ANGKOR

Expliquen que els Temples d’Angkor foren descoberts per algú que anava darrera una papallona per caçar-la. Potser. El que és segur és que una vegada passat el control de l’entrada (amb un tiquet d’admissió amb fotografia personal inclosa) el temps ja no es mesura amb rellotge. No te n'adones i les hores ja no compten. No sé perquè però la única dimensió temporal és la distancia d’un temple a un altre, la posició del sol, la direcció dels niguls que poden portar la pluja... el gaudir d’una acumulació de bellesa poc comuna. Una perfecta combinació de construccions angkorianes amb la natura, del budisme amb l’ hinduisme, de turisme massiu amb la pau i el respecte al patrimoni de la humanitat, de temples grandiosos i majestuosos i d’altres modests –però no menys interessants- , torres , murals, baix relleus, escultures, cares de Buda i lingas...

Sóc incapaç de recordar els noms de tots els temples visitats, òbviament citaré l’Angkor Wat (grandiós , impressionants murals i, no debades, té una merescuda presencia a la bandera cambodjana); el Bayón que de veritat sembla a primera vista un munt d’ enderrocs però que poc a poc –en la mesura que la visió humana ho pot percebre- es deixa veure amb tota la seva grandiositat i misteri amb cares i cares que es miren, que te miren .... És el meu preferit!
El Ta Prohm és, tal vegada, el més cinematogràfic (recordeu la peli “Lara Croft Tomb Rider” i els arbres que semblen menjar-se les parets, les roques i les muralles que fan que sigui dels més pintorescs). Una autentica galeria d’art és el anomenat Banteay Srei i el petit però ben conservat Preah Paliey val la pena visitar-lo abans de donar per acabada qualsevol de les jornades a Angkor.

Però sincerament no sé quin dels visitats em va agradar més. Encara em dura una mena de síndrome de Stendhal. Els dies passats a Angkor Thom i a les voraries semblaren uns instants. Una experiència que s’ha de repetir per poder-la gaudir encara més lentament. Un viatge que m’agradaria repetir acompanyat de Lon Phally, el cambodjà que ens va fer de guia. La seva passió pel seu país, pel seu Angkor, és tan gran com la seva eficàcia. Un bon tipo, un bon jemer que ha patit les calamitats de Cambotja de ben a prop (un germà assassinat pels seguidors de Polt Pot i el pare mort a la guerra amb els vietnamites). Tenint en compta aquest antecedents se li pot perdonar la mania que mostrava cap als habitants de la pàtria de Ho Chi Min.