Publicat a www.elperiscopi.com
Demà és 11 de setembre.
Demà és la Diada Nacional de Catalunya i el dia que es fa la Via Catalana cap a la independència en
forma de cadena humana. Deixeu-me que resumeixi els meus pensaments sobre
aquest esdeveniment en una cita: “La
nació és el resultat d’un sentiment col·lectiu d’identitat de caràcter essencialment cultural que un grup d’homes i dones escull perquè s’hi sent representat, perquè ha triat
una manera de viure i una gent amb qui compartir-la. L’estat és, en canvi, un cos polític nascut d’un contracte social,
la funció del qual és garantir uns dret als conjunt de ciutadans, a canvi d’uns
deures respecte de la institució i d’una solidaritat en relació amb la resta
dels que l’integrem” (Josep Fontana, “La construcció de la identitat”). Sens dubte per això el nacionalisme
espanyol vol impedir-nos -decret llei rere decret llei- qualsevol
forma pròpia de viure (viure i ensenyar en català, per exemple). No fos
cosa que esdevingui en estat propi.
Aquest 11 de setembre és
també el quaranta aniversari del cop d’Estat de Pinochet, d’aquell xoc tremend per a l’esquerra mundial. Quatre dècades de la
mort del President Allende donen per a molt. Resumeixo pensaments que em venen
al cap:
“Si s’ha de triar entre
sacrificar l’economia o la democràcia s’ha de sacrificar la democràcia” Una
frase que Henry Kissinger pronuncià l’any 1973 justificant el cop de Pinochet. Coses
dels capitalistes d’altre temps? Idò no tant: Una democràcia adequada als mercats (“Marktkonforme
Demokratie”), és un concepte que Angela Merkel ha imposat arreu d’Europa i
que és ben d’actualitat.
Avui és un bon dia per recordar
que, tot just desprès de l'onze de setembre
de 1973, Augusto Pinochet declarà en un discurs al poble xilè que la seva meta
era “fer de Xile no una nació de proletaris, sinó d'emprenedors”. D’aquí
ve la meva adversitat a aquesta propaganda barata de l’establishment sobre emprenedoria.
Missatge de Salvador
Allende des de La Moneda -a través de Radio Magallanes- a les 9,30 hores de l’11
de setembre de 1973: “...Superaran otros hombres este momento gris y amargo donde
la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que mucho más temprano
que tarde de nuevo abrirán las grandes
alamedas por donde pase el hombre para
construir una sociedad mejor. ¡Viva
Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!” (Del llibre “Compañero Presidente. Salvador Allende,
una vida por la democracia y el socialismo” de Mario Amorós).
Conclusió: L’austeritat autoritària
és una mena de cop d’estat a la democràcia de debò; les elits econòmiques dominats canvien el significat de les paraules per canviar-nos la mentalitat i
imposar-nos el seu model de societat excloent. Però sempre hi haurà resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada