Dades d’atur: els comptes clars i la xocolata espessa

La xifra de persones en atur a les Illes Balears que es publicà dilluns és enganyosa. És cert que el nombre de persones que reuneixen tots els requisits per a ser considerades aturades (Ordre Ministerial d'11 de març de 1985, BOE de 14/3/85) a la fi de desembre de 2014 eren 83.650. Aquesta dada reflecteix una modesta baixada en termes intermensuals del -0,89% (-751 persones) i una baixada de major intensitat en termes interanuals, del -8,39% (-7.655 persones), de les xifres d'aquest registre administratiu. Però aquesta és una dada que cada pic es correspon menys amb la realitat de la desocupació laboral. Cal dir que aquest registre d'"atur registrat" té l'origen en una classificació de persones que requereixen participar en programes de Polítiques Actives d'Ocupació (formació, orientació, etc.). La lògica de funcionament d'aquest registre n'expulsa les persones que participen en qualsevol d'aquests programes de PAO o les que, a criteri administratiu, tenen una expectativa certa de retorn al mercat laboral regular i, per tant, no necessiten aquestes accions formatives o d'orientació laboral. Entre aquests últims col·lectius hi ha, entre d'altres, les persones en situació de desocupació incloses en un Expedient de Regulació d'Ocupació Temporal o el gran col·lectiu illenc dels Fixos Discontinus. Sobre l'efecte que les normes de funcionament del registre d'atur tenen a l'hora d'analitzar el tarannà d'un mercat laboral com l'illenc, amb un gran pes de relacions laborals fixes discontínues, ja vaig publicar un article titulat 'Mentides estadístiques i estadística de les mentides' (ARA Balears de 26/11/2014).

Tot plegat, si el que es vol és parlar del nombre de persones que estan involuntàriament sense treball remunerat en una data determinada, convindria fixar-se més en el registre de Demandants d'Ocupació (que sí que inclou els col·lectius exclosos del d'Atur Registrat). Si així es fes, s'hauria de parlar de 147.111 persones que, a 31 de desembre de 2014, estaven en demanda d'ocupació. Poca broma, car estaríem parlant de 63.461 persones més en atur i la variació interanual quedaria reduïa a un -5,2% (i no a un -8,39%).

Convé advertir que una baixada de persones demandants d'ocupació de l'entorn del 5% és perfectament explicable per raons alienes a la creació d'ocupació. Dues possibles causes: d'una banda segueix, encara que més moderadament que el 2012 i 2013, la migració del mercat laboral regular de les persones estrangeres (l'atur registrat d'aquest col·lectiu baixa en termes interanuals gairebé tres punts més que el del col·lectiu amb nacionalitat espanyola). D'altra banda, cada vegada és major el nombre de persones en situació d'"atur desanimat", és a dir, de tota la gent que, encara que està en desocupació, no s'inscriu com a tal. Les raons d'aquest desànim són múltiples, com ara, l'absència d'ofertes de treball per part del SOIB i/o les Agències Privades de Col·locació, o la baixada del nombre de gent que percep alguna prestació per desocupació. Hi ha una dada publicada dilluns però referida al mes de novembre prou significativa: el nombre de persones en atur que van sol·licitar alguna prestació cau més del 5%. La qüestió és, idò, per què inscriure's si no hi ha ofertes de treball, ni prestació, ni programes de PAO?

Pel que fa a la dada mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social de 357.451 persones, ens indica, almenys, tres coses. La primera, la inconsistència de les dades d'atur registrat que més amunt he explicat: en un mes, l'atur registrat baixa en 751 persones, però la baixada en el nombre de persones afiliades és de 10.921! Si prenem en consideració que el nombre de contractes a temps parcial ha crescut en el darrer any gairebé un 10% en relació a l'any 2013, la segona cosa és que amb un increment interanual tan minso d'aquestes afiliacions, d'un +4,11% (+14.128 en termes absoluts), el més plausible és que estiguem en presència d'un descens d'hores cotitzades (i, per tant, d'ocupació formal). La tercera qüestió que les dades de desembre d'afiliacions a la Seguretat Social palesen és que el nostre mercat de treball s'ha fet més estacional durant els anys que portam de crisi, car l'índex d'estacionalitat, és a dir, el percentatge de variació de les mitjanes d'afiliacions del total de persones treballadores afiliades a la Seguretat Social en el mes de juliol –el que tradicionalment registra més ocupació– respecte del mes de desembre –en què l'ocupació sol ser la mínima de l'any– ha passat del 22,7% el 2008 al 25,7% en el just acabat 2014.

Conclusió: l'any 2014 no haurà estat un any de flors i violes en l'àmbit de l'ocupació laboral illenca, si més no si ho analitzam en termes de mercat laboral inclusiu que sigui factor de cohesió social.

Publicat  originalment a l’Ara Balears (06-I-2015)