8 de març 2013

Publicat a www.elperiscopi.com

Tal dia com avui hi haurà moltes declaracions a favor de la igualtat entre dones i homes i opinions que , excepte que no se vulgui ser políticament correcte o un bavós imbècil al estil Salvador Sostres, seran gairebé totes coincidents en la bondat de la commemoració d'aquest dia internacional de les dones. Segur que organitzacions, sindicats fundacions, mitjans de comunicació, etc.. publicaran (alguns, com el diari El País, ja s'avançaven un dia abans al de la commemoració) interessants informes i balanços sobre la situació de la dona en la nostra comunitat i a la resta del món. Em sembla molt adient aquest costum d’estudi i anàlisi. Per canviar les coses s'ha de conèixer la situació.

En aquest sentit em permetran que recomani el Temes Socioeconòmics Gadeso que es publicarà a www.gadeso.org per commemorar el 8 de març d' enguany. I ja que estem de recomanacions vos suggereixo mireu el vídeo d' Amnistia Internacional i que no deixeu de llegir el missatge de la directora executiva d' ONU Dones, Michelle Bachelet. ONU Dones és un imprescindible organisme internacional amb el qual, amb l'excusa de l'austeritat, el Govern de Mariano Rajoy ha deixa de col·laborar.

Val a dir, que no sempre hi ha hagut tanta unanimitat formal a la hora de commemorar el 8 de març. Originalment es commemorava arreu del món el Dia de la Dona Treballadora en commemoració d'aquell 8 de març de 1908 en que les treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York van declarar una vaga en protesta per les condicions laborals insuportables. L'amo no va acceptar la vaga i les obreres van ocupar la fàbrica. L'empresari va tancar les portes de la fabrica i va calar foc. Moriren abrasades les 129 treballadores que hi havia dins la fabrica. A la fabrica Cotton hi havia homes , però eren caps i no es varen suma a la vaga. No en va morir cap d'home! La burgesia va trigar molts anys a sumar-se a la commemoració d'avui

Sincerament, en l'actual hegemonia de les polítiques neoconservadores, amb una pandèmia mundial de sofriment de la població no rica provocada per l’austeritat turbocapitalistes , en un context en el que els multimilionaris es permeten la sinceritat d'un Warren Buffet: " Si hi ha una lluita de classes, és evident que estem guanyant nosaltres", penso que tal vegada ha arribat l' hora de re- proletaritzar el 8 de marc. Si més no perquè, en paraules de Amelia Valcárcel "el feminisme té reptes immediats i els té també de llarg abast. Entre els primers, immediats, està el desactivar la ginofobia [la por exagerada cap a les dones del mercat]. Implica l'il•luminarar el mercat, que tendeix a ser opac, i incentivar l'ocupació per mitjà de mesures positives, programes i estímuls apropiats". Per fer llum al mercat cal democràcia real, ja! Sense les dones és impossible!