A l’Escola d’Estiu d’IniciativaVerds, a l’hora de parlar dels moviments socials sorgí -molt tangencialment, és cert- el debat sobre el paper dels grans sindicats. Algú posà com a element problemàtic el finançament de les estructures sindicals i el va correlacionar amb la seva capacitat de mobilització. Amb més o menys enginy, vaig discrepar dient que seria un error no tenir al moviment sindical com un aliat estratègic per avançar en equitat ecològica i social i, molt més error seria donar importància a allò que, al meu parer, no la té.
Tanmateix és veritat que els sindicat haurien de repensar moltes coses. A tall de exemple, en citaré unes quantes: 1.- Com s’organitzen al sí dels sindicats els col•lectius que no pertanyen al “nucli dur del conflicte capital-treball” que, encara ara, és al centre de treball? Em refereixo als joves que mai han fet feina, al jubilats, als autònoms, als precaris, als treballadors voluntaris, als teletreballadors i... al aturats!. 2.- Com organitzen l’acció sindical en un marc de multitud de micro empreses i d’externalització de l’activitat productiva que precaritzen les relacions laborals i, a l’hora, les capacitats objectives de resposta al poder empresarial? Cal recordar que, el número mitjà d’empreses per les quals passen les persones al llarg de la seva vida laboral és d’onze. Molt semblant al dels EUA. És el que autors com ara, Juan José Castillo, han definit com “La soledat del treballador globalitzat”. 3.- És útil la normativa espanyola pre-globalització per garantir la llibertat sindical a questes alçades de segle XXI? . 4.- Perquè es parla tant de “democratització” dels partits politics i tan poc de les grans estructures sindicals?. 5.- L’augment de les tasques de gestió de programes públics (de formació, d’orientació i qualificació professional, de cooperació internacional, etc... ) ha ajudat a organitzar més i millor als treballadors i treballadores entorn als sindicats de classe? 6.- No hi ha un excessiva institucionalització i una baixa intensitat en el conflicte laboral en allò substancial, com és la negociació col•lectiva? 7.- L'estratègia del Diàleg Social –que ha donat molt bons resultats per a els dèbils- és valida en l’actual context d’ofensiva brutal del turbo-capitalisme?
Aquest són els temes que se m'ocorren com a urgents en el debat sobre el sindicalisme des de un punt de vista de l’esquerra verda. N’hi ha un altre que, tal vegada no sigui tan urgent, però és transcendental: L’autonomia sindical no s’hauria de haver confós mai amb el no voler prendre part del moviment d’emancipació. Amb tot aquest ventall de temes, el del finançament em sembla pecata minuta.
Tanmateix és veritat que els sindicat haurien de repensar moltes coses. A tall de exemple, en citaré unes quantes: 1.- Com s’organitzen al sí dels sindicats els col•lectius que no pertanyen al “nucli dur del conflicte capital-treball” que, encara ara, és al centre de treball? Em refereixo als joves que mai han fet feina, al jubilats, als autònoms, als precaris, als treballadors voluntaris, als teletreballadors i... al aturats!. 2.- Com organitzen l’acció sindical en un marc de multitud de micro empreses i d’externalització de l’activitat productiva que precaritzen les relacions laborals i, a l’hora, les capacitats objectives de resposta al poder empresarial? Cal recordar que, el número mitjà d’empreses per les quals passen les persones al llarg de la seva vida laboral és d’onze. Molt semblant al dels EUA. És el que autors com ara, Juan José Castillo, han definit com “La soledat del treballador globalitzat”. 3.- És útil la normativa espanyola pre-globalització per garantir la llibertat sindical a questes alçades de segle XXI? . 4.- Perquè es parla tant de “democratització” dels partits politics i tan poc de les grans estructures sindicals?. 5.- L’augment de les tasques de gestió de programes públics (de formació, d’orientació i qualificació professional, de cooperació internacional, etc... ) ha ajudat a organitzar més i millor als treballadors i treballadores entorn als sindicats de classe? 6.- No hi ha un excessiva institucionalització i una baixa intensitat en el conflicte laboral en allò substancial, com és la negociació col•lectiva? 7.- L'estratègia del Diàleg Social –que ha donat molt bons resultats per a els dèbils- és valida en l’actual context d’ofensiva brutal del turbo-capitalisme?
Aquest són els temes que se m'ocorren com a urgents en el debat sobre el sindicalisme des de un punt de vista de l’esquerra verda. N’hi ha un altre que, tal vegada no sigui tan urgent, però és transcendental: L’autonomia sindical no s’hauria de haver confós mai amb el no voler prendre part del moviment d’emancipació. Amb tot aquest ventall de temes, el del finançament em sembla pecata minuta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada