Nous motius per seguir indignat (i actuar!)

Avui he publicat això al Babord de El Periscopi 

Cada pic tinc més clar que la crisi és una estafa. Cada dia que passa estic més convençut que hi ha alternatives  a les polítiques de l’austeritat neoliberal. Cada nova lectura sobre aquests assumptes em reafirma que aquesta situació,  d’alarma social i de democràcia de baixíssima intensitat,   només es pot esmerçar amb més democràcia  que garanteixi la llibertat de tothom.  Sobre les desigualtats que permeten que unes elits minoritàries privin de la lliberta a la majora, ja he explicat el meu parer en aquest  mateix espai, alhora que he defensat la Renda Bàsica de Ciutadania com element imprescindible d’una alternativa democràtica i d’esquerres al neoautoritarisme  del capitalisme actual.

Avui vull compartir una informació, dos estudis, i un manifest que s’han publicat aquesta setmana. En la meva opinió tots quatre posen, d’una manera o una altra,  de manifest la poca vergonya amb què s’aprofiten de la crisi per imposar antidemocràticament un model social molt allunyat de qualsevol cosa semblant a un Estat Social i de Dret i que el “no hi ha alternativa” és  radicalment antidemocràtic i fals.

La informació: Neix la primera plataforma de crowdfunding espanyola per a empreses i emprenedors. Després de l'engany sobre el cost zero del rescat (bancari) espanyol, el crèdit segueix sense arribar a les famílies i a les micro i petites empreses. La retòrica neoliberal sobre emprenedoria (a la qual en massa ocasions s'apunta la socialdemòcrata), només es concreta en mesures precaritzadores  del factor treball mitjançant la potenciació dels mecanismes de descentralització empresarial i d'autònoms depenent que substitueixen treballadors  assalariats. Tots pagam el suport públic al sector del “granempresariat”. Els petits s'han d'apanyar amb el crowdfunding.

Els dos informes: 1.- El de Càritas titulat “Precarietat i Cohesió Social”.  Malgrat que  Rajoy i Bauzá afirmin que ja s'ha iniciat la recuperació econòmica i que s'albira la fi de la crisi,  el Comitè Tècnic de FOESSA demostra (tot i que  a Montoro no hi hagi agradat gaire) que estam en presència de doble procés d'empobriment de la societat espanyola, caracteritzat per una caiguda de les rendes i l'augment de la desigualtat en el seu repartiment, amb un enfonsament de les rendes més baixes. Això ha suposat que el percentatge de llars sense ingressos hagi crescut del 2% al 4% en l'últim trimestre de 2013 i que el nombre de llars en aquesta situació hagi passat des d'uns 300.000 a mitjan 2007 a gairebé 700.000 a la fi de 2013. En ple estiu de 2013 eren 15.300 les llars de Balears sense perceptors d'ingressos. Aquests són els efectes de l'anomenada devaluació interna i del austericidi.  2.- El d’ UNICEF que amb el títol de “Polítiques Públiques per reduir la Pobresa Infantil a Espanya: Anàlisi d'Impacte” posa de manifest la feblesa del sistema de protecció social. Els tradicionals  baixos nivells d'inversió pública,  l'escassa capacitat de les prestacions socials  i les polítiques d’austeritat provoquen una incapacitat i ineficiència estructural  per a  reduir la pobresa infantil. Una pobresa infantil -potser la més vergonyosa de les pobreses- que, en el cas de Balears, exigeix un gran debat social i polític. El Govern de Bauzá no pot seguir tenint impunement desactivada la Llei de Serveis Socials de les illes Balears que es va aprovar en la legislatura passada. 

El manifest: “Cambiar la política económica para recuperar Europa. La propuesta de Economistas Frente a la Crisis”. Un document d'imprescindible lectura que ens convida a no caure en un europeisme naïf ni acrític. Alhora  ens adverteix del risc d'entrar en una fase de creixement sense creació d'ocupació i  en una dinàmica deflacionista de conseqüències molt negatives. Aquest document d' Economistas Frente a la Crisis és una crida per recuperar la política econòmica i posar-la al servei del progrés i dels ciutadans. Perquè hi ha alternatives al desastre de turbo capitalisme de creixents nivells de desigualtat i pobresa que posen en risc la cohesió i el model social europeu.

Deixau-me  acabar recordant a Stéphane Hessel que, després de convidar-nos a indignar-nos i a  comprometre'ns,  en el  seu al·legat pòstum “No us rendiu!”,  ens diu: “Però la indignació no és suficient. Si algú creu que n’hi ha prou amb manifestar-se pels carrers perquè les  coses  canviïn, s’equivoca, És encasaria que la indignació es transformi i en autèntic compromís. El canvi requereix esforç. Està molt bé expressar el nostre rebuig a l’oligarquia, però al mateix temps cal proposar una visió ambiciosa de l’economia i de la política capaç de transformar la condició dels nostres països. No ens podem quedar en la protesta. Cal actuar.”

Renda Bàsica de Ciutadania: garantia de llibertat

Avui he publicat això a El Periscopi

Fins ara, els filòsofs -com bé sap tothom- només han interpretat el món de diverses maneres; la qüestió és canviar-lo.

D'això es tracta: de canviar el món, i no resignar-se a l'actual panorama de desigualtats escandaloses i de malbaratament a l'engròs dels recursos d'un planeta que és finit. Per això em semblen molt escaients aquestes paraules de Tony Judt per iniciar aquesta reflexió sobre la Renda Bàsica de Ciutadania. Tinc la convicció que la Renda Bàsica és una peça essencial (efectivament no l'única) per a un model alternatiu de societat i, alhora, és part de la solució de molts dels problemes de l'actual conjuntura d'alarma social. Pot ser sigui una proposta impertinent per l' statu quo. D'això es tracta: d'esmerçar la situació que Zygmunt Bauman descriu dient que “No hi ha un model de societat alternatiu. L'esquerra solament sap dir-li a la dreta, “qualsevol cosa que facin vostès nosaltres la fem millor”. Costa distingir entre Governs d'esquerra i de dreta, la veritat.”

Pot ser per això la Fundació Ateneu Pere Mascaró sigui, sens dubte, l'entitat que, a les Illes Balears, més treballa en la difusió i estudi de la Renda Bàsica. No debades des de la seva fundació és membre de la Xarxa Renda Bàsica (XRB) -la secció espanyola de Basic Income Earth Networ (BIEN)-, i va ser l'entitat organitzadora del XII Simposi de la XRB que es va fer a Palma a finals de l'any 2012, en el que, entre altres coses, es va debatre una proposta de feina per a calcular la viabilitat de la proposta de Renta Bàsica en l'àmbit de les Illes Balears. Per als que defensam aquesta proposta, l'estudi de la seva viabilitat tècnica i financera és una qüestió cabdal a la qual hi dediquem molts d'esforços. No volem parlar de coses utòpiques. Les necessitats de canvi de paradigma social són tan necessàries i urgents que només tenim temps per a treballar escenaris de canvi realitzables. Una fita important en aquesta direcció ha estat la recent celebració a Donosti del tretzè Simposi de la XRB a on es presentaren estudis realitzats sobre les declaracions d' IRPF que demostren que, amb una reforma fiscal realment progressiva, la Renda Bàsica és absolutament viable a Catalunya i a Guipúscoa. A més de viable, els estudis demostren que, amb aquesta assignació monetària incondicional, es redueixen les desigualtats i són moltes més les persones que hi surten guanyant.

Però, què és això de la RB? Idò és un ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat o resident acreditat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, o dit d'una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. No és una proposta pal·liativa de la pobresa i/o l'exclusió social, no és un subsidi més, ans al contrari, és una alternativa a la panòplia de subsidis. Però sobretot, és una proposta de política econòmica que, en garantir la llibertat material de tothom mitjançant una radical redistribució de la riquesa, evita de soca-rel l'existència de situacions de pobresa i d'exclusió social. En paraules dels autors i autores del manifest fundacional del moviment francès Utopia: “Establir una renda bàsica de ciutadania no és intentar corregir els efectes del neoliberalisme o socórrer als més pobres, és fonamentalment qüestionar la lògica capitalista i cercar una altra manera d'organització social”.

Sóc conscient que l'hegemonia neoliberal ha convertit en una mena de veritat inqüestionable un model de societat basat en l'economia de la desigualtat. (Si un combina les últimes dades de l' OIT i les que acaba de publicar la Revista Forbes es dóna de cara amb la següent brutal evidència de la injustícia mundial: 62 milions més de persones aturades des de 2008 i 852 persones milionàries més que l'any 2009). Malgrat tot, pretenen presentar-nos com “normals” aquestes grans desigualtats econòmiques i, alhora, s'entesten a ocultar la manca de llibertat que això provoca: La súper concentració de riquesa en poques mans (1.645 milionaris/es acumulen més de 6,4 bilions de dòlars) és la negació de la llibertat real -encara que en algunes parts del planeta es mantinguin les formalitats- de la gran majoria de la població. En aquest sentit, m'interessa recordar que des de l'origen de la proposta de Renda Bàsica -ja fa més de trenta anys- hi ha hagut diversos arguments per a explicar-la i defensar-la. Sempre he simpatitzat amb el pensament republicà democràtic que associa la RB amb la garantia al dret material de ciutadania per al conjunt de la població. Ara, en l'època de la crisi de les grans desigualtats, la Renda Bàsica ha esdevingut també imprescindible per fer front tant a les clàssiques formes d'exclusió social (atur de llarga durada, problemes sociosanitaris, dèficits formatius) com a les “noves situacions de pobresa” (treballadors/es pobres, desnonats, persones inocupables, pobresa energètica, tecnològica o infantil, exclusió financera, etc.). A'aquesta pandèmia desigualitària i empobridora de la majoria de la ciutadania afecta de ple a societats ,com ara les Illes Balears que bravegen d'opulència i comercialitzen luxe i hedonisme turístic

Val a dir que, ja fa alguns anys, el premi Nobel Wasslily Leontieff ens va advertir que “quan la creació de riquesa ja no depengui del treball dels homes, es moriran de fam a les portes del cel llevat que responguin amb una nova política d'ingressos a la nova situació tècnica.” Idò ja hi som, i la RB es pot albirar com part important de la nova política d'ingressos. A l'esquerra no li queda més remei que assumir que el futur de la humanitat i del planeta lligat únicament al creixement i al temps treballat remunerat és una quimera. Cal, idò, articular projectes de canvi entorn dels models de vida i no tant –o no exclusivament- arrendador del treball. En definitiva, la Renda Bàsica és una proposta ineludible per a qualsevol programa emancipador en el segle XXI. Ho és sobretot per  l'esquera realista. És a dir,  de la que no renúncia a la pulsió igualitària de la democràcia, a les propostes de decreixement solidari, i té la convicció que la garantia a la llibertat material que proporciona la Renda Bàsica soscava de soca-rel el patriarcat i, per tant, és una proposta concreta contra l'organització social que nega la igualtat a la meitat de la població.

Com deia abans, ja s'ha demostrat la viabilitat de la Renda Bàsica en els casos de Catalunya i de Guipúscoa. Ara toca fer-ho per a la ciutadania de les Illes Balears. Alguns no defallirem en la tasca de demostrar que hi ha alternatives. Que sí que es pot!

Apagada estadística, involució democràtica

El meu comentari d’avui a El Periscopi :

La involució democràtica és de gran calat. Hi ha una pèrdua evident de drets de ciutadania social, la gairebé desaparició dels drets democràtics en l’àmbit laboral són palesos, les palanques institucionals que garanteixen de debò la igualtat d’oportunitats s’han anat en orris... Per arrodonir la regressió democràtica s’imposa un relat tergiversat de l'acció del govern. S'intenta amagar els estralls que en la vida de la ciutadania no rica provoquen les retallades.

Aquesta imposició d’un discurs polític que nega la realitat  força de mitges veritats i  mentides no és cosa nova en el cas de governs del PP. Cal recordar que el Govern d’Aznar fou un exemple de relat polític mentider i opac. Recordeu les mentides sobre les armes químiques per justificar la gerra d’Irak, la manipulació informativa sobre l’autoria dels criminals atemptats de l'11-M, la barroera utilització partidista de RTVE que arribà a negar l'existència d’una vaga general o s’entestà a referir-se a CCOO com “c, c, o, o”,  l'apagada estadística sobre dades econòmiques i de mercat de treball. Sobre aquella apagada estadística d’Aznar en tinc alguns records personals: No se sabia quin dia es publicarien les dades d’atur registrat, et negaven dades sobre immigració que eren bàsiques per regular-la amb un poc de seny, s’ocultà informació que ja albirava una bombolla immobiliària incontrolable, ni tan sols es publicaven les dades oficials del preu de l'habitatge! 

Ara, tornem-hi, torna-hi. El govern actual del PP ha decretat una nova apagada estadística. He escrit en més d’una ocasió que s’estan eliminant productes estadístics, com ara, l’Enquesta de Conjuntura Laboral que  va desaparèixer a finals de l’any 2012 i  l’ Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball no es realitza des de l’any 2010. També hi ha retards en la publicació d’algunes estadístiques que, a la pràctica, les converteixen en inservibles. A tall d’ exemple, l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de la que encara no es disposen de les dades definitives de 2013 o d’Estructura Salarial la darrera dada publicada de la qual correspon a l’any 2011.

Un altre exemple d'opacitat: La reforma laboral del Govern de Rajoy  va significar una autentica revolució neocon del dret laboral, però aquest Govern fa tot el possible perquè no es coneguin  els seus efectes reals. En aquest sentit va la desaparició progressiva de dades sobre la negociació col·lectiva en l'important Butlletí d'Estadístiques Laborals. Tampoc sabem exactament què passa amb el “contracte indefinit de suport als emprenedors” per a empreses amb menys de 50 empleats. Aquest contracte era una mesura estrella de la reforma i se sospita que ha estat un estrepitós fracàs. Segur que l'opacitat s'estendrà sobre els resultats de l'anomenada “tarifa plana” per, teòricament. incentivar la contractació indefinida.

La volta de rosca gairebé definitiva a l’opacitat i tergiversació de la realitat social, és la notícia que l'INE revisarà l’ EPA de tal manera que el percentatge d'atur baixarà entorn d'un punt, però no el nombre de persones aturades. Pot ser tècnicament sigui més o menys correcta aquesta modificació metodològica en l’estimació de l’atur, però no és urgent i és inoportuna. Tècnicament seria igualment correcta la modificació dels criteris que regulen la condició d’atur registrat, i això sí és urgent i convenient perquè l'Ordre Ministerial d' 11 de març de 1985 (BOE de 14/3/85) ha quedat absolutament obsoleta.

Tanmateix d’un govern que qualifica les persones aturades d’ “estoc”, es pot esperar qualsevol cosa.

Ciutadanes a temps parcial

Article que ha publicat avui Diario de Mallorca.

Entorn del 8 de març, cada any es publiquen molts treballs d’investigació i informes de conjuntura i es generen bastants informacions sobre la situació de les dones. Enguany m’ha cridat l’atenció que una d’aquestes notícies que més volada ha tingut afirmava que les dones acceleren la seva entrada en els consells d’administració de les empreses de l’ Ibex. Efectivament, les conselleres d’aquestes empreses cotitzades han passat de ser 26 l’any 2006, a 78 en l’actualitat. Sens dubta hi ha una bona progressió, però paga la pena no perdre de vista que aquestes altes executives representen només el 16,6% del total de persones presents  en els  consells d’administració de les empreses espanyoles amb més pes  en mercat borsari. Així i tot, hi ha molt de rebombori amb tot allò que té a veure amb la presència femenina en l’àmbit financer. Fins i tot, el nomenament de Janet Yellen com a presidenta de la Reserva Federal nord-americana ha donat peu que es palesi d’ assalt femení al poder financer. Almenys en aquesta part de l’Atlàntic no hi ha per a tant! El declivi de les polítiques d’igualtat, fruit de les despietades polítiques d’austeritat decretades per la troica (CE, BCE i FMI), no fan albirar grans avenços per a la majoria de les dones. Ans al contrari, les regressions socials van acompanyades d’involucions democràtiques molt importants.

Cada pic és més clar que les grans desigualtats -que són una de les causes principals de la crisi financera, econòmica i social actual- s’agreugen amb les polítiques neoliberals que, precisament, amb l’excusa de la crisi s’apliquen sense complexos. Aquesta endimoniada dinàmica es produeix, també, entre la meitat femenina de la població. És a dir, es manté la desigualtat estructural per gènere i, alhora, s’agreguen les desigualtats entre una elit de dones riques i l’ immensa majoria de la població femenina. No debades, a les Conclusions de Tendències Mundials de l'Ocupació per a 2014 de l’Organització Internacional del treball (OIT) s’adverteix que “En les economies desenvolupades, es preveu que les dones es beneficiaran menys de la tímida recuperació prevista a mitjà termini; de fet, les seves taxes de desocupació només baixaran gradualment al 8,2 per cent en 2018, mentre que els homes es beneficiaran d'una reducció més important, al 7,6 per cent.”

Em permetran que, per raons d’espai, passi ràpidament d’aquestes reflexions globals a fer-ne algunes locals. A les Illes Balears, malgrat la presència femenina en els àmbits empresarials i sindicals progressi, lenta però adequadament , la precarietat té cara de dona. Això és, si més no, allò  que es posa de manifest en el número 29 de la publicació digital Temes Socioeconòmics Gadeso (que podeu consultar aquí) que s’ha publicat coincidint amb el Dia Internacional de la Dona de 2014. Hi trobàreu les principals dades sobre la presència de les dones en el mercat laboral illenc de l’any passat i la seva evolució en el període 2008-2013, i algunes dades rellevants en els àmbits de la pobresa i la corresponsabilitat en les tasques de la llar i la cura de fills, filles i familiars. Tal vegada les més punyents són les següents: 1.- En els sis anys de crisi la població aturada femenina ha crescut un 129,3% i la taxa d’atur femení un 11,34%. 2.- L’any 2013 acabà amb una taxa d’atur femení de llarga durada del 10,49%. La taxa masculina tot just supera a la femenina en un 0,5%. 3.- Amb dades de 2011 (la ultima disponible), les dones de Balears cobren un 16,4% menys de salari que els homes. 4.- L'any 2013 el percentatge de dones assalariades amb jornades parcials fou del 21,1%, i gairebé triplicà al percentatge d’homes. Sis de cada 10 contractes a Temps Parcial registrats són per a dones. 6.- La taxa de risc de pobresa o exclusió social de les dones és del 28% (similar a la dels homes) però les dones pateixen una major severitat de carències materials: Fins a un 34% de dones pateixen, almenys, 2 conceptes de carències materials, mentre que hi ha un 31,8% d’ homes en aquesta situació. 7.- La població inactiva per motiu de dedicació a les tasques de la llar és en un 85,62% femenina. I 8.- El percentatge de pares que comparteixen amb la mare el permís de maternitat tot just frega l’ 1,6%.

Sembla que la dinàmica dels mercats condemni les dones a tenir drets de ciutadania a temps parcial: Amb dret al treball parcial, amb salari parcial, amb temps parcial per a  gaudir de la seva vida, amb una carència només parcial del risc de pobresa o exclusió social ... Pot ser sembli una conclusió més aviat desesperada, però al meu entendre és el que hi ha. Desesperació que, en cap cas, és rendició. Aquesta situació és reversible; depèn d’elles i de nosaltres. En paraules d’Eduardo Galeano:“ Ojalá seamos dignos de tu desesperada esperanza.”

Febrer 2014: progressam cap a una precarització laboral total

Publicat a www.elperiscopi.com

Les dades d’atur registrat i d’afiliacions a la Seguretat Social cada pic ens informen manco de la realitat del mercat laboral. Els registres d’atur poden baixar perquè la gent que hi està apuntada troba feina o perquè la situació del mercat de treball s’ha deteriorat tant que les persones deixen d'estar registrades per desànim, desesperació o migració. Això és el que passa a les Illes Balears des de fa molts mesos. No es crea ocupació, i no hi ha grans accions de Polítiques Actives Ocupació que, tot i ser generalment positives, provoquen un efecte estadístic de minva de l’atur registrat (les persones que participen en els programes de PAO no són considerades aturades registrades). L’atur registrat illenc del mes de febrer és de 98.218 persones, amb una variació mensual d’un -1,67% i una anual del -5,03%. Però, realment, el nombre de persones aturades és molt més gran. De fet, la xifra oficial d’atur registrat contrasta amb la de Demandants d’Ocupació, que és de 146.060 persones, perquè inclou, entre altres col·lectius, als Fixos Discontinus que, estant en situació d’atur, tampoc s’inclouen en la dada d’atur registrat.

