Menys Europa: menys igualtat en els treballs de cura

Un any més i ja són tres dediquem un dels nostres Temes socioeconòmics Gadeso a analitzar el que va passar l'any 2014 a l'àmbit de la conciliació de la vida familiar i personal amb la laboral i/o professional. Al número 48 d'aquesta publicació digital de la Fundació Gadeso que com totes està a l'abast de tothom a www.gadeso.org, trobareu l'anàlisi de les dades acumulades de l'any passat i la seva evolució en el període 2008-2014 quant a les prestacions de la Seguretat Social a Balears per maternitat i paternitat i excedències per a la cura de fills i filles i familiars. Val a dir que aquestes prestacions són actualment gairebé les úniques polítiques públiques que s'apliquen per a promoure la conciliació. Tingui's en compte, per una banda, que les retallades han afectat amb especial incidència el desenvolupament de l'atenció a les persones en situació de dependència i, per una altre costat, que la necessitat d'invertir en els nens i nenes (escolarització obligatòria, pública i gratuïta de 0 a tres anys, etc.), tan insistentment proposada per autors com ara Gösta Esping-Andersen, és una política inèdita en aquestes contrades.

Dit l'anterior, quines són les dades més rellevants? Succintament, serien les següents. Primera: l'any 2014 les prestacions per maternitat van ser un total de 6.915 (una baixada gairebé del 3% en relació a l'any anterior) i en el període 2008-2014 han baixat un 23,3%. Segona: la participació dels pares en els permisos per maternitat en cap cas arriba al 2%. Recordeu que la durada del permís per maternitat és de 16 setmanes ininterrompudes (ampliables en alguns casos), i que la majoria del temps obligatòriament l'ha de gaudir la mare, però una part pot ser pel pare. Tercera: el permís per paternitat és independent del de maternitat, és voluntari i és una prestació relativament "jove" doncs va començar a funcionar l'any 2007. Idò bé, des de l'entrada en vigor del permís per paternitat, tres de cada deu pares no en fan ús, i el nombre de pares que han gaudit del permís per paternitat ha descendit en 2014 un 20,9% en relació a 2008. I quarta: la feminització de la cura de familiars és total: En el període analitzat (2008-2014) la proporció de dones sol·licitants d'excedències per cura de familiars no ha baixat del 90%. L'any 2014 es registra el percentatge més baix del període amb un 90,5%.

Malgrat que la cura de les persones és consubstancial amb la nostra existència, car que, a tall d'exemple, si algú no acosta al nadó al pit de la mare o a una font d'alimentació alternativa el nadó morirà, tot plegat ens indica que estam prou allunyats d'un repartiment paritari d'aquestes tasques vitals. Però el que em sembla més greu és que això susciti tan poc debat polític i social. Hi ha motius per a la preocupació. No sé massa bé si és veritat, però la dita popular diu que "el temps és com la mula, no recula". El que sí sé perquè empíricament està constatat és que els drets d'igualtat de gènere sí que és fàcil que reculin. En relació al Temes socioeconòmics Gadeso que coment, em tem que el títol de "Es manté la feminització dels treballs de cura" servirà per a bastants dels anys vinents. No és un pronòstic gratuït, ans al contrari, basta recordar que les polítiques d'austeritat sense pietat per als no rics, no entenen que la igualtat és una inversió. I, per acabar d'arrodonir-ho la nova Comissió Europea presidida per Jean-Claude Juncker es planteja la retirada de directiva europea sobre baixes per maternitat que fa gairebé quatre anys el Parlament Europeu va aprovar i que, entre altres coses, significaria un mínim de 20 setmanes de baixa per maternitat remunerada, a més de reforçar altres drets com el de la paritat en la cura dels fills recents nats. Ho tinguin per ben segur: Si l'Europa social recula, recula la igualtat de gènere i la consideració social, econòmica i política dels treballs de cura de les persones, i avança la UE de la mercantilització.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (19-02-2015)