Atur març 2014: un rebot de moix mort

L’expressió “rebot de moix mort” (dead cat bounce, en anglès) es va començar a usar a Wall Street i fa referència al comportament dels mercats borsàtils que, després d'una caiguda important, experimenten una pujada, generalment en un període curt de temps. Aquestes pujades dels valors de borsa són poc sostenibles perquè no hi ha elements sòlids de millora i, per tant, les caigudes se succeeixen de nou. No ve al cas explicar ara i aquí els efectes pels inversors ni les tàctiques dels broquers per especular amb aquest rebot, però si convé aclarir que l’expressió té un origen bastant bèstia: La dita segons la qual un moix mort pot rebotar en arribar al sòl si cau des d'una altura suficient.

Bé idò, em tem que això del “rebot de moix mort” és molt aplicable a les anàlisis sobre l’atur registrat i altres indicadors del mercat laboral illenc. És evident que després del daltabaix de l’any 2008 el registre d’atur no podia fer altra cosa que encongir-se, independentment que hi hagi creació o no d'ocupació. I això per dues raons:

Per la naturalesa del registre que, recordem-ho una altra vegada, està regulat per l'Ordre Ministerial de l' 11 de maig de 1985 i no inclou situacions de manca de treball efectiu de molts col·lectius (afectats per EROs de suspensió de contractes, Fixos Discontinus en períodes de no activitat laboral, persones aturades treballant en convenis de col·laboració social o en situació d'incapacitat temporal, maternitat o baixa mèdica, etc.) Un registre amb tants dèficits de rigor estadístic que s’accentuen quan es produeix una gran sacsejada del mercat laboral que, alhora, es revoluciona amb l’augment de fórmules de precarietat i de no treball que la dada d’atur registrat no reflecteix. A tall d'exemple, amb la Reforma Laboral de 2012 i posteriors normatives laborals del PP s’ha incentivat molt el treball a temps parcial i han augmentat els treballadors i treballadores afectats per EROs de suspensions de contractes. En aquest sentit, val la pena dir que el mes de març de 2014 acabà amb la xifra d’atur registrat a les Illes Balears de 85.718 persones. Però la xifra de persones inscrites en el registre del SOIB com a Demandats d’Ocupació van ser de 135.759 persones. Convindria emprar més aquesta dada com a referència, i no tant la d’atur registrat, entre altres coses, perquè entre aquestes més de cent trenta-cinc mil persones hi ha els Fixos Discontinus que han vist retardada la seva incorporació al treball per mor que la Setmana Santa d’ enguany s’ha desplaçat a ben entrat el mes d’abril, i també hi són les persones contractades per, posem pel cas, dues hores cada setmana i que, lògicament, romanen inscrites en demanda d’una ocupació millor.

El segon factor d’ encongiment de l’atur registrat és el que en altres ocasions he comentat: L’empetitiment del mercat laboral formal per dues vies: a) La minva del component immigrant. La baixada interanual del 5,36% de total d’ atur registrat en el mes de març s’ha de comparar amb una del 13,2% d’estrangers (en aquesta ocasió tots són No UE-27). b) L’atur desanimat. La xifra de març de persones aturades registrades de llarga durada és de 28.149 (el 32,8% del total) aquest percentatge de persones que durant més de 12 mesos ni reben cap oferta de treball ni cap oferta de participació en algun programa de Polítiques Actives d’Ocupació (PAO), en la mesura que acaben la prestació de desocupació, deixen de renovar la demanda d’ocupació.

Les afiliacions a la Seguretat Social és l’altra dada rellevant de les que ahir es varen fer públiques. La mitjana és de 364.551 (78.773 del Regim d’Autònoms i 285.778 de la resta de règims) la qual cosa representa un augment interanual de 6.342 afiliacions (un 1,77%). Però el que paga la pena reparar és que aquest increment del nombre d’afiliacions és una mitjana en la qual computa com una afiliació més totes les altes que es produeixen durant el mes, sent igual que sigui d’unes poques hores o de contractes de pocs dies. Cal tenir en compte, també, que computen les altes i no les persones, per exemple, una persona que hagi tingut en el mes de març 6 contractes de dos dies cadascun computa com a 6 afiliacions). Per un altre costat, convé no perdre de vista que de les 6.342 afiliacions més de mitjana registrades aquest mes de març en relació al mateix mes de l’any anterior, 2.087 són del Règim d’Autònoms i 4.255 de la resta de règims. És a dir, les afiliacions mitjanes d’autònoms creixen un 2,72% i la resta un 1,77%. Val dir que la condició majoritària actual dels nous autònoms és d’una nova precarietat amb els “falsos autònoms” i els “treballadors autònoms dependents”, víctimes dels processos d’externalitzacions  empresarials, i que les noves afiliacions dels assalariats són en gran mesura a temps parcial no desitjat. Hom pot concloure que amb el saldo interanual de les afiliacions a la Seguretat Social, no es pot assegurar que hi hagi creació neta d’ocupació en termes homogenis d’afiliacions a temps complet. Sí es pot assegurar que creix la precarietat i l’empobriment dels treballadors i treballadores.

Per acabar, una tercera dada: En el primer trimestre de 2014 s’han registrat un total de 67.663 contractes, dels quals el 14,34% són indefinits (incloent-hi els que tenen un any de període de prova durant el qual l’acomiadament és exprés i a cost zero) i el 85,66% són contractes temporals (el 46,5% de menys de 3 mesos).

El mercat laboral illenc va sofrir un fort daltabaix i ara, estadísticament, té una aparent millora que, al basar-se en la precarietat, és poc sostenible (com ho és l’especulació borsàtil). Talment un “rebot de moix mort”. Es provocarà una altra crisi laboral si es persisteix en la devaluació salarial i no revifa el consum i el crèdit a les PIMES. Perquè com diu Heiner Flassbeck: “Es obvio que las empresas del mundo real invierten i desinvierten en mano de obra y capital al mismo tiempo y no en mano de obra o capital”.(“¡Actúen Ya! Un manifiesto global para recuperar nuestras economías y salir de la crisis”)