Perquè baixen, idò, els registres d’aturats? Perquè el mercat laboral illenc continua expulsant estrangers (l’atur registrat de febrer, en termes interanuals, ha disminuït en 4.729 persones, de les quals gairebé el 40% són estrangeres). L’altre factor estadístic que fa baixar l’atur registrar és el desànim i la desesperació. Això queda bastant clar si es repara que la baixada més gran de registres d’atur interanual pertany al sector de la construcció (un -17,6%!). No sembla que aquest mes de febrer hi hagi hagut una revifada d’activitat en aquest sector en relació al mateix mes de l’any passat que faci possible una reducció de l’atur en aquest sector de 2.441 persones.

En qualsevol cas hi ha dues dades molt i molt preocupants: Per una banda, l’ atur registrat de llarga durada (més d’un any d'inscripció ininterrompuda, sense cap oferta de treball ni cap participació a cap programa de PAO) arriba a 28.214 persones, el 31,6% del total. Per una altre costat, preocupa la precarietat de la contractació. El 37% dels contractes registrats durant el mes de febrer tenen una durada inferior a 3 mesos i en els dos primers mesos de l’any el 86,86% del total de contractes són temporals.

Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, 347.921 de mitjana durant el mes de febrer, s’ha presentat com una bona noticia la variació mensual del +2,71% (9.183 afiliacions) i interanual del +1,07% (3.672 persones). Això s’ha de matisar molt. Primer, perquè és una mitjana, i no la dada del darrer dia del mes, que sol ser més exacta pel que fa a moviments d'altes i baixes de la Seguretat Social, sobretot en un context de contractacions extraordinàriament curtes, fins i tot de dies. Però allò més important és que s’ha de prendre en consideració que la dada publicada no ens informa de quantes afiliacions noves hi ha a temps parcial i quantes n’hi havia ara fa un any. Probablement en termes homogenis d’afiliacions a jornada completa la variació interanual seria negativa.

És curiós que es parli tan poc de les dades de prestacions de desocupació que també es varen fer públiques ahir, tot i que corresponents al mes de gener. Hi ha 13.450 sol·licituds noves de prestacions contributives, la qual cosa vol dir que hi ha una considerable pèrdua d’ocupacions amb una certa antiguitat. El nombre de persones en atur registrat amb alguna prestació baixa un 2,6% en relació al mes de gener de l’any passat. La quantia mitjana de la prestació contributiva és de 905,5 euros (un -1,5% en relació al gener de 2013) i la cobren un 52% de les persones en atur registrat (un 1% menys que ara fa any) amb prestació. La resta de persones en atur registrat que són perceptores de presentacions tenen subsidis de 426 euros.

Tot indica que progressam adequadament cap a una precarització laboral total. Que volem?  Una societat amb plena ocupació o una societat de gairebé esclavatge?

Combatre l'atur (dels majors de 45 anys, també)

El meu comentari d'avui a EL PERISCOPI

El Periscopi ha donat bastant informació i opinió sobre les Jornades organitzades perAMPEB (Asociación de Mayores Parados por el Empleo de las Islas Baleares) que, amb la col·laboració de Fundació GADESO, es celebrà la setmana passada. Permeteu-me que comparteixi amb vostès unes pinzellades de la meva intervenció a la Taula Rodona amb la qual es varen concloure les dites jornadesAMPEB.

Les coses que no funcionen: Fa massa temps que s'apliquen les mateixes polítiques per gestionar la crisi i les coses no milloren substancialment. Per tant resulta evident que no funcionen les polítiques únicament d'austeritat  despietada; la deducció de salaris i costos laborals d'entrada generalistes que han baixat un 20% durant l'any 2013 i que ara es volen abaratir més amb la “tarifa plana dels 100 euros per cotitzacions a la Seguretat Social; la política de desigualtat a través de la negació de la negociació col·lectiva (fixau-vos que els salaris dels directius han crescut un 6,9%, mentre que el de les categories intermèdies ha baixat un 3,8% i el de les categories baixes ho ha fet en un -0,4%). Tampoc funciona la política de Formació Professional. La dual és gairebé impossible amb un teixit empresarial bàsicament de petita i micro empresa i la formació ocupacional necessita ser “rescatada” de l'actual discurs de la competitivitat darwiniana per a ser retornada a les polítiques púbiques d'ocupació. En definitiva, no funciona l'absència d'acord social i econòmic.

Les coses que caldria fer: 1.- Impulsar una cultura de pacte per a afrontar la sortida de la crisi. 2.- Un acord contra la pobresa i l'exclusió social. 3.- Un Pla d'Ocupació i una diagnosi sociolaboral pactat. Cal identificar els col·lectius específics en funció de diagnosi i no d'apriorismes.  4.- Cal treballar per a un canvi de “model” hem de créixer i prosperar amb una certa diversificació.

Les coses que pens s'haurien de fer urgentment: És urgent estudiar la percepció que la societat balear en té de les persones en atur i de la percepció que  d'elles mateixes tenen les persones aturades. Cal parlar de situació de working poor, és a dir, de treballadors i treballadores pobres i d'una de les noves problemàtiques és la del creixent nombre de persones "inocupables". No debades, les dades de l'EPA ens confirmen que a les Illes Balears aquest fenomen ja és ben present entre nosaltres: les mitjanes de l'any 2013 ens informen que gairebé el 10% de la població aturada no ha treballat mai i la taxa d'atur de llarga durada és del 10,79%. És urgent repensar la salut laboral prestant atenció a la insalubritat de l'atur de llarga durada i de les noves precarietats. Més urgent és encara activar la Llei de Serveis Social de les Illes Balears incloent en la “cartera de serveis” una Renda Mínima en la línia del Consell Econòmic i Social Europeu i dur a la pràctica el compromís, assolit l'altre dia en el Parlament IB, d'instruir un % de plantilla mínima en funció de la categoria de l'establiment.

Obrir seriosament tres debats: a) La reforma dels mercats de treball en la direcció de fer-los manco flexibles. b) La Renta Bàsica de Ciutadania, com a dret a la llibertat material de la ciutadania i c) Garantir el dret al treball per a tothom. Menys parlar d'emprenedoria i més parlar de generadors d'ocupació.

Les mentides (de Rajoy) tenen les cames molt curtes

Publicat a www.elpesiscopi.com

En el debat de política general del Regne d'Espanya (mal anomenat  “Debat de l'estat de la Nació), Rajoy va repetir fins a la sacietat que amb les seves reformes, és a dir, amb el seu Pla de Regressió Demòcrata i Social s’ha aconseguit crear ocupació. Em sembla relativament “normal” que intentés presentar els resultats dels dos anys de la seva Reforma Laboral com a positius. Certament per a la devaluació interna salarial són força positius. La Reforma Laboral de Rajoy és un sofisticat artefacte de destrucció d'ocupació de qualitat, de reducció de salaris, de precarietat laboral i social. És un formidable generador de desigualtats.

Ara bé em sembla d'una mesquinesa terrible que el cap del Govern d'Espanya, manipuli i menteixi  compulsivament. Ho va fer al presentar la reducció del nombre de persones  inscrites com a aturades registrades  com si fos fruit de la  creació d'ocupació. Ell  sap que la mínima reducció de l'atur registrat no obeeix a la creació d'ocupació sinó a la caiguda de la població activa, fruit de factors demogràfics, de la tornada d'immigrants als seus països, de la sortida d'emigrants espanyols a l'exterior, del augment del mercat laboral in formal,  i de la cada vegada major numero de gent aturada que no s'apunta perquè està  més que desanimada. També ho va fer en parlar reiteradament d'un augment d'afiliacions a la Seguretat Social en l'últim any. Per poder dir que hi ha augment d'afiliacions a la Seguretat Social s'ha de fer la comparació amb afiliacions equivalents a temps complet.

Però, vet aquí que en aquesta ocasió al mentider Rajoy se’l va agafar ràpidament. No havia acabat el debat i l' INE publicava la Comptabilitat Nacional del quart trimestre de 2013 i en matèria d'ocupació diu textualment:

“El empleo, medido en términos de puestos de trabajo equivalentes a tiempo completo, disminuye su decrecimiento anual en un punto y siete décimas, hasta el –1,6%. Esta tasa  anual supone una reducción de aproximadamente 265 mil empleos netos a tiempo completo en un año”

Efectivament les mentides (de Rajoy) tenen cada pic les cames molt curtes.