Pàgines

dimecres, 27 d’agost del 2014

Corrupció, auditoria ciutadana i deute il•legítim


Publicata l’Ara Balears (27-VIII-2014) 

Plou sobre banyat. Al banyat ja conegut d’un insuportable grapat de casos de corrupció política i empresarial, que han marcat el tarannà de la política institucional, mediàtica i judicial d’aquesta terra en els últims anys, ara hi plouen les noves revelacions relacionades amb la major obra pública que s’ha adjudicat a les Illes Balears d’ençà que som una comunitat autònoma. Les sospites de mangarrufes delictives, que en aquests dies semblen anar-se confirmant, entorn de la construcció de l’hospital Son Espases, confirmem, a parer meu, dues coses: per una banda, el fangal de la corrupció de la legislatura autonòmica del 2003-2007 sembla ser de tanta magnitud que hom pot afirmar, sense por d’equivocar-se, que aquella presidència de Jaume Matas va ser d’un gran saqueig dels comptes públics, i d’una indecència (d’origen i d’exercici) que, tot i ser legal, la història de ben segur la qualificarà d’il·legítima.
La segona confirmació té a veure amb la desafecció democràtica d’una bona part de la ciutadania. Jo compartesc el fàstic que provoca aquest nauseabund espectacle de corrupció. Una democràcia que no té un fort impuls igualitari és, si més no, una democràcia de poca intensitat. La corrupció política és la negació radical de la igualtat d’oportunitats.
No tinc cap dubte a qualificar aquesta situació d’alarma democràtica. Les institucions i la ciutadania han d’estar a l’altura de les circumstàncies i, en aquest sentit, no hi hauria d’haver cap dubte sobre la conveniència d’una comissió d’investigació en el Parlament de les Illes Balears sobre allò relacionat amb la ubicació, construcció i gestió (explotació del recinte durant 30 anys) de l’hospital Son Espases. Aquesta comissió d’investigació seria un marc molt adient perquè, en el cas que es confirmés el que els mitjans de comunicació ens expliquen, el PP formulés la petició d’un doble perdó: per una banda, a la ciutadania pel robatori de cabals públics i pel que encara ens pot costar segons com acabin els plets de l’empresa no adjudicatària. En definitiva, per haver generat un deute que fa pudor d’il·legitimitat. El segon perdó que el PP hauria d’invocar en seu parlamentària hauria d’anar dirigit al moviment ciutadà Salvem la Real. És ben hora de demanar perdó pels insults, mentides i menyspreus a la ciutadania que ens vàrem mobilitzar en contra del que, com ja prevèiem, ha resultat ser un, gairebé segur, fanguer de corrupció.
La situació d’alarma democràtica aconsella, emperò, altres iniciatives en el marc de les polítiques que podríem anomenar no estàndards (alguns les anomenen noves polítiques). En el combat democràtic contra la corrupció política i empresarial, no basta fer les coses millor, s’han de fer altres coses, com ara polítiques de participació ciutadana i de transparència institucional radicals.
Dit sense embuts: La ciutadania hauria de prendre el protagonisme liderant la demanda d’una auditoria ciutadana del deute de la legislatura 2003-2007, i les institucions autonòmiques haurien de posar els instruments escaients per garantir a aquesta ciutadania organitzada l’accés a la informació, l’anàlisi de les dades, la difusió dels resultats i, si s’escau, l’exigència de responsabilitats. Certament és un procés ple de dificultats, però val la pena engegar-lo. El que em sembla inversemblant és que les Illes Balears, amb tants casos de corrupció a l’engròs que, amb tota seguretat, han afectat el volum de deute públic autonòmic, no tinguem en marxa una plataforma que treballi com ho fan arreu les que constitueixen la Xarxa internacional d’auditories ciutadanes del deute.
La primera fita és, idò, l’auditoria ciutadana del deute i, una vegada assolida aquesta, la següent hauria de ser definir quina part d’aquest deute és il·legítim. En el moviment internacional per a la definició dels deutes il·legítims es considera que la il·legitimitat és un escaló previ a la il·legalitat dels deutes públics.
Sigui com sigui, no pot ser igual un deute que té el seu origen en la corrupció que un que, posem pel cas, és fruit de l’atenció a les persones en situació de dependència. De fet, en el debat històric del moviment mundial en contra dels deutes il·legítims, hi ha coincidència a afirmar que “un deute il·legítim és aquell contret per un govern que no ha destinat els recursos generats al benefici de la població”. Tinc per ben segur en el cas Son Espases ni hi ha a cabassos de deute il·legítim!


dijous, 21 d’agost del 2014

Rectificació o maniobra de distracció?


Pel que fa als assumptes sociolaborals, el mes de juliol acabà amb un document estrany. Vint-i-una pàgines signades per les patronals, els sindicats i el govern espanyol amb un títol confós: “Acuerdo de propuestas para la negociación tripartita para fortalecer el crecimiento económico y el empleo” És un acord de matèries a negociar o és un simple inventari de propostes d'uns i altres? Sigui el que sigui, ja ens ho contaran al acabar l'estiu i vegem els resultats durant la tardor.

Uns dels assumptes que més m'ha cridat l'atenció és el capítol “Protecció Social” (pagina 15). Són unes propostes prou interessants, però tot el que no sigui una Renda Garantida de Ciutadania en el camí d'una Renda Bàsica (universal i incondicionada) són pegats foradats.

Val a dir, però; que la calamitosa situació de desprotecció social a la qual hem arribat és responsabilitat de la gestió inhumana de la crisi que ha fet el PP al Govern d'Espanya. Sense anat més allunyí l'EPA del segon trimestre de 2014 en deixava el següent panorama quant a protecció de desocupació a Balears: Només poc més d'una de cada quatre persones aturades percep prestacions. És a dir, la taxa de protecció és d' un 26,3%. Hi ha, per tant, més de vuitanta-sis mil persones aturades que no perceben cap prestació. Val a dir que solament una de cada tres persones aturades major de 45 anys té alguna amb protecció. Aquest col·lectiu han perdut més de tretze punts de protecció. Per què? Per tres raons:

1) Per l'augment de la població aturada de llarga i molt llarga durada, sense cap adaptació d'una legislació pròpia d'una situació de quasi plena ocupació a l'actual d'atur massiu.
2) Per la inexistència de Polítiques Actives d'Ocupació.
3) Pel que algú ha anomenat “el silenciós retall de les prestacions per desocupació” que han estat especialment cruels per les persones de més edat. Concretament durant l'any 2013 les tisores del PP eliminaren el subsidi extraordinari per a persones aturades majors de 45 anys, i modificaren a la baixa el subsidi ordinari per a persones aturades majors de 52 anys que, recordeu, va passar a ser per a majors de 55 anys i, des de llavors, són menys el que el poden cobrar perquè es té en compte, per accedir-hi, els ingressos de tota la unitat familiar (no sols la de la persona aturada) i s'obliga a accedir a la jubilació a la primera edat possible, eliminant la possibilitat d'esperar fins a complir el 65 anys.

És l'hora de la rectificació. No calen maniobres de distracció, malgrat que sigui l'estiu.

Publicat a EL PERISCOPI  (11-VIII-2014)

Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ). Obre de Pablo Picaso. “Femme nue devant le jardem” (1956)

dimecres, 20 d’agost del 2014

TTIP: els pirates ja són aquí!



Dos d'agost, les set del capvespre, Plaça de l' Almoina de Pollença: Trobada entre Joan Mas i Dragut. Després de trobar-se, Joan Mas aixeca la veu al cel: “Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos. Pollencins, aixecau-vos, que els pirates ja són aquí!” És la festa, la tradició, La Patrona,  i un altre any el crit de l'heroi pollencí es pot enllacar amb l'actualitat.




Mare de Déu dels Àngels assistiu-mos...

Assistiu-mos de l'opacitat que els poderosos volen imposar entorn de les negociacions i continguts del TTIP (Acord Transatlàntic de Comerç i Invasió, en les seves sigles en angles) entre els EUA i la UE. Les negociacions, que es duen a terme des de juny de 2013, tenen l'objectiu d'aprovar una major desregulació del comerç i les finances. Les repercussions sobre les poblacions no riques d'aquesta nova volta de rosca cap al model de societat del turbo capitalisme són gravíssimes. Potser per això hi ha tant secretisme, tant menyspreu als parlaments, tant ninguneig a l'opinió publica. El TTIP és, sens dubte, l' intent de dotar de poder il·limitat a les multinacionals i reduir la democràcia, en el millor dels casos, a procediments formals. En aquest sentit, no em sembla exagerat que el director executiu de War on Want, John Hilary, digui que el TTIP és “Una carta per la desregulació, un atac a l'ocupació, el final de la democràcia

... Pollencins, aixecau-vos...

Pollencins i qui no ho sigui s'ha d'aixecar per aturar aquest desmuntatge d'Estat del Benestar, dels drets laborals i dels avanços de civilització. Ja n'hi ha que es comencen a aixecar. Som molts el que no volem que ens mercantilitzin les vides. ATTAC Mallorca adverteix que el TTIP és “Una perillosa passa cap a la liberalització del comerç, la inversió i els serveis públics”, i passat el mes d'agost es prepara una bona moguda entorn del NO al TTIP (i no al TISA).

.. que els pirates ja són aquí!

Ja són aquí les pirates de les multinacionals. Avui la batalla és de multinacionals contra Estats. A tall d'exemple, basta dir, en paraules de Javier Padilla, que “la consagració dels drets de l'inversor per sobre dels drets de l'Estat o de la població suposaria anteposar, en matèria de sanitat, els comptes de resultats de les empreses inversores enfront de la qualitat en la prestació dels serveis sanitaris.”

Tanmateix el neoliberalisme sense control, i les seves conseqüències nefastes sobre l'energia i els recursos naturals, el medi ambient, el dret laboral, l' agroindústria, la propietat intel·lectual, la salut, la democràcia, no té garantida la victòria.


Els pirates capitanejats per Dragut eren més nombrosos, més entrenats en les tasques de saqueig, però guanyà el poble. El líder va ser Joan Mas, però el fet determinat va ser la dignitat de tot un poble.
 
 
(Publicat a WWW.elperiscopi.com 4-VIII-2014)