Avui
he publicat això al Babord de El Periscopi
Cada pic tinc més clar que la crisi és una estafa. Cada dia que passa
estic més convençut que hi ha alternatives
a les polítiques de l’austeritat neoliberal. Cada nova lectura sobre
aquests assumptes em reafirma que aquesta situació, d’alarma social i de democràcia de baixíssima
intensitat, només es pot esmerçar amb més democràcia que garanteixi la llibertat de tothom. Sobre les desigualtats que permeten que unes
elits minoritàries privin de la lliberta a la majora, ja he explicat el meu
parer en aquest mateix espai, alhora que
he defensat la
Renda Bàsica de Ciutadania com
element imprescindible d’una alternativa democràtica i d’esquerres al neoautoritarisme
del capitalisme actual.
Avui vull compartir una informació, dos estudis, i un
manifest que s’han publicat aquesta setmana. En la meva opinió tots quatre posen,
d’una manera o una altra, de manifest la
poca vergonya amb què s’aprofiten de la crisi per imposar antidemocràticament
un model social molt allunyat de qualsevol cosa semblant a un Estat Social i de
Dret i que el “no hi ha alternativa” és
radicalment antidemocràtic i fals.
La informació: Neix
la primera plataforma de crowdfunding espanyola per a empreses i emprenedors. Després de l'engany
sobre el cost zero del rescat (bancari) espanyol, el crèdit segueix sense
arribar a les famílies i a les micro i petites empreses. La retòrica neoliberal
sobre emprenedoria (a la qual en massa ocasions s'apunta la socialdemòcrata), només
es concreta en mesures precaritzadores
del factor treball mitjançant la potenciació dels mecanismes de
descentralització empresarial i d'autònoms depenent que substitueixen
treballadors assalariats. Tots pagam el
suport públic al sector del “granempresariat”. Els petits s'han d'apanyar amb
el crowdfunding.
Els
dos informes:
1.- El de Càritas
titulat “Precarietat i Cohesió Social”. Malgrat que Rajoy i Bauzá afirmin que ja s'ha iniciat la
recuperació econòmica i que s'albira la fi de la crisi, el Comitè Tècnic de FOESSA demostra
(tot i que a Montoro no hi hagi agradat gaire) que estam en presència de doble procés
d'empobriment de la societat espanyola, caracteritzat per una caiguda de les
rendes i l'augment de la desigualtat en el seu repartiment, amb un enfonsament
de les rendes més baixes. Això ha suposat que el percentatge de llars sense
ingressos hagi crescut del 2% al 4% en l'últim trimestre de 2013 i que el
nombre de llars en aquesta situació hagi passat des d'uns 300.000 a mitjan 2007
a gairebé 700.000 a la fi de 2013. En
ple estiu de 2013 eren 15.300 les llars de Balears sense perceptors d'ingressos.
Aquests són els efectes de l'anomenada devaluació interna i del austericidi. 2.- El d’ UNICEF que amb el títol de “Polítiques
Públiques per reduir la Pobresa Infantil a Espanya: Anàlisi d'Impacte”
posa de manifest la feblesa del sistema de protecció social. Els tradicionals baixos nivells d'inversió pública, l'escassa capacitat de les prestacions
socials i les polítiques d’austeritat
provoquen una incapacitat i ineficiència estructural per a reduir la pobresa infantil. Una pobresa
infantil -potser la més vergonyosa de les pobreses- que, en el cas de Balears,
exigeix un gran debat social i polític. El Govern de Bauzá no pot seguir tenint
impunement desactivada la Llei de Serveis Socials de les illes Balears que es
va aprovar en la legislatura passada.
El
manifest: “Cambiar la política
económica para recuperar Europa. La propuesta de Economistas Frente a la Crisis”. Un document
d'imprescindible lectura que ens convida a no caure en un europeisme naïf ni
acrític. Alhora ens adverteix del risc
d'entrar en una fase de creixement sense creació d'ocupació i en una dinàmica deflacionista de conseqüències
molt negatives. Aquest document d' Economistas Frente a la Crisis és una
crida per recuperar la política econòmica i posar-la al servei del progrés i
dels ciutadans. Perquè hi ha alternatives al desastre de turbo capitalisme de
creixents nivells de desigualtat i pobresa que posen en risc la cohesió i el
model social europeu.
Deixau-me acabar recordant a Stéphane Hessel que, després de convidar-nos a indignar-nos i a comprometre'ns, en el
seu al·legat pòstum “No us
rendiu!”, ens diu: “Però la indignació no és suficient. Si algú
creu que n’hi ha prou amb manifestar-se pels carrers perquè les coses
canviïn, s’equivoca, És encasaria que la indignació es transformi i en
autèntic compromís. El canvi requereix esforç. Està molt bé expressar el nostre
rebuig a l’oligarquia, però al mateix temps cal proposar una visió ambiciosa de
l’economia i de la política capaç de transformar la condició dels nostres
països. No ens podem quedar en la protesta. Cal actuar.”