Recompte de danys

Article que em va publicar el Diario de Mallorca el dia 7 d’agost de 2013

Randall Wary que és, a més de professor d'economia a la University of Missouri-Kansas City, un dels analistes econòmics més respectats als EUA publicà fa uns dies a www.economonitor.com) un article en el qual afirmava: “Només un programa orientat a l'ocupació decentment pagada pot combatre amb èxit la pobresa en la població no anciana d'una manera políticament acceptable”. Aquesta frase m’ha inspirat els comentaris que voldria compartir entorn al número 12 de la revista digital Panorama Sociolaboral GADESO que hem titulat   “La crisi es perllonga i cal començar l’avaluació dels danys” que teniu disponible a www.gadeso.org.

Panorama Sociolaboral GADESO no és una publicació amb dades i anàlisis propis. Si se’m permet, diria que té l’originalitat de ser un recull de lectures comentades dels informes i estudis que, en els darrers mesos, s’han publicat sobre el mercat laboral de Balears, del Conjunt de l‘Estat Espanyol i de l’àmbit europeu i internacional. D’aquesta pluralitat –i, en ocasions, divergència d’enfocaments- de documents i treballs científics hom pot concloure, per una banda, que, segons la majoria de les previsions, la recuperació econòmica, i la possibilitat (no certesa) de creació d’ocupació no s’albira que arribi, en el millors dels casos, fins a finals dels anys 2013 o 2014. Per un altre costat, pren força la idea de que, independentment, de quan finalitzi l’actual etapa recessiva, el que importa és el com en sortirem de l’actual crisi i que, per tant, convé començar a fer una primera avaluació dels danys provocats. 

Pel que fa a les Illes Balears és poden identificat nítidament mitja dotzena d’escenaris problemàtics:

I.- S’accentua la superespecialització turística de l’economia balear, fins a un extrem que qualsevol política orientada a incentivar una certa diversificació sembla una quimera. Aquesta política de “posar tots el ous en el mateix paner” o de jugar-ho  tot a la sola  carta del turisme, comporta evidents riscos de futur. Cada cop són més els estudis i els analistes que ens recorden dues coses fonamentals: 1.- Que turísticament estem vivint unes temporades amb una impressionant disminució del paper dels mercats competidors del Magrib (i de Grècia, en menor mesura), però que aquesta situació de manca de competència no serà eterna. 2.- Que es consoliden els escenaris de creixements turístics amb minsos creixements de l’ocupació laboral. Balears estem avançant cap una  situació d’ obless growth (creixement sense ocupació).

II.- El teixit empresarial segueix deteriorant-se en quantitat, qualitat, diversificació i robustesa tecnològica. Les polítiques retòriques a favor de l’emprenedoria se combinen amb polítiques sectorials com ara la legislació turística i la política de comerç;  fiscals i creditícies que desincentiven molts projectes empresarials nous i autòctons.

III.- Augmenta l’estacionalitat del mercat laboral illenc. L’espectacular augment de persones amb relacions laborals de fixos discontinus apunta a que cada cop hi ha més sectors econòmics -a banda del turístic- que organitzen la seva activitat econòmica amb períodes anuals d’inactivitat. L’estacionalitat laboral s’ha extremat tant que els estirabots estacionals d’ocupació estiuenca no tenen gairebé cap incidència en la reducció de l’atur de llarga durada.

IV.- S’està produint una gran pèrdua de capital humà amb l’acceleració del procés d’emigració i la baixa participació de les persones aturades en algun programa de Polítiques Actives d'Ocupació, especialment formatives. Alhora seguim essent receptors de ma d’obra d’altres comunitats autònomes.

V.- La inclusió en el mercat laboral no garanteix la plena inclusió social. La política d’impuls a una competitivitat amb baixos costos laborals i el creixement dels col·lectius de subocupats (a temps parcial, autònoms involuntaris i econòmicament dependents, treballs superestacionals, etc.) fa que cada cop sigui més gran la cohort de persones amb condicions salarials inferiors al mileurisme que, alhora, han de fer front a una política de retallades en els serveis públics bàsics i de copagaments en qüestions no elegibles, com ara, els medicaments, l’habitatge o l’ensenyament. 

VI.- Avancem cap una societat més dual. L’atur de llarga durada s’apropa al 40% de les persones desocupades i el percentatge de llars illenques que tenen a totes les persones actives en situació d’atur es gairebé del 12%.

En definitiva, suposo que comprenen perquè la reflexió del professor Randall Wary em va semblar tant escaient per començar aquestes reflexions. Només l'ocupació decentment pagada pot combatre amb èxit la pobresa, però mentrestant les polítiques que s’apliquen per, teòricament, superar la crisi van en sentit contrari. En qualsevol cas, és hora de fer balanç dels danys d’aquesta crisi que, cal emfatitzar-ho, és econòmica, social, ecològica i democràtica. Des de la Fundació GADESO hem fet la nostra aportació a aquesta reflexió amb la publicació del llibre “CAP A ON ANAM? Els ciutadans de les Illes Balears”. Tant de bo hi hagi moltes altres aportacions.