Memòria històrica: qüestió d'humanitat

Demà tinc el privilegi de presentar un acte que em fa molta il·lusió. Es tracta de la xerrada- col·loqui que l’ Associació Memòria de Mallorca, l’ Ateneu Pere Mascaró i la Unió Cívica per la República han organitzat a les 19,00 hores en el Club Diario de Mallorca. Un acte en el qual es presentarà la pel·lícula-documental "A pegada dos avós". A més de visionar aquesta pel·lícula,  en la qual els qui cerquen respostes són un grup d'adolescents estudiants del darrer curs de batxillerat artístic, intervindran la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, i la dinamitzadora en recuperació de la memòria oral i col·laboradora de EAF Produccions, Berta Cao.  Dues dones que, a l’hora de les  causes justes,  mantenen tantes o més energies que quan eren adolescents.

En el documental que, fins a on jo conec, aborda la memòria històrica des d'un punt de vista molt poc tractat i, al meu entendre, amb el toc de l'originalitat de l'evolució de l'adolescència en la presa de consciència i aprenentatge, l'escriptor Manuel Rivas els explica als protagonistes: “ No és qüestió de dretes o d'esquerres. No és qüestió d'una ideologia o una altra. Ni tan sols del que van poder els nostres avantpassats haver viscut familiarment. És una qüestió radicalment clara o s'està amb el partit de la humanitat o s'està amb el de la inhumanitat. Negar això, no voler saber res és estar amb la inhumanitat, simplement”. Més clar aigua!

La persistència d'aquesta inhumanitat és una de les qüestions que m'indigna. Però no m'engany, no és una qüestió prioritàriament de lleis. Probablement és una qüestió de reescriure la història de l'anomenada Transició. Fins que no s’esmerci de deslegitimació a la qual ha estat sotmesa la Segona República a partir de la memòria oficial de la Transició, no sortirem que aquesta humanització vergonyosa.

Sigui com sigui, iniciatives com "A pegada dos avós" serveixen per seguir lluitant perquè no ens robin la necessària projecció d'una memòria democràtica amb un contingut cohesionador. Iniciatives com aquella sèrie MEMÒRIA I OBLIT D'UNA GUERRA, de l'enyorada Televisió de Mallorca  [M],  són imprescindibles per a la cohesió de debò de la societat. Perquè com afirma Marta Rovira Martínez, en el seu recent -i molt recomanable-  llibre La Transició franquista. Un exercici d’apropiació  de la història, escriu: “... la memòria és una forma d’acció política que pot contribuir a la integració dels diferents  sectors de la societat en la mesura que s’hi sentin representats. En la mesura que puguin  encaixar les seves experiències vitals en una narració  compartida, se sentiran part del col·lectiu que fa de subjecte d’aquesta memòria. I també se sentiran part del sistema polític que els representa. Altrament, memòria i política seran, només un afer dels polítics.”  Convindria  tenir-ho en compte.

L'acte de demà en el Club Diario de Mallorca coincidirà amb la vigilia  del 24 de Gener. Aquesta data és, alhora, icònica per a la memòria de lluita antifranquista, i massa desconeguda per molta gent pertanyent a les noves generacions: Un 24 de gener de 1977 es va perpetrar la matança dels Advocats d' Atocha. Serveixi doncs l'acte de presentació i estrena de "A pegada dos avós", per rendir un sentit i compromès homenatge assassinats a Madrid. Un homenatge als advocats laboralistes Javier Sauquillo Pérez del Arco, Luis Javier Benavides Orgaz, Enrique Valdelvira Ibañez, Serafín Holgado de Antonio i al sindicalista Ángel Rodríguez Leal. Han passat ja, 38 anys i el seu exemple persisteix.