El mainstream informatiu gairebé ha aconseguit identificar qualsevol baixada del nombre de persones inscrites en el registre d’atur registrat com una bona noticia, associada al descens de la població aturada, i un augment de les afiliacions a la Seguretat Social com una excel·lent noticia, indicativa d’un augment de l’ocupació. És la cerimònia de la confusió de cada començament de mes amb la publicació de les dades dels dos registres (d’atur i d’ afiliacions), i que es va repetir el passat dia 2 de juliol. dBalears va ser el mitjà de comunicació illenc menys esbiaixat en titular “L’atur a les Balears baixa en 3.324 persones durant el mes de juny” amb un subtitular que deia: “Un total de 23.902 persones han estat donades d'alta a la Seguretat Social”. Els altres mitjans parlaven, curt i ras, de “creació d’ocupació”.
Segur que algun lector o lectora, que hagi arribat fins aquí, ja s’haurà demanat que ¿si baixa el nombre de persones inscrites com a aturades registrades i, alhora, augmenta el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social, quina altra cosa pot passar que no sigui creació d’ocupació?
Idò pot succeir que el descens de l’atur registrat sigui conseqüència de l’anomenat “atur desanimat”, és dir gent que, farta de no rebre cap oferta d’ocupació, ni tenir cap possibilitat de participar en algun programa de Política Activa d’Ocupació –un curs, una orientació professional, etc.-, i havent acabat la prestació de desocupació, no renova la demanda d’ocupació. Les dades sobre la baixada d’atur registrat dissociada de la creació d’ocupació són força clarificadores. A tall d’exemple, el darrer informe sobre el mercat de treball illenc, publicat per CCOO de les Illes Balears, ens informa que en el primer trimestre de l'any (darrera dada disponible de l'EPA) només el 36,3% de les baixes en el registre d'atur havien estat causades per una col·locació, mentre el 63,1% s'explica per una no renovació de la demanda d'ocupació motivada per altres causes.
També pot succeir que la variació positiva del nombre d’afiliacions a la Seguretat Social sigui conseqüència d’un augment d’afiliacions de pocs dies i/o de poques hores, i potser hauríem de parlar de menys hores ocupades formalment. Abans d’associar automàticament un augment del nombre d’afiliacions a una hipotètica creació de llocs de treball remunerats hauríem de contestar a la següent pregunta: ¿Com es possible que al juny de 2007 –quan no hi havia crisi laboral i el boom immobiliari estava en ple apogeu- hi hagués només 10.494 persones afiliades a la Seguretat Social més que el mes de juny de 2015? Doncs això és el que diu el registre que es publica cada mes. L'explicació és que en 2007 els contractes eren de major durada (hi havia molts contractes d'obra i servei) i els de jornada reduïda eren marginals, per la qual cosa la dada d’aquestes afiliacions s’apropava bastant al nombre de persones amb treball remunerat (assalariat i autònoms). Ara és tot el contrari, i la dada queda completament distorsionada. La poca ocupació neta que pugui haver-se creat és de pèssima qualitat. Val a dir que l’informe de CCOO abans esmentat, aporta una informació prou rellevant sobre aquest assumpte en quantificar que “un de cada dos afiliats al règim general té una feina insegura o associada a guanys salarials anuals inferiors a la mitjana”. És a dir, el fenomen emergent en el mercat laboral illenc en l’actual fase de la crisi és la pobresa laboral o, en termes de l’OIT, la subocupació.
Distingir entre bones ocupacions i subocupacions és molt rellevant des del punt de vista econòmic i social. Si les que augmenten són les segones, vol dir que minva la funció integradora del treball remunerat ("l'assegurança” de no exclusió social se’n va en orris), alhora que, paradoxalment, la titularitat de drets socials associats al no treball remunerat, com ara, els d’una suficient prestació de desocupació, una invalidesa o d’una pensió, segueix subordina a una bona ocupació. Les bones ocupacions són claus per a la cohesió social, les subocupacions són la negació de la ciutadania social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada