les preguntes: ¿On estan els integristes islàmics que justificaven el recolzament d’occident als règims dictatorials? ¿Què vol dir aquesta gent quan parla d’estabilitat? Si, més prest o més tard la revolta democràtica arriba a Marroc, què farà i dirà la monarquia espanyola? ¿És sensat seguir vetant la entra de Turquia a la UE? ¿Té sentit mantenir –si és que l’ha tingut mai- la guerra d’Afganistan? ¿Hi haurà algun Estat Democràtic que faci autocrítica per la anul•lació de la democràcia a Algèria? ¿Serà possible una pau digna per a el poble palestí? L’Obama , faria avui el mateix discurs a la Universitat de El Caire?...
Aquests dies de revolta democràtica al nord d’Africà -i de resistència exemplar del poble egipci- em serveixen per consolidar tres conviccions:
La primera: Aquella teoria del “fi de la historia” era una tonteria interessada de les idees conservadores. La lluita radical per la democràcia, la lluita per la globalització dels drets humans, és la lluita per una major igualtat (en el segle XXI la lluita de classes existeix). La Xina no és una excepció.
La segona: Les noves tecnologies de la comunicació i les xarxes socials no poden substituir la organització de la gent i la mobilització en el carrer, però el Google, Facebook, Tuwitter etc... són molt més eficaços que la octaveta, el pamflet, la pintada... d’antany.
I la tercera és la actualitat de Antonio Gramsci que va deixar escrit allò de “Instrueixin-se, perquè tindrem necessitat de tota la vostra intel•ligència. Agitin-se, perquè tindrem necessitat de tot el vostre entusiasme. Organitzin-se, perquè tindrem necessitat de tota la vostra força.” L'han llegit el joves egipcis? Em tem que els d’aquí, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada