FUKUSHIMA

Reconec que m’avorreix el debat sobre la seguretat nuclear. És evident que la catàstrofe de la central nipona de Fukushima és molt greu, però ¿hi ha alguna cosa substancialment diferent de allò que va passar a la central nuclear de Three Mile Island de Harrisburg (EUA) o a la de Txernòbil? La qüestió clau no són els sistemes de seguretat de les centrals o les deixalles nuclears. La energia nuclear és perillosa en si mateixa i és el top ten d’un model de creixement insostenible. No hi ha dubte que la humanitat hi guanyaria molt amb un progressiu unplugged nuclear mundial total que, segurament, provocaria la austeritat energètica i el canvi del paradigma de consum il·limitat.

A l’any 79 del segle passat ja ho tenia clar el gran mestre Manuel Sacristán que en una entrevista al diari Tele Express deia: “Nos parece mala la civilización montada sobre el despilfarro energético aunque fuera montada sobre enormes concentraciones de plantas solares”.

Idò això: Nuclears? No gràcies... i si pot ser amb un poquet de decreixement.