Cinc sensacions d’un viatge pel Senegal

I.- De precarietat vital. Senegal no és una “destinació” fàcil. Més aviat al contrari, la sensació de vides precàries ho envaeix gairebé tot. Poques hores després d'entrar al país de l'Àfrica occidental, vaig tenir la certesa de la vida extremadament precària que té la immensa majoria de la població senegalesa. En conèixer algunes zones de Dakar –fins i tot alguns llocs de la seva famosa cornisa-, i sobretot d'alguns pobles, entens fàcilment perquè tants intenten arribar a Europa, via Illes Canàries, en una humil llanxa (Les embarcacions típicament senegaleses, per a ells són “llanxes” i no “pasteres” o “caiucos”).

És una sensació que no sorprèn, car un ja sap més o menys que es trobarà.  Però impressiona. I és que, com diu el gran viatger Paul Theroux en el seu darrer llibre El último tren a la zona verde, “Hay muchos países en peligro o lugares cuyo futuro está amenazado. Pienso en la radiactiva Ucrania, o la anárquica Chechenia, o las abrumadas Filipinas, o la tiranizada Bielorrusia. Todos esos países necesitan ayuda, pero, cuando el famoso o el expresidente o el personaje público de turno quiere hacer una aparición humanitaria, casi siempre se dirige a África, por la atracción de lo exótico; ¿o es por la espectacularidad de los vivos contrastes en blanco y negro, o porque resulta hipnótico e ininteligible? En África, el viajero tiene licencia ilimitada, y el propio continente magnifica la experiencia como no puede hacerlo ningún otro lugar."

II.- D'hipocresia mundial. Qualsevol amb un mínim de sensibilitat social constatarà la hipocresia de l'anomenada “comunitat internacional”. Justament aquest viatge pel Senegal ha coincidit amb l'any en el qual els “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni” establerts per Nacions Unides, s’haurien d’haver complit. Potser s’ha avançat en algun aspecte, però estem molt lluny  d‘una avaluació global positiva dels vuit objectius de: 1.- Eradicar la pobresa extrema i la fam. 2.- Assolir l'educació primària universal. 3.- Promoure la igualtat de gènere. 4.- Reduir la mortalitat infantil. 5.- Millorar la salut materna. 6.- Combatre la sida, la malària i altres malalties. 7.- Incentivar el desenvolupament sostenible. 8.- Desenvolupar una aliança global per al desenvolupament.

En qualsevol cas, vist el que he vist, penso que, o s’implementa un potent i rigorós pla de planificació de la natalitat, o hi haurà poca cosa a fer.

III.- De presència de l'escalfament global.- Uns dies abans de partir havia llegit una notícia titulada “África debe buscar su propia resiliencia al cambio climático”. No obstant això no creia que fos tan evident, que els efectes de l'escalfament global fossin tan presents. Impressiona observar la salinització d'alguns rius, o les platges que pràcticament han desaparegut (per exemple les de la zona turística de Saly).

IV.- De poble digne. Una de les visites més impactants va ser la que vàrem fer a la Casa d'Esclaus de l’illa de Gorée. Davant la porta que s'obre a l'oceà Atlàntic, des d'on partien els esclaus en un viatge sense retorn, el nostre acompanyant senegalès ens va recordar que ells “perdonen però no obliden”. 

V.- De país preciós. Definitivament Senegal concentra molta bellesa. En les seves gents, en les dones amb vestits de vius colors, en els paisatges, en la gastronomia, en les músiques i, com no, en els baobabs. Parlant de baobabs, recordin la frase del Petit Príncep: “El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...” Encara que només sigui per això, val la pena anar a Senegal... i viure una inoblidable experiència.

Publicat originalment a www.elperiscopi.com  ((17-08-2015)