Un dels documents més interessants que he llegit en aquesta etapa pre-electoral és el document conjunt UGT i CCOO de propostes de política econòmica que segons els sindicats s’hauria d’articular entorn a un pacte que recuperés la centralitat de l'ocupació. És un document amb bones propostes i assenyades diagnosis. A tall d'exemple diuen que: “El tejido productivo español está construido sobre unas bases tecnológicas, de innovación y formación muy débiles, que lo abocan reiteradamente a una estrategia de competitividad de reducción de costes salariales. Y ello se ha logrado y se sigue logrando empresarialmente con elementos de desregulación (autónomos), de externalización de riesgos (subcontratas, Empresas de Trabajo Temporal y empresas de servicios integrales) o de elevada flexibilidad externa (contratación temporal o despido automático). Se trata de un modelo de relaciones laborales que es coherente con un tejido productivo en el que la valoración del capital humano ha sido lisa y llanamente sustituida por la dura y antañona concepción del trabajo como una mercancía que es preciso obtener y de la que conviene desprenderse a los costes más bajos posibles.” (pag. 9)El problema no és del text, sinó del context: Si es confirma la majoria del PP que les enquestes albiren, la situació serà de confrontació pura i dura. Les propostes de pacte resultaran extemporànies i , el que és pitjor, deslegitimadores del moviment sindical. El que caldrà, al meu parer, serà bastir una bona plataforma per resistir, resistir i resistir. Organitzar-se més i millor per ser més, amb lluites grans i petites, amb victòries i derrotes parcials... Excepte, és clar, que no guanyin els...¿?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada