El món està pendent de la 21 Conferència de les Parts de la Convenció Marco de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2015 (COP21) que, des d'avui, 30 de novembre, fins a l'11 de desembre, es desenvolupa a París. Uns estan pendents del que succeirà a la capital francesa perquè estan preocupats pels seus guanys econòmics, i uns altres -la majoria de la humanitat- perquè està en joc que la ciutadania no rica puguem seguir vivint en un planeta habitable. És cert que l'objectiu de mantenir l'escalfament global per sota dels 2 °C és, al meu entendre, tan imprescindible com a complicat. Els jocs d’interessos entorn del canvi climàtic són part no menyspreable de la lluita de classes negada fins i tot en alguns ambients “progressistes”, però descaradament evidenciada pels molt rics. Recordin la sinceritat del multimilionari Warren Buffet en afirmar: “Hi ha una lluita de classes, per descomptat, però és la meva classe, la classe dels rics, la que dirigeix la lluita. I nosaltres guanyem”.
No hi ha dubte que el canvi climàtic ja ha arribat i que és molt més –encara que també- que un anecdòtic estiu més calorós i perllongat. El punt rellevant és que ja s'han observat i mesurat anomalies climàtiques significatives. Els informes científics constaten que en 2014 la temperatura mitjana de la terra (de la superfície terrestre i oceànica) va ser 0,69 °C superior a la mitjana del segle XX, i la més alta des que es mesura amb precisió fa 135 anys. La temperatura mitjana terrestre va ser 1 °C superior a la mitjana del segle passat. Si 2014 va ser l'any més càlid registrat en la història, l'any 2015 va camí de batre de nou els registres climàtics.
Davant aquest panorama, allò que sembla clar és que les propostes que la majoria d'Estats han posat sobre la taula de Paris no són suficients per impedir que l'augment de la temperatura global de la Terra se situï per sota dels 2°, que és el límit que oficialment (Greenpeace ho situa entre 2 o 1,5 °C) s'ha definit com a llindar màxim per sobre del qual es podrien produir situacions climàtiques desastroses i irreversibles. Per això la mobilització ciutadana és fonamental per fer canviar aquesta posició dels poderosos del món car, en paraules de Naomi Klein, “amb l'actual nivell d'objectius d'emissions, posen en perill les vides i la manera de vida de milions, si no de milers de milions de persones”.
Per una altra banda, totes les evidencies científiques ens indiquen que la regió mediterrània és una de les més vulnerables a l'escalfament global. Idò, a les Illes Balears, com una de les regions mediterrànies més turistitzades, hauríem de prendre en consideració que l'impacte principal en emissió gasos d'efecte hivernacle (GEI) de l'activitat turística és el viatge en si. Altrament dit: El transport aeri contamina molt! Per tant, parlar de turisme sostenible sense reduir les arribades d'avions carregats de turistes als nostres aeroports és un oxímoron. En conseqüència, per què en lloc de seguir amb el mantra de la desestacionalització (veritablement volem etapes anuals més curtes de resiliència ambiental?) no començam el debat de com podem viure millor, sent més solidaris amb el clima i el planeta, amb menys turistes i molt menys diòxid de carboni (CO2) turístic? Pensem-ho!
Publicat originalment a dBalears ( 3-11-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada