EPA: SÍMPTOMES DE DESIGUALTAT

La publicació dels resultats de la EPA del primer trimestre de 2011 referits a Balears ha donat a llum les següents dades:

I.- Hi ha més de vint-i-una mil persones aturades que fa dos anys o més que cerquen feina. És a dir, l’atur de molt llarga durada ha passat d’un 3,3% al començament de la crisi (primer trimestre de 2008) a un escandalós 14,8% d’aquest principi d’any 2011. Aquesta dada, a més de posar de manifest ineficiències econòmiques, és un claríssim símptoma de desigualtat ja que evidencia que no totes les persones aturades tenen les mateixes possibilitats de trobar ocupació.

II.- El 53,8% de les persones aturades tenen un nivell formatiu baix. El 14,8% té educació primària i el 39% la primera etapa de secundària. Amb molta probabilitat el baix nivell educatiu -fruit el abandó i el fracàs escolar- és un altre símptoma de desigualtat.

III.- La taxa d’atur del col•lectiu d’estrangers no comunitaris és del 42,13% amb un creixement anual de més de quatre punts i mig. Això passa mentre que la taxa total d’atur creix 2,95 punts, tot un símptoma de desigualtat en funció de la procedència de la persona aturada.

IV.- Tot i que la crisi del mercat laboral té a la construcció una de les seves causes medul•lars i que és un sector amb una intensíssima temporalitat estructural de la mà d’obra, la taxa de temporalitat al sector privat ha pujat del 21,1 en el primer trimestre de 2008 a un 23,3 en aquest primer trimestre de 2011. És a dir, des de el començament de la crisi la temporalitat no ha minvat i és un símptoma de segregació laboral , per tant, de desigualtat.

VI.- Les major taxes d’atur són les de la població jove: Un 46,18% dels menors de 25 anys estan en atur sent aquesta taxa la més elevada de tots aquests anys de crisi (el primer trimestre de 2.008 era del 21,69%). Entre la població de 16 a 19 anys l’atur arriba a una espectacular taxa del 78,66. No hi ha dubta que la edat és un símptoma evident de desigualtat en el mercat laboral.

Aquests són els reptes de futur: Sortir de la crisi amb més igualtat és una prioritat irrenunciable.

Foto de la exposició “Una luz dura, sin compasión. El movimiento de la fotografia obrera, 1926-1939” (Museo Reina Sofia (Madrid)