.jpg)
“El món necessita la igualtat plena perquè la humanitat prosperi.
Apoderament per a les dones, apoderament per a la humanitat. Estic segura que
poden imaginar un món d’igualtat!”. Amb aquestes paraules acaba el missatge
de la directora executiva d’ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka, amb motiu del
Dia internacional de la dona 2015. Sens dubte és una sà- via reflexió que ens
encoratja a persistir en la lluita per la democràcia igualitària de debò i
arreu.
Tanmateix convé aterrar en un bon punt més
concret. A tall d’exemple recordem que, al juny de 2013, l’Institut Europeu per
a la Igualtat de Gènere (EIGE) va presentar l’Índex de Gènere per a la Unió
Europea (IG-UE), que es planteja com una recopilació d’informació entorn de 6
àrees temàtiques cabdals per a la igualtat (el treball remunerat, els diners,
el coneixement, l’ús del temps, el poder i la presa de decisió política i la
salut) i de 2 àrees intersectorials, la violència contra les dones i un conjunt
de variables que poden constituir-se en font d’iniquitat (des de l’edat i
l’ètnia, passant per la discapacitat, la religió o unes altres). Tot i que ja
va sent hora de tenir aquest indicador amb resultats propis de les Illes Balears,
noti’s que el “treball remunerat” figura en primer lloc i, per tant, no és
estrany que a la Fundació Gadeso publiquem un dels nostres informes en el qual
analitzam els trets més rellevants de la situació de les dones en el mercat
laboral de les Illes Balears del qual l’ARA Balears publica alguns dels
resultats més rellevants.
Permeteu-me fer dues breus
reflexions entorn d’aquest informe. La primera té a veure amb el seu títol: “Més ocupació femenina, però més precària”.
Efectivament, tot i que la taxa d’activitat femenina continua sent inferior a
la masculina (uns 12 punts percentuals), s’ha produït una millora relativa de
la població ocupada i assalariada femenina, alhora que ha baixat moderadament
l’aturada. A parer meu, l’explicació rau en el model econòmic illenc que s’ha
consolidat en aquests anys: més especialització en serveis turístics i
embranzida dels serveis a les empreses amb força presència de mà d’obra
femenina.
La segona reflexió és l’alt preu
que paguen les dones per aquesta relativa millor posició en el mercat laboral.
Hi ha més dones ocupades, però per menys hores, amb manco salaris i
cotitzacions socials. Val a dir que, segons dades de l’INE i l’Ibestat, l’any
2011 les dones treballaven una mitjana de 5,22 hores menys que els homes, i aquesta
diferència ha arribat a 6,03 hores l’any 2014. Hi ha més dones assalariades,
però cada pic més ho són a temps parcial. En aquest sentit, el més rellevant és
que el nombre de dones amb contractes a temps parcial ha crescut en els darrers
quatre anys un 21,5%, mentre que el d’homes ha augmentat tan sols un 2,2%, de
tal manera que, l’any 2014, de cada 10 persones assalariades a temps parcial,
gairebé 8 són dones.
És a dir, el disseny de sortida
de la crisi a l’àmbit laboral, a partir de la Reforma Laboral de 2012, és la
negació a les dones de la plena ciutadania laboral, d’aquesta ciutadania que,
seguint les ensenyances del catedràtic de sociologia Enrique Alonso, és un
projecte a partir del qual es puguin derivar projectes personals i comunitaris
on càpiga la seguretat, l’alteritat i el benestar ciutadà. Les ocupacions
parcials no desitjades – que són les majoritàries– provoquen ciutadania
–sobretot ciutadanes–, en els millors dels casos, a temps parcial, amb salaris,
pensions, prestacions de desocupació, absències de risc de pobresa i/o exclusió
social, etc. parcials, la qual cosa les priva de poder ser sustentadores de la
llar en igualtat o tenir projectes d’independència i emancipació personal. El 8
de març simbolitza la lluita per la igualtat d’oportunitats entre dones i
homes. Una lluita més vigent que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada