L'EPA i els 'McJobs' illencs

Un article que m’han  publicat avui a L’Ara Balears

Hi ha un nou fantasma que recorre Europa: els McJobs. En àmbits acadèmics, s'utilitza aquest terme per definir les noves precarietats de les relacions laborals postcrisi. Els mercats laborals s'estan transformant en la direcció de la turboflexibilitat laboral que ha caracteritzat la totèmica marca de menjar ràpid arreu del món. ElsMcJobs més autèntics són els contractes que permeten als ocupadors no estipular quantes hores han de treballar els empleats, que han d'estar disponibles per la càrrega de feina de l'empresa. Al Regne Unit, més d'un milió de persones treballen en aquestes condicions, i algunes corporacions ja l'han convertida en la modalitat contractual més emprada per gestionar les seves plantilles, com és el cas de McDonald's, que contracta fins al 90% dels seus efectius laborals amb aquesta flexibilitat incorporada. Però no és únicament una dinàmica britànica. A Alemanya, l'extensió del que ells han anomenat MiniJobs ha provocat que els working poor (treballadors i treballadores pobres) hagin arribat a ser més de set milions. I basta llegir les peripècies del comissari Kostas en alguna novel·la de Petros Márkaris per entendre que els McJobs mal pagats són la columna vertebral de l'actual mercat laboral grec. En definitiva, la devaluació salarial i la transformació del treball que tenia alguns elements d'estabilitat (la flexiseguretat) en una precarització total han provocat que la situació de working poor hagi passat de ser pròpia dels mercats laborals de l'altra banda de l'Atlàntic a ser una situació ben nostra. Avui, tenir feina no garanteix no estar en risc de pobresa o d'exclusió social. Fa només uns dies el comissari europeu d'ocupació, Lazló Andor, ha declarat que: "Desafortunadament, no podem dir que tenir un treball equival necessàriament a un estàndard de vida decent ". I s'ha quedat tan ample!

Les dades de l'EPA, conegudes dijous passat, posen de manifest que a les Illes Balears avançam en aquesta direcció de progressiva degeneració de les condicions laborals, la qual cosa agreuja els problemes històrics del mercat laboral illenc (estacionalització, baixa productivitat, dèficits formatius, moderada mobilitat sectorial) i, gairebé, impossibilita afrontar, amb garantia d'èxit, les patologies noves que ha creat una crisi tan perllongada com la que encara ara patim. Sens dubte la més important d'aquestes noves problemàtiques és la del creixent nombre de persones "inocupables". Joseph E. Stiglitz, parlant de la situació del mercat laboral als EUA, comenta que " els treballadors nord-americans són considerats productes bàsics descartables, se'ls deixa de banda si no poden mantenir-se al dia amb els canvis tecnològics i el mercat. La diferència ara és que aquests treballadors ja no constitueixen una petita fracció de la població ". Precisament, les dades de l'EPA ens confirmen que a les Illes Balears aquest fenomen ja és ben present entre nosaltres: les mitjanes de l'any 2013 ens informen que gairebé el 10% de la població aturada no ha treballat mai i la taxa d'atur de llarga durada és del 10,79%.

En qualsevol cas, el que més sorprèn és que les veus governamentals parlin de recuperació econòmica, de superació de la crisi o de creació d'ocupació. Sensatament no es pot parlar de millora en el mercat laboral illenc si resulta que l'any 2013 acabà amb una taxa d'atur del 22,91% i una població aturada de 134.600 persones. La hipòtesi de creació d'ocupació durant l'any 2013 era plausible prenent en consideració que l'any 2012 es va arribar al rècord de població aturada. Cal recordar que la taxa mitjana d'atur de 2012 va ser del 23,17% (140.200 persones). Per tant, era gairebé segur que les dades d'atur baixessin, com era improbable un escenari de més atur. Aquesta millora podia donar-se amb creació d'ocupació o sense. Ha succeït el segon.

A les dades del quart trimestre de 2013 observam que la població aturada en relació al trimestre anterior ha pujat un 21,6% (29.100 persones). Aquesta dada demostra que el mercat laboral illenc és dels més estacionals d'Europa! En qualsevol cas allò que té més importància és observar la variació sobre el mateix trimestre de l'any anterior, i en aquest cas l'atur baixa en 9.500 persones (un -6,58%) respecte de 2012. S'ha creat, idò, ocupació? Tot indica que no. L'atur estimat baixa perquè baixa la població activa (la gent que està en condicions de fer feina i en vol fer) en 5.600 persones. És més, com que baixa la població ocupada (la gent ocupada per compte propi, per compte d'altri, en el mercat laboral formal o a l'informal) en 3.900 persones i també baixa la població assalariada en 1.800 persones, hom pot concloure que estem encara en un escenari de pèrdua d'ocupació.

Tanmateix hi ha una línia complementària d'anàlisi que explica l'aparent creació d'ocupació conseqüència de l'estimació a la baixa de població aturada. El procés de degradació de les condicions laborals (la hiperprecarització o extensió dels McJobs ) a força de temporalitat, en molts casos extrema, amb contractes d'alguns dies, i del top model de la desregularització laborals del PP, el treball a temps parcial, provoca un efecte estadístic que estira a la baixa l'estimació d'atur de l'EPA. Per què passa això? Perquè l'EPA no és una enquesta feta en una data fixa, és una enquesta contínua durant el trimestre i, en la mesura que hi ha més gent que treballa amb contractes molt curts o unes hores per setmana, hi ha manco probabilitats que contestin que estan a l'atur. Val a dir que aquesta no és una qüestió menor, ja que la població illenca ocupada a jornada parcial arribà a 65.875 de mitjana durant l'any 2013, i les persones assalariades amb contractes temporals freguen el 30% del total de tota la població que treballa per compte d'altri.

Per arrodonir l'assumpte resulta que l'EPA ens informa que convivim amb 66.800 persones (un 4% més que en el quart trimestre de 2012) illenques aturades de llarga durada; que 41.900 llars illenques tenen tots els membres actius a l'atur (1.900 més que el 2012); i que només una de cada tres persones aturades percep alguna prestació de desocupació. Però... ens diuen que " Sabemos lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer… ". Deu ser un bon camí únicament per a les elits riques.