Pedro Sánchez: Un poc de rigor, per favor!

Ahir llegia amb cert interès l'entrevista al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que va publicar El País. Sóc dels que pensen que cal parar certa atenció per si la socialdemocràcia diu alguna cosa interessant. M'interessa -amb bastant escepticisme, dit sigui de pas- observar en quina mesura planteja alguna idea-proposada que trenqui amb la “gran coalició” de l'austeritat immisericordiosa i el conseqüent “benestaricidi” (un procés que condueix a la mort del Benestar). En aquesta direcció poca cosa nova en la citada entrevista. Més aviat al contrari. En una de les respostes el secretari general del socialisme espanyol afirma: “Han proposat [Podemos] una renda bàsica universal i no hi estem d'acord des de cap punt de vista. Primer, perquè és impossible. Aquesta universalitat costaria 160.000 milions d'euros. D'on trauran aquests diners? A més, no és justa en absolut. En aquest cas la universalitat no hi cap. Nosaltres proposem l'extensió de la renda d'inserció social que garanteix la justícia social i el sosteniment dels comptes públics.”

Pel que sembla no s'ha assabentat en absolut de què va la proposta de Renda Bàsica. Aquest ingrés monetari incondicional a tota la població és perfectament possible amb una política fiscal adequada. Una fiscalitat autènticament distributiva de la riquesa generada, i amb un frau fiscal que tendencialment s'aproximi al zero. La implantació d'una Renda Bàsica com la que es defensa des de la Xarxa Renda Bàsica, no costaria 160.000 milions d'euros. En fer aquesta afirmació, Pedro Sánchez oblida intencionadament o per desconeixement (triïn vostès que és pitjor) que la Renda Bàsica estalviaria els milions d'euros de les partides de subsidis monetaris condicionats (i per a la gestió dels mateixos) que serien innecessaris amb una RB. El màxim dirigent del PSOE sosté que la RB no és justa. Aquesta afirmació és una gran equivocació sustentada únicament sobre prejudicis. Els estudis seriosos que s'han fet sobre la viabilitat econòmica de la RB, a més de verificar la hipòtesi de viabilitat, posen de manifest que els qui perden són la selecta minoria de la gent molt rica i que guanya la immensa majoria.

Em sembla respectable que Pedro Sánchez sigui un contrari més de la RB des del seu punt de vista polític-ideològic (em molesta que coincideixi força amb els arguments dels neoliberals, però que hi farem?). Però per favor, un poc rigor. No intenti embolicar la seva oposició a la RB en suposades impossibilitats de finançament o, fins i tot, en no demostrats efectes d’injustícia que la seva implantació provocaria. Les seves paraules en l'entrevista dominical l'única cosa que posa de manifest és que Pedro Sánchez coneix d'oïdes la proposta de RB i que, pel que sembla, garantir de debò l'existència material de tota la població no és una de les seves prioritats.

Estaria bé, doncs, que el màxim dirigent de la socialdemocràcia espanyola estigués una mica atent al XIV simposi de la RB que se celebrarà a Fuenlabrada dissabte que ve 29 de novembre. Allí hi haurà acadèmics i economistes del PSOE, IU, ICV, Podem, etc. i potser, tot plegat, sigui possible que Pedro Sánchez entengui millor la viabilitat empírica de la RB, entengui alguna cosa del significat del que es diu la “ trampa de la pobresa” que provoca la panòplia de subsidis condicionats.

Mentrestant, Pedro Sánchez feria be en recordar: que “totes aquestes premisses inqüestionables sotmeses a un examen més atent, resultaran no ser més que els diversos aspectes del statu quo (de les coses tal com estan no com haurien d’estar)” (Zygmunt Bauman. “¿La riquesa d'uns pocs ens beneficia a tots?”)  És bo d’entendre, veritat?

Publicat originalment a www.elperiscipio.com  (24-XI-2014)