Estiu 2014: mala temporada laboral

Les dades de l’EPA del tercer trimestre són especialment important per a una economia com la de les Illes Balears. Els mesos de juliol, agost i setembre són els del cim de la corba estacional illenca; el període en què el sector turístic en el seu conjunt va a tota màquina, són els mesos dels més elevats consums energètics i de major generació d’altres externalitats ecològiques. També són els mesos en els quals hi ha vacances escolars, la qual cosa fa que hi hagi un major potencial de població activa. Cada estiu, des de fa molts anys, hi ha molts joves que passen de ser inactius (estudiants) a actius, diguem-ne, ocasionals. En definitiva, el trimestre estival per excel·lència, és el període de l’any de major generació de PIB i de major participació laboral. Això que acab de relatar són les constants de cada any, la variable d’ enguany és que han arribat més turistes que mai.

Per això em sorprèn que es presenti com una bona dada el fet de tenir una població aturada estimada de 101.000 persones. Bona noticia una taxa estiuenca d’atur del 15,94%? O una del 38,85% d’atur juvenil (persones de menys de 25 anys)? Que passi això en el trimestre top del model econòmic gairebé exclusiu de turisme estacional, i els governats manifestin satisfacció, és molt sorprenent. Pot ser, s’ho haurien de fer mirar!

Aquesta dramàtica taxa d’atur es dóna en un context de gran desplegament de les mesures de desregulació econòmica, i de retallades de drets laborals i socials aplicades pels Governs del PP (Govern de Rajoy i Govern de Bauzá). Tot plegat ha provocat que la població activa (633.700 persones que estan en condicions i volen treballar) hagi augmentat un modest 0,8% en relació al mateix trimestre de l’any anterior. Molt poca atracció a la participació laboral genera les polítiques del PP. Més aviat són incentivadores de migració!

Per molt que s’entestin a tergiversar les dades la realitat és tossuda: La població ocupada (assalariada i autònoma voluntària i involuntària) de l’estiu de 2014 és de 532.700 amb un augment interanual d’un +2.0% (10.300 persones en termes absoluts). Hi ha motiu de celebració? Amb un augment del +1,3% (8.400 persones) de la població ocupada a temps parcial i mantenint la temporalitat de la població assalariada per damunt del 28%, semblaria que celebrem l’augment de la pobresa laboral.

Tanmateix allò que millor demostra que aquest estiu ha estat una mala temporada laboral són les següents dades: Per una banda, l’atur de molta llarga durada (més de 2 anys), en ple estiu de la temporada record d’arribada de turistes, és del 37,2% de la població aturada. Tenint en compte que ha augmentat un +4,2% més que l’estiu de l’any 2013, em permetran que em demani: què passa amb el Pla d’Ocupació de les Illes Balears? I, per una altra banda, seguim amb més del 6% (27.000) de les llars illenques amb tots els seus membres actius en atur.

En una propera anàlisi, formosament més reposada, comentaré alguns aspectes més qualitatius del mercat laboral de l’estiu de 2014, però deixau-me dir que la primera observació de les dades de l’EPA ens indiquen el fracàs social i laboral del model econòmic illenc. Un fracàs que explica perquè eren tan llargues les cues estiuenques en els Caputxins (devora la Plaça Espanya de Palma) o perquè Càritas ha tingut tanta feina aquest estiu. La sortida de la crisi no pot tenir la descohesió social com a horitzó...

Publicat originalment a www.elperiscopi.com (24-X-2014)