Amb la baixada de la
barrera de gairebé tots els establiments de les zones turístiques illenques,
ara que els nostres “polígons industrials” han apagat el llum, es comencen a
fer els comptes. Potser ens manquen informacions i un poc de perspectiva per
fer el balanç definitiu, però el que sí que es pot avançar és que el
triomfalisme del Govern basat únicament en l’ítem del nombre d’arribades de
turistes és d’una ximplesa econòmica i social esborronadora. Qualsevol balanç
rigorós ha de ser polièdric i plural. A mi em sembla que han passat massa
temporades sense fer una diagnosi amb perspectives plurals però, alhora, amb
capacitat d’aconseguir alguns mínims comuns denominadors estratègics.
Malauradament, em tem que, amb la creació de la Fundació Impulsa Baleares per
part de la CAEB i el Govern de les Illes Balears, es pretengui
institucionalitzar el relat únic.
Tanmateix ja sabem
que històricament el pensament únic ha tingut sempre encletxes. A tall
d’exemple, els balanços econòmics únicament sota la màxima thatcheriana Let the rich get richer (Deixar que el ric aconsegueixi ser
més ric) han tingut -fins i tot des de l’àmbit liberal- veus dissidents que
incorporen a les seves anàlisis la humanització de les relacions econòmiques.
No és estrany, idò, que economistes, com ara Miquel Puig, ens recordin que pel
que fa a l’Índex de Desenvolupament Humà, “... els punts de partida [1995] ja
no són iguals per a les tres comunitats, però en canvi sí que ho és la
conclusió: El País Basc evoluciona millor que la mitjana espanyola, Catalunya
es manté igual i les Balears empitjoren, de tal manera que acaben
significativament per sota d’aquesta mitjana”. ( La sortida del laberint. El
camí per superar la crisi creant llocs de treball decents. Pàg. 105).
Però, què té a veure
l’Índex de Desenvolupament Humà amb els Fixos Discontinus (FD) i, tot plegat,
amb el balanç de la temporada de 2014? Avancem que el gran pes de les relacions
laborals fixes discontínues en el mercat laboral illenc és una de les
singularitats associades a la nostra gran especialització econòmica en turisme
de sol i platja. Aquesta manera de gestionar l’estacionalitat ha actuat com una
mena de flexiseguretat, combinant flexibilitat en la gestió empresarial i
seguretat del factor treball, bàsicament mitjançant la garantia d’uns ingressos
salarials i de prestacions de desocupació anuals que complissin els estendards
de suficiència. Em sembla, idò, pertinent incorporar al debat sobre la temporada
2014 la següent dada: en els mesos de juny, juliol i agost d’enguany s’ha
batut, amb més de 66.000, el rècord de persones amb contracte de FD afiliades a
la Seguretat Social. Si prenem en consideració els totals d’afiliacions del
Règim General de la Seguretat Social en aquests mesos, més del 18% serien
afiliacions de FD. En el conjunt del Regne Espanya dubt que aquest percentatge
arribi a l’1,5%. En qualssevol cas, l’impressionant creixement del nombre de FD
en els mesos centrals de l’estiu, vists els creixements dels altres mesos de
l’any molt més moderats, ens està indicant la tendència a la
reestacionalització del mercat laboral turístic. Per una altra banda, el
creixement mitjà de FD dels darrers anys té molt a veure amb el creixement del
nombre de persones i famílies que abans treballaven i cotitzaven tot l’any i
ara ho fan només uns mesos.
Comencen a ser mot
evidents els símptomes del trànsit de la “flexiseguretat a la balear” per
gestionar l’estacionalitat cap a l’abús en la reducció dels costos laborals
precaritzant les relacions laborals i les vides de moltes persones. És hora de
canviar de lògica: En lloc de malgastar doblers a subvencionar la contracció de
FD en determinats mesos de l’any (cap subvenció a la contractació no ha tingut
resultats positius), humanitzem les condicions socials dels FD facilitant-los
l’accés a les prestacions d’atur. La taxa de cobertura de la prestació per
desocupació revifaria i l’Índex de Desenvolupament Humà no continuaria a la
baixa. En definitiva el balanç de la temporada, en termes de prosperitat
compartida, no seria tan penós.
Publicat originalment a l’AraBalears
(1-XI-2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada