14-N , un anàlisi d’urgència

Avui el meu comentari a www.elperiscopi.com a estat  aquest:

 “Entre la por I el malestar

S'equivocarà el Govern si segueix tractant el que va passar ahir com un conflicte d'ordre públic. Cometrà un greu error si gestiona el conflicte que ahir es va materialitzar en un vaga general relativament seguida i unes manifestacions massives, a base de manipulació informativa, reprensió i argumentaris absurds.

És realment absurd que el PP es mogui permanentment en el reduccionisme bipartidiste i en l'antidemocràtic “i tu més” (segons l'argumentari per a la jornada d'ahir sembla que el PSOE fos el convocant de la vaga i de les manifestacions), és literalment aberrant que, a aquestes alçades, ens vulguin prendre el pèl amb les suposades bondats de la Reforma Laboral. Excepte la perversió de les paraules (es denomina estable al contracte amb un any de període de prova, per exemple) no hi ha cap estudi amb una mica de solidesa que demostri que ha ajudat a la creació d'ocupació, ans al contrari. El PP i el Govern i el PP haurien de començar a comprendre que les seves mentides són part de la irritació social. Cada cop irrita més sectors: La foto és d'un aparador d'un petit comerç del carrer 31 de Desembre de Palma.

Sembla evident que cada cop és més complicat que la ciutadania laboral exerceixi els seus drets en el dia a dia. El mercat laboral espanyol i el balear han canviat força. De les darreres dades de l'EPA hom pot comprovar una major temporalitat laboral, un increment del treball a temps parcial no desitjat i una proliferació dels treballadors autònoms dependents. El cost d'un dia de vaga desequilibra molts de pressupostos personals i familiars. Dit clarament: Cada vegada hi ha més treballadors i treballadores que fàcticament no poden exercir el dret de vaga. És un dret formal que s'ha convertit impracticable. Tot i així, la vaga tingué un seguiment molt important entre els que poder exercir la seva ciutadania laboral el plenitud, sense por.

En el moment que la ciutadania laboral esdevingué ciutadania, el malestar esclatà i les manifestacions foren massives. En qualsevol cas: Hi ha alternatives. Hi ha marge. Si, es pot! “

 Hi afegiria, en aquest blog d’axó i d’allò,  dues coses:

Primera: 50.000 persones a les manifestacions de Palma segons la informació oficial, vol dir que érem més. Uep!

Segona:  Els efectes desmobilitzadors sobre les persones de la Reforma Laboral del PP  tornen a posar d’actualitat un llibre que va fer furor fa uns anys: “El acoso moral. El maltrato psicolñogico en la vida cotidiana” de Marie-France Hirigoyen (1998).

Un tast: “Esta destrucción moral existe desde siempre, tanto en las familias, en las que se mantiene  oculta, como en la empresa, donde las victimas, en épocas de pleno emplee, se acomodaban a ella porque tenían la posibilidad de marcharse. Hoy en día, las victimas se aferran desesperadamente a su lugar de trabajo en detrimento de su salud física y psíquica”