Diari d’un candidat testimonial (VI) Dir revolució és a dir democràcia

Escric aquesta penúltima entrada d'aquest “diari d'un candidat testimonial” quan encara s'està votant en les primàries de MÉS per Mallorca i de MÉS per Palma. Per tant el que diré no té res a veure amb possibles resultats.

Aquest matí quan he anat a Flassaders a votar, el que he vist  m’ha omplert d’orgull i emoció. Orgull de les coses ben fetes, i de la gent que ha fet que això funcionés tan ben com ha funcionat (enhorabona a la comissió de primàries!). Emoció de veure a tanta gent participar. Després m’he seguit emocionant en veure alguna piulada i alguna foto al Facebook.

Jo, que en més d'una ocasió he manifestat el meu escepticisme amb els procediments de primàries (“tancades” o “obertes”), hauré de revisar aquesta opinió. I a més, revisant-la d'arrel: Radicalment sí a les primàries obertes però democratitzant-les al màxim.

En aquesta direcció segur que hi haurà algunes coses a millorar: Període d'inscripció en el cens, control democràtic del mateix, campanya electoral, garantir un major i millor coneixement dels candidats i de les candidates, més debats… Pot ser es poden utilitzar més les TIC (especialment Internet) per a aquestes qüestions. En qualsevol cas cal deixar aclarit per sempre que no es poden canviar les coses amb unes formes d'organització i horitzontalitat creades per a altres conjuntures (Marga Padilla).

Dir revolució (canvi del statu quo) és a dir democràcia. Dit altrament, és rescatar a la democràcia del segrest neoliberal i que puguem decidir-ho tot. Aquesta és, a parer meu, la qüestió.