Bombolla d’ocupació precària?

La pregunta del títol d'aquest article és escaient. Ho és si hom pren en consideració que cada pic hi ha més experts que, amb dades objectives i sòlids arguments, adverteixen que cal canviar el model laboral, fins i tot, per sobre de qualsevol fita numèrica de creació de llocs de treball. Sobre aquest assumpte gira el número 18 de Panorama sociolaboral que hem titulat "Una ocupació amb un excés de precarietat i una escassa productivitat no és sostenible" i que està disponible aquí. A la publicació digital de la Fundació Gadeso que, en aquesta ocasió, inclou més de vint estudis i informes sobre el mercat laboral publicats per entitats públiques i privades, institucions i agents socials i econòmics, hi ha una preocupació que planeja des de la introducció fins a les conclusions: si convertim la precarietat laboral i social en fórmula gairebé única de sortida de la crisi, voldria dir que s'ha après poc dels errors del passat, quan es creà una bombolla d'economia especulativa amb uns fonaments de sorra, i una ocupació tan precària que es va anar en orris tot just punxà la bombolla especulativa. Aquest és un tret diferencial important de la crisi espanyola i balear.

A parer meu, en els mesos vinents caldrà observar si es consoliden els símptomes de recuperació macroeconomia fruit dels lleugers canvis internacionals i, fonamentalment, del Banc Central Europeu. Tanmateix per fer aquest exercici d'observació caldrà analitzar l'evolució del mercat de treball des d'una triple perspectiva: la quantitativa (realment es crea ocupació en termes d'hores treballades?); la qualitativa (els mercats laborals ofereixen ocupacions amb uns mínims de seguretat d'inclusió social?); i la sostenibilitat de les noves ocupacions (seran ocupacions que es mantindran al llarg del temps o s'esmicolaran a la primera dificultat cíclica de l'economia?).

En aquest sentit la perspectiva immediata no és encoratjadora car la majoria d'informes inclosos en el Panorama sociolaboral que coment es podrien resumir amb la idea que un mercat de treball amb un excés de precarietat i una escassa productivitat no és sostenible. En aquest sentit paga posar especial atenció en els dos treballs que fan referència a l'índex de qualitat en el treball (IQT). El primer és l'actualització dels resultats de l'IQT de 2013, publicat per l'Observatori del Treball de les Illes Balears, i l'altre és el que ha publicat l'Ateneu Pere Mascaró amb el títol de "Crisi econòmica, mercat de treball i benestar social. El cas de les Illes Balears". Una lectura atenta del primer ens permet concloure que l'any 2003 Balears ocupava posicions baixes en gairebé totes les dimensions claus de l'IQT. Pel que fa al segon que ve signat per l'economista Ferran Navinés i les sociòlogues Antònia Puiggròs i Maria del Mar Ribas en relació a l'IQT s'afirma que als resultats de 2012, comparats amb els de l'any 2011 i 2010, s'observa que la posició de Balears ha empitjorat en relació a l'any 2012. 

En resum: apostar permanentment per la devaluació salarial i la desregulació laboral significa aprofundir en la desigualtat i, potser, la creació d'una "bombolla d'ocupació" de curt recorregut, car s'insisteix en un model de creixement insostenible en termes de distribució de renda. Per tant, perquè la recuperació econòmica ho sigui per a tothom, cal canviar el model laboral, en cas contrari haurem de concloure, amb el sociòleg Jean-William Lapierre, que "és difícil mantenir un concepte de ciutadania basat en la seguretat dels subjectes socials (i especialment laborals) quan tot el sistema econòmic actual busca fabricar riscos immensos per multiplicar els guanys del mercat". És a dir, superar la crisi amb el resultat d'un estat social de mínims, seria una doble estafa.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (06-05-2015)