Democratització de la política turística, o no?

Diumenge passat, l’Ara Balears va publicar un molt recomanable dossier sobre la Taxa Turística. El que més em va interessar va ser l'entrevista que se li fa a la Presidenta Executiva de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Inma de Benito, en la qual, entre altres coses afirma: “La cooperació publicoprivada portada al seu màxim desenvolupament és fonamental perquè les decisions que es prenguin en l’àmbit executiu no estiguin allunyades de la realitat econòmica i empresarial. Hem de consolidar el camí de creixement assolit i el pla de treball que hem dissenyat amb el nou Govern se centra en això: a continuar enfortint el cercle virtuós de la inversió. En aquests moments, estam iniciant les reunions tècniques per desenvolupar-lo. El clima de treball és molt bo...”

Aquesta afirmació em va posar a l’aguait, i ahir dilluns, vaig dedicar una mica de temps a esbrinar si algú sabia què era això del “pla de treball que hem dissenyat amb el nou Govern”. Els meus contactes polítics, sindicals i periodístics no em van donar llum. Que jo sàpiga ningú del Govern ha desmentit o matisat l'existència d'aquest pla de treball fruit de la cooperació publicoprivada hotelera. Ja saben que quan una cosa no està clara convé posar-hi llum, però en aquesta ocasió -i no saben quant ho sent- sembla que per uns (FEHM) o per uns altres (Govern) es prefereix donar fum. La qüestió és molt senzilla: A pesar que l'Acord de Governabilitat per les Illes Balears, subscrit per PSOE, PODEM i MÉS, no és gens clar respecte al Diàleg Social, el que s'ha d'aclarir és si, en matèria turística, és aplicable allò que diu l'article 15 del vigent Estatut d'Autonomia: “Els poders públics promouran la participació dels agents  econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptes públics” o, per contra, s'opta per una gestió de la política turística en funció d'acords amb lobbys. Jo sóc dels qui pensa que la FEHM s'ha convertit en un lobby en tota regla, alhora, que ha perdut  capacitat i voluntat de diàleg social excepte en allò, per imperatiu legal, no li queda un altre remei, com és el cas d'alguns assumptes laborals i poc més.

Una segona afirmació de la Presidenta Executiva de la FEHM que em va cridar poderosament l'atenció és aquesta: “El sector hoteler és un gran desconegut en termes de solidaritat. Les accions que es podrien enumerar sobre la solidaritat del sector hoteler serien interminables. Estam treballant precisament en una memòria de responsabilitat social que presentarem properament i que demostra aquest fet que us coment...” Esquena contra paret!, que sembla que ens amenacen de demostrar-nos que tots els no hotelers i no hoteleres  que vivim a aquestes illes, som una colla de desagraïts i desagraïdes.

Per si de cas, avancem  que no existeix un consens general quant al significat de la RSE, però si hi ha acord que no cal parlar de responsabilitat social sectorial. Per això la “Estratègia renovada de la UE per 2011-2014 sobre la responsabilitat social de les empreses” recomana avaluar empresa a empresa, i fer-ho  sobre la base de: les Directrius de l'OCDE per a Empreses Multinacionals; els 10 Principis del Pacte Mundial de Nacions Unides en matèria de drets humans, treball, medi ambient i anticorrupció; la norma ISO 26000 sobre Responsabilitat Social; la Declaració tripartida de l’OIT de principis sobre les empreses multinacionals i la política social; i els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre empreses i drets humans. Esperem que la FEHM no ens expliqui un conte sobre Responsabilitat Social Hotelera  i faci bé els comptes amb paràmetres científics o, en cas contrari, les faci el Govern de les Illes Balears.

Diàleg social, transferència en la governança de la política turística, i explicació veraç i empàtica de la contribució del turisme a la societat illenca, són claus per la democratització de la política turística d’aquest terra.  Estarem atents!

Publicat originalment a El Periscopi (15-09-2015)