Joves amb futur incert

Article publicat a www.gadeso.org

El títol fa referència a l’incert futur que tenen les persones amb una edat que no supera els 30 anys per exercir el que alguns anomenam la seva “ciutadania laboral”, i no a altres aspectes de la vida que no són objecte d’aquests cometaris ni en soc capaç de tenir una opinió mínimament formada. La qüestió és que els estralls que la crisi, i fonamentalment les polítiques que s’apliquen per fer-li front, sobre les poblacions s’han de mesurar en termes de patiments presents i incerteses de futur. Cada cop és més pertinent plantejar-se la qüestió de si estem en presència d’unes retallades de l’Estat del Benestar conjunturals i reversibles o si el que està passant és una autèntica obra d’enderrocament de les peces bàsiques de l’arquitectura que ens ha permès viure aquests darrers lustres amb certa equitat i amb alguna igualtat d’oportunitats. Soc dels que pensen que la crisi és una hàbil excusa per plantejat les retallades com a medicina per a garantir el benestar futur, però el que realment es fa és un planificat desmantellament de l’Estat Social.

Aquesta situació de retrocés social que, si no l'aturem, canviarà les trajectòries de vida de la ciutadania (potser al 99% per empitjorar-les i al 1% per millorar-les), afecta de forma especial a la població jove. Potser moltes persones que encara no han complit els 30 anys no coneixeran un mercat laboral amb un funcionament, més o menys, equilibrat, que va establir aquell Estatut dels Treballadors del 1.980 que deixava enrere anys i anys de dictadura.

Però, quina és la situació dels joves en el nostre mercat de treball? Per tenir-ne una bona aproximació paga la pena consultar un estudi que publicà aquest estiu[1] el Servicio Público Estatal de Empleo (l’antic INEM) amb dades de 2011. Les principals variables son:

• A les Illes Balears la població de menors de 30 anys arriba a 372.010 persones. En els últims cinc anys es produeix un increment del 8% de la població total, que en el cas dels menors de 30 anys solament suposa un 1,53%. En els anys 2010 i 2011 aquesta població jove registra descensos del 0,91% i de l'1,53% respectivament, enfront de les pujades en el total de la població, que foren del 0,97% i 0,64%, respectivament. Les causes principals d’aquest menor pes percentual de la població jove sobre el total són la major esperança de vida, el descens de la natalitat i també, a causa de la crisi, el retorn de la població estrangera per falta de treball.
• Des de l'any 2007 es produeix una caiguda ininterrompuda en l'afiliació a la Seguretat Socials dels joves. Així en cinc anys (2007-2011) l'afiliació cau un 41,84%, caiguda molt més gran que la que pateix el total d'afiliats (14,97%). D'altra banda, els joves, que en 2007 representaven el 22,67% del total dels afiliats, en 2011 solament tenen un pes del 15,51%. És a dir, es produeix una pèrdua de pes de 7,17 punts percentuals.
• La taxa d'estabilitat (percentatge de contractes indefinits sobre el total de la contractació) passa del 12% en 2007 al 9,07% en 2011. Els joves tenen gairebé tres punts percentuals més de temporalitat que els majors de 30 anys.
• En el quinquenni estudiat, la mitjana de contractes a temps parcial per a joves va ser del 36,52% del total, per damunt del pes del total de la contractació (32,36%). Respecte a 2011, els contractes a jornada completa decreixen un 3,30%, enfront dels increments del 5,66% i del 4,59% dels de jornada parcial i fixa discontínua respectivament i, en ambdós casos, es tracta, en una immensa majoria d’una opció no desitjada.
• A 31 de desembre de 2011 el nombre d'aturats menors de 30 anys va assolir la xifra de 25.330 aturats, la qual cosa representa el 25,82% del total d’atur registrar. En el quinquenni 2007-2011 el percentatge d’atur jove es mou entorn del 20%.
• Un de cada deu aturats menors de 30 anys és aturat de llarga durada (inscrits en demanda d’ocupació durant un període superior a 365 dies ininterromputs).

La situació dels joves illencs en el mercat laboral mereixeria dels Governs (tant de l'espanyol com de l'autonòmic) qualque cosa més que la supressió del Consell de la Joventut de les Illes Balears o les invitacions a sortir a cercar-se la vida a altres indrets del món

I tanmateix, en cap cas convé apuntar-se a la resignació, perquè això té solució, hi ha alternativa. Sí, es pot! Ja ho digué Mario Benedetti, un savi que va ser jove tota la vida:

“¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de paciencia y asco?
¿Sólo grafitti? ¿Rock? ¿Escepticismo?
también les queda no decir amén
no dejar que les maten el amor
recuperar el habla y la utopía
ser jóvenes sin prisa y con memoria
situarse en una historia que es la suya
no convertirse en viejos prematuros “

---

[1] Aquets document l’he conegut fa poques  setmanes i, si no recordo malament,  els mitjans de comunicació se n’han fet poc resò. He estat “víctima” d’una duplicitat administrativa. Considero incomprensible que si tenim un Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) que fa informes del Mercat Laboral balears, alhora, el departament ministerial faci el mateix