Ocupació pública: Retallar o racionalitzar?

Aquí vos deixo una article publucat l Diario de Mallorca el 15.07.2012

El darrer numero de Temes Socioeconòmics Gadeso està dedicat a l’ocupació en el sector públic a les Illes Balears. Amb aquest treball hem volgut aproximar-nos a aquesta temàtica per esbrinar el volum de persones que treballen al nostre sector públic, i analitzar quina estabilitat hi ha a les seves relacions laborals. Són moltes les persones que treballen a l'àmbit de les activitats públiques illenques? És real, a dia d’avui, el lligam entre empleat públic i feina per a tota la vida? Són dues qüestions a les que hem buscat resposta.

El tex íntegre del treball de la Fundació Gadeso, que teniu disponible a www.gadeso.org, s’ha elaborat emprant les fons de dades que ens proporciona l’EPA de l’Institut Nacional d’Estadística i que empra el terme “sector públic” per fer referència al conjunt de persones que treballen a l'administració central, la Seguretat Social, l’administració autonòmica i local i a les empreses i entitats públiques. En base a aquesta informació, podríem sintetitzar el conjunt d'informacions quantitatives de la següent manera: En el primer trimestre de 2012 el nombre total d’assalariats i assalariades del sector públic a Balears és de 57.300 persones i, si comparem el primer trimestre de 2011 amb el primer trimestre de 2012, l’ocupació pública balear ha baixat un 18,26%. Una tercera dada quantitativa rellevant és que a les Illes Balears el percentatge de persones assalariades al sector públic sobre el total d’assalariats és entorn a un 4,5% inferior al del conjunt d’Espanya.

Pel que fa al nivell d’estabilitat laboral d’aquests empleats i empleades públiques, anotaré només quatre dades: El percentatge de temporalitat no ha baixat del 22% en els darrers nou trimestres i en el primer trimestre de 2012 es registra el major percentatge de temporalitat a Balears amb un 25,9%, coincidint amb el menor percentatge de temporalitat del conjunt del Regne d’ Espanya (un 22,2%). Una altra qüestió que crec interessant tenir en compte és que la temporalitat és lleugerament superior en el sector privat, tant al conjunt d’Espanya com a les Illes Balears, tot i que a les Illes les diferències són menys constants per mor de l'estacionalitat. No obstant, pot ser estiguem davant un canvi de tendència, ja que l’any 2012 comença amb una temporalitat en el sector públic del 25,9% i marca una diferencia rècord de 3,8 punts per damunt de la temporalitat del sector privat.

Massa sovint es parla de les administracions públiques posant el focus d’atenció en els seus comptes, en els seus dèficits en relació al PIB de cada moment, o en els desajustos entre les entrades i les sortides. Malauradament, de la utilitat econòmica i social de l’ocupació pública se’n parla poc, i massa sovint es fa amb un cert menyspreu, al donar-se per cert que el nombre de persones empleades als distints àmbits del sector públic és molt gran i poc productiu. Tal vegada per això el FMI no té cap mania per proposar una recepta, gravada a sang i foc, al seu manual: “reduir el nombre de persones al serveis de tot allò públic” en qualsevol situació, en qualsevol indret del Món, amb qualsevol diagnosi prèvia. El FMI és tan reiteratiu en aquesta obsessió de reduir ocupació publica que alguns cronistes, especialitzats en la història del Fons Monetari Internacional, expliquen que aquesta “recomanació” inclús s’ha fet a països amb sectors públics tant autènticament paupèrrims que eren pròxims a ser “Estat Fallits”. Val la pena tenir-ho en compte en una situació, com la nostra, d’un Estat amb un rescat de la banca i més que vigilat per les institucions europees i internacionals, és a dir, per la ja celebèrrima troica formada per la Comissió Europea, el BCE i el mateix FMI.

En qualsevol cas, voldria compartir amb els lectors i lectores algunes conclusions del Temes Socioeconòmics Gadeso titulat “Empleats públics: privilegiats o víctimes de la crisi? En primer lloc sembla obvi que una administració moderna i eficaç i uns serveis públics de qualitat i que no generin iniquitat social, precisen posar en valor el capital humà al servei d’aquesta administració o d’aquests serveis. En el context de crisi pressupostària de les administracions públiques, el diàleg i l’énfasi en la voluntat de pacte és fonamental. Verbigràcia, la conflictivitat en els sectors de l’ensenyament i la sanitat públiques segur que es poden gestionar millor per part del Govern, si més no, intentar que no tinguem la impressió que el gabinet del Consolat de la Mar assimila la capacitat de governar amb la capacitat d’imposar.

Per una altra banda convindria no hipotecar el futur de la CAIB amb retallades de qualsevol manera. Poca gent amb dos dits de front discutirà que és necessari racionalitzar, per guanyar productivitat i eficàcia, les plantilles del sector públic balear, però, per fer-ho amb seny, s’ha de tenir present que ja han sofert una important pèrdua de persones assalariades, concretament un 18,26% des del primer trimestre de l’any 2011 al del 2012. Si aquesta racionalització no es fa amb molta cura, sembla impossible que no tingui repercussions negatives per als administrats i per a les persones usuàries dels serveis públics.

A més a més, convindria no oblidar, per un costat, que amb les dades de temporalitat del sector públic a la mà, en molts de casos una feina fixa i estable en el sector públic no deixa de ser una llegenda urbana, i, per una altra banda, que la racionalització dels efectius de capital humà de l’àmbit públic de Balears s’ha de fer sobre un sector públic que ha patit -i pateix- un finançament autonòmic manifestament millorable i que, tal vegada per això, ja és un 4.5% inferior al del conjunt del Regne d’ Espanya en efectius assalariats.