Ni control del dèficit, ni creixement inclusiu, ni creació d'ocupació

Des de fa ja temps, i també durant la llarguíssima campanya electoral, que està, per fi, a punt d'acabar, el president del govern d'Espanya s'ha refugiat darrere del plasma i de les macroxifres per vendre'ns una suposada recuperació econòmica i social. Per tal de no donar la cara i no mirar als ulls les víctimes de les seves polítiques d'austeritat per als no rics, ha construït un relat sobre una millora de la situació econòmica que no es correspon amb la realitat que es percep en la majoria de les famílies espanyoles, que continuen tenint molts dels seus membres en atur i continuen afectades pel procés d'empobriment iniciat el 2010, però turbointensificat a principis de 2012.

En el discurs de Rajoy sobre aquesta falsa recuperació economicosocial hi ha, almenys, tres fites: control del dèficit públic, creixement econòmic i creació d'ocupació. Analitzem-les breument.

Si ens atenim als requeriments de Brussel·les, el control del dèficit ha resultat una falsedat. Dimecres passat, 9 de desembre, la Comissió Europea va fer públic que calen 13.000 milions d'euros (en ingressos o en retallades) per ajustar el dèficit públic del Regne d'Espanya. Això no impedeix que en la campanya electoral del PP la subhasta irresponsable de rebaixes fiscals se sumi a les ja incloses en els pressupostos generals de l'Estat per a 2016. Aprovar cinc pressupostos en una sola legislatura ja és prou antisistema, fer demagògia fiscal és populisme nu i cru. D'altra banda, n'hi ha prou de llegir-se les 88 pàgines de l'informe de 2015 elaborat per la Fundació Foessa (la fundació que elabora els informes socioeconòmics de Càritas) per concloure que, certament, Espanya creix, però a costa d'un augment de la pobresa. A l'esmentada publicació s'afirma, amb molt d’encert, que s'està construint un model de societat que descarta mentre parla d'increment, és a dir, el creixement no atura el procés d'empobriment, ans al contrari, dispara les ja aguditzades desigualtats. Val a dir que, segons un recentment publicat informe de la consultoria Nielsen, especialitzada en anàlisi de consum, només una de cada tres persones amb treball afirma estar satisfeta perquè li és suficient amb el sou que guanya.

I tanmateix, la gran falsedat de la legislatura és que la reforma laboral ha creat ocupació. Tot el contrari. El president Rajoy acaba la legislatura amb menys ocupació que quan va començar. Aquesta és la conclusió, sorprenentment poc coneguda, que hom pot observar en una simple anàlisi de la Comptabilitat Nacional (CN) que, com és sabut, és un producte estadístic que elabora trimestralment l’INE i que inclou el càlcul del Producte Interior Brut (PIB). Per tant, és una font d’informació macroeconòmica a la qual se li sol donar molta importància i presumpció de solvència. La CN inclou també informació sobre l'ocupació de l'economia, en termes de llocs de treball equivalents a temps complet. Tot i que no ocupa tant d’espai mediàtic com les variacions de PIB, i ser una dada poc emprada en les anàlisis convencionals i/o ortodoxes del tarannà del mercat laboral, sempre ha estat una informació cabdal. Endemés, en la conjuntura actual de transformació del mercat laboral amb una presència creixent de l’ocupació a temps parcial, tant en termes de jornada setmanal com anual (cada pic hi ha més gent amb contractacions temporals o fixes discontínues que no arriben, ni de bon tros, a una ocupació anual completa), observar l’evolució de l’ocupació amb dades de la Comptabilitat Nacional d’Espanya ha esdevingut imprescindible.

Idò, tenint en compte que la legislatura va començar a finals de 2011 amb 17.345.000 llocs de treball equivalents a temps complet, i acaba amb 17.125.300 d’aquests llocs (-1,3%), no es pot parlar en rigor de creació d’ocupació. Val a dir que l’estratègia d’ocupació de l’actual govern d’Espanya, basada, per una banda, en la promoció del treball remunerat per compte propi (Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents, Autònoms forçats, falsos emprenedors) i, per una altra banda, en la precarització de les relacions laborals i la baixada dels costos laborals, no ha aconseguit que el saldo final de legislatura 2011/2015 sigui positiu, ans al contrari, és negatiu amb 219.700 llocs de treball menys. Aquesta pèrdua d’ocupació no ve de comparar un trimestre estacionalment dolent en ocupació (el quart) amb un de bo (el tercer), car en cap dels trimestres estivals de la legislatura no hi ha hagut més ocupació real que la que hi havia al seu inici. En qualsevol cas, tot i que en els anys 2014 i 2015 se n’observa una remuntada, el balanç de legislatura del trimestre amb més ocupació és prou significatiu: en el tercer trimestre de 2011 hi havia 17.744.500 llocs de treball equivalents a temps complet, i el 2015 hi ha 17.125.300, és a dir, 619.200 menys. Si el que comparam són els llocs de treball de persones assalariades en el tercer trimestre, el balanç és encara pitjor: en tots els trimestres estiuencs de la legislatura ha minvat l'ocupació assalariada, i el saldo de legislatura és una baixada de 611.300 persones, és a dir, un descens gairebé del 4%.

Sembla evident que la legislatura ha acabat amb un incontrolat dèficit de cohesió social, un model de creixement excloent, i un estirabot de creació d’ocupació associada a la pobresa laboral.

Publicat originalment a Ara Balears (14-12-2015)