La
recomanable pel·lícula de Richard Brouillette, titulada L'encerclament. La democràcia presa pel neoliberalisme, és un reportatge que ens presenta les
reflexions i les anàlisis de reconeguts intel·lectuals que retraten la
ideologia neoliberal i examinen els diversos mecanismes que aquesta usa per
imposar els seus dictats a tot el món. Un d'aquests intel·lectuals, el molt
neoliberal economista canadenc, Jean-Luc Migué, no s'està de dir que
"l'única justícia social, si puc expressar-ho així, és el respecte dels
drets de propietat." El pensament únic que se'ns ha volgut imposar arreu,
consisteix a estendre aquesta màxima a gairebé tots els àmbits de la vida
col·lectiva. És, per a dir-ho en poques paraules, la teoria moral justificativa
del desmantellament de qualsevol cosa semblant a l'Estat del benestar i de la
desconstrucció del dret del treball com a element tuïtiu de la part més feble
en el conflicte capital-treball.
Però
no tothom és tan directe i desinhibit com Jean-Luc Migué. El mainstreaming neocon sol
embullar la troca amb tot un seguit d'eufemismes. A tall d'exemple, en el món
laboral cada cop s'empren més els termes "contracte fix" o
"contracte indefinit" per a definir una situació d'estabilitat
laboral que no és real. Precisament per tractar d'aquest assumpte acabam de
publicar el número 51 de Temes
socioeconòmics Gadeso amb el
títol de "La perversió del terme 'contracte fix' per definir estabilitat
laboral".
Val
a dir que l'estabilitat laboral s'ha identificat històricament amb aquella
relació laboral que assegura uns guanys salarials anuals i unes garanties de no
acomiadament sense causa justificada. És a dir, una ocupació fixa era sinònim
d'una inserció en el mercat laboral que possibilitava una estabilitat econòmica
i social. És cert que a Balears, des de fa molts anys, s'han identificat
perversament els contractes de fixos discontinus com a contractes estables, i
les successives flexibilitzacions i abaratiments dels costos de l'acomiadament
han convertit en menys estables els contractes nominalment fixos. Però, amb la
reforma laboral de 2012, la perversió dels termes es va disparar
exponencialment. Recordin que es va facilitar com mai l'extinció de contractes
indefinits, abaratint la indemnització en el cas d'acomiadament sense
justificació, i ampliant els supòsits perquè aquest sigui qualificat de
procedent. Addicionalment, la reforma va introduir un nou contracte indefinit
per a petites empreses ("contracte d'emprenedors"), amb un període de
prova d'un any, durant el qual l'empresari pot acomiadar sense cost i sense
obligació d'argumentar-ho, ni molt manco, justificar-ho. Tot i que aquest
contracte no ha estat un èxit d'utilització a Balears (se n'han registrat un
total de 2.290 l'any 2012, 1.949 el 2013, i 1.632 el 2014), en rigor s'hauria
de descomptar del total de contractes indefinits, si més no, fins que finalitzi
el període d'inestabilitat total.
El Temes socioeconòmics que
motiva aquestes línies (disponible a gadeso.org) proporciona suficient informació procedent de
l'estadística oficial per corroborar que, contràriament al discurs oficial
sobre un suposat augment de la contractació indefinida, el que no deixa de
consolidar-se és la temporalitat gairebé estructural. Deixau-me que n'apunti
tres dades i en faci un comentari telegràfic de cada una: 1) Des de l'entrada en vigor de la
darrera reforma laboral, el nombre de contractes fixos discontinus ha tingut un
increment del 12%. Convinguem que la contractació fixa discontinua pot
interpretar-se com el mal menor en unes activitats estacionals, però en cap cas
pot associar-se a una relació laboral amb plena estabilitat. 2) El
percentatge de persones assalariades amb una antiguitat de contracte inferior a
un any ha passat del 29% al 32%. Tingui's en compte que aquest és l'indicador
més robust per avaluar el grau d'estabilitat laboral del que gaudeix una
societat. 3) Els
contractes registrats de durada igual o inferior a 90 dies han augmentat un
24,6%, és a dir, a més de l'augment de la temporalitat, aquesta és més intensa.
La
conclusió principal que en trec és que cal incorporar la categoria de contracte
"fix precari" a les anàlisis del mercat laboral illenc. Ulrich Beck,
el teòric de la societat del risc que recentment ens ha deixat, en un llibre
publicat l'any 2000 (Un nou món feliç. La precarietat
del treball en l'era de la globalització),
profèticament avançava que "el contracte laboral és, per tant,
políticament considerat, un contracte de submissió". Com tantes altres
coses, l'encertà. La crisi s'ha emprat com a excusa per precaritzar el
contracte de treball com a tal. Tant se val si és fix, temporal, fix
discontinu, a temps parcial, d'autònom depenent o, fins i tot, informal.
Publicat originalment
a Diario de Mallorca (31-03-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada