Digem-ho
curt i ras: Les negociacions del Govern de Grècia amb la Comissió Europea (CE),
el Banc Central Europe (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), és a dir,
amb el que abans es denominava troica i ara li diuen “les institucions, mai no
han estat ni econòmiques ni tècniques, sinó polítiques. Val a dir que tothom
estava advertit des de fa temps. Molt abans que Síriza guanyés les eleccions i
Alexis Tsipras fos el Primer Ministre de Grècia, l’any 2012 Josep Borrell i
Andreu Missé firmaven un aclaridor llibre titulat “La crisis del euro: de
Atenas a Madrid” en el que Borrel afirma: “por eso se dice, de forma cínica y amarga,
que los pueblos pueden cambiar a los Gobiernos, pero no pueden cambiar las
políticas que éstos aplican”. Aquesta és la qüestió.
Encara
que a hores d’ara, qui més qui manco ha llegit l’històric discurs de Tsipras
convocant al poble grec al referèndum sobre les condicions imposades pel
Eurogrup al poble grec (vegeu aquí
imprescindible intervenció del ministre d’economia grec, Yanis Varoufakis), no
em puc estar de reproduir els dos primers paràgrafs:
“Durant els últims sis mesos aquest govern ha
estat lluitant en condicions d'asfíxia econòmica sense precedents per complir
el promès. La nostra promesa consistia a negociar amb els nostres socis
europeus la fi de l'austeritat i la tornada de la justícia social al nostre
país.
El mandat que ens vau donar tenia com a fi aconseguir un
acord que respectés la democràcia, els valors europeus i que acabés
definitivament amb aquesta crisi econòmica.”
Aquesta
és la qüestió: Mandat democràtic, i fi de la fracassada política d‘austericidi.
¿Cal recordar que Grècia és el país que durant la crisi ha aplicat més reformes
imposades des de la “lògica” de les retallades de drets socials a les persones
no riques perquè les riques acumuli més riquesa? ¿És el moment de discutir
l’origen i possible il·legitimitat del deute grec i de les conclusions preliminars
del Comitè
de la Veritat sobre tal deute? Pens que no paga la pena perdre el temps
en aquestes qüestions. El que veritablement és clau són les reaccions
d’histerisme antidemocràtic europeu enfront de la decisió de demanar l’opinió
democràtica del poble grec. De defensar la sobirania de la democràcia grega. Ha
de manar el poble o els anomenats “creditors".
Europa
necessita més i millor democràcia. La ciutadania europea hem de ser conscients
que o capgirem la política econòmica de l’austeritat “manu militari” i
reformulam el tractament del deute del deute o, votem el que votem, només són
econòmicament i financerament sostenibles polítiques neoliberals a favor de
l'1% de la població. Altrament dit: El dilema és austeritat o democràcia
(demokratía). Això és el que, ara mateix, ens juguem a Grècia. La resta són
“vuits i nous i cartes que no lliguen.”
#JoVaigAmbGrècia
Publicat
originalment a www.elperioscopi.com
(29.06.2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada