La lectura d'un
article d'un dels editors del diari britànic The Guardian, Patrick Wintour, em
va posar sobre la pista de l'interessant informe “Monitoring poverty and social
exclusion 2014” de la Fundació Joseph Rowntree.
Les dades que més criden l'atenció es poden resumir en les següents: Vuit
milions cent mil persones (4 de 10 famílies aproximadament) tenen un nivell
d'ingressos més baix que el considerat mínim per participar en la societat. b)
El nombre de persones per sota l'anomenat llindar d'ingressos mínims va
augmentar entre 2008-9 (5,9 milions) i 2012-13 en un terç, i l'increment més
gran s'ha donat en la segona meitat d'aquest període. I c) L'estudi estableix
que en el període 2012-2013 al Regne Unit hi ha un total de 3,2 milions de
persones que viuen en famílies monoparentals, de les quals a 2,3 milions no
tenen ingressos suficients per “portar una vida adequada”. Val a dir que entre
els indicadors britànics de pobresa o carència material, està el de no poder
realitzar unes vacances d'una setmana en el país.
D'altra banda,
aquesta setmana hem conegut l'informe de EAPN-Espanya (Xarxa Europea de Lluita
contra la Pobresa i l'Exclusió Social o European Anti Poverty Network, en
anglès). Aquest informe ja el vaig comentar en aquest Babord. No obstant això,
ara m'interessa ressaltar dues informacions referides al conjunt del Regne
d'Espanya. 1.- L'any 2013 un 27,3% de la població estava en situació de risc de
pobresa i/o d'exclusió social (AROPE). És a dir, en termes absoluts 12.866.000
persones manquen de la renda mínima per portar una vida adequada. Aquesta
dramàtica situació, cal completar-la amb una no menys dramàtica: Un 11,7% de
treballadors en situació de pobresa, la qual cosa ve a demostrar, una vegada
més, que no qualsevol treball protegeix de la pobresa. Recordin que un dels
indicadors espanyols de pobresa o carència material, és el de no poder
permetre’s tenir ni tan sols una setmana de vacances a l’any.
A Alemanya se sap que
creix la desigualtat, que es precaritza una part del mercat laboral a base de
Mini Jobs a balquena. Lamentablement des que va esclatar l'escàndol de la
manipulació de la informació sobre la pobresa (vegeu aquí)
poc sabem del tema. En qualsevol cas, és fàcil suposar que la situació no és de
flors i violes.
Conclusió doble:
Primera, si Europa no afluixa en les polítiques d'austeritat mal entesa, i aposta
per mesures de creixement i de mercats laborals veritablement inclusius, els
principals mercats emissors de turistes cap a les Illes Balears es ressentiran.
Segona, per alguns (per a les forces dels privilegis) aquest model de
desigualtats ja els va bé. És el seu model de societat. Pot ser que aquests
-les elits turístiques locals- no vagin tan mal encaminats en apostar per un
turisme únicament de luxe. S'acaba el somni del proletariat europeu fent
vacances en massa a les costes mediterrànies? Veurem...
Publicat originalment a www.elperiscopi.com (13-2-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada