PP, ocupació i pobresa laboral

El catedràtic d'economia de la Universitat de Castella-La Manxa, Juan Ignacio Palacio, en un article titulat "Las dimensiones de la desigualdad" (Gaceta sindical reflexión y debate, número 2, juny 2015) escriu: "Para un pobre o marginado, más importante que la desigualdad, que es un término relativo en comparación con otros, es su vivencia de que carece de lo más necesario. Con frecuencia, para un rico, aunque tenga conciencia de que existen injusticias y desigualdades, la realidad de la pobreza es algo ajeno que nunca ha experimentado y que no le afecta". Pens que és una reflexió molt encertada, i particularment aplicable al president del Govern d'Espanya. M'explic:

Rajoy no ha dit ni abans ni durant la present campanya electoral ni una paraula sobre les creixents desigualtats que les seves polítiques han incentivat. Reduir, o, si més no, controlar aquestes diferències no sembla ser un objectiu de la seva campanya electoral. Probablement els spin doctors li hauran explicat que, encara que entitats tan poc sospitoses de tendències esquerranes com la Fundació Bertelsmann hagin situat a Espanya en les últimes posicions en el rànquing de justícia social, per als votants això de les desigualtats és una qüestió relativa i, per això, li hauran assessorat que se centri en altres missatges com el de l'ocupació. Dit i fet: el PP no s'està d'afirmar que han creat un milió de llocs de treball en els últims dos anys i de comprometre's a crear-ne dos milions més abans de finalitzar la pròxima legislatura. Deixant a part la contradicció consistent en atribuir unes vegades la capacitat de creació d'ocupació gairebé en exclusiva a la iniciativa privada i, quan convé, auto atribuir-se-la, allò que em sembla substancial és que la primera part de la consigna electoral és falsa.

En el número 62 de Temes Socioeconòmics Gadeso titulat "La legislatura de Rajoy acaba amb menys ocupació que quan va començar" (disponible aquí) analitzam les dades que sobre mercat laboral del conjunt d'Espanya conté la Comptabilitat Nacional (CN). Val a dir que aquesta font estadística és la mateixa que calcula el Producte Interior Brut, per tant, els que li donen tanta solvència per als càlculs del PIB, no n'hi haurien de restar pel que fa a altres càlculs com els de mercat de treball. La CN ens informa que, com la legislatura va començar a finals de 2011 amb 17.345.000 llocs de treball equivalents a temps complet, i acaba amb 17.125.300 d'aquests llocs de treball (-1,3%), no es pot parlar en rigor de creació d'ocupació. Ans al contrari, el saldo final de la legislatura espanyola 2011/2015 és negatiu amb 219.700 llocs de treball. Aquest resultat negatiu no ve de comparar un trimestre estacionalment dolent en ocupació (el quart) amb un de bo (el tercer) donat que en cap dels trimestres estivals de la legislatura hi ha hagut més ocupació real que la que hi havia al seu inici. En qualsevol cas, tot i que en els anys 2014 i 2015 s'observa un repunt, el balanç de legislatura del trimestre amb més ocupació és prou significatiu: En el tercer trimestre de 2011 hi havia 17.744.500 llocs de treball equivalents a temps complet, i en 2015 hi ha 17.125.300, és a dir, 619.200 menys.

Abans d'acabar convé aclarir que, en la conjuntura actual de transformació del mercat laboral amb una presencia creixent i estructural de l'ocupació a temps parcial, tant en termes de jornada setmanal com anuals cada pic hi ha més gent amb contractacions temporals, parcials o fixes discontinues que no arriben, ni prop fer-hi, a una ocupació anual completa, observar, com fa la CN, l'evolució dels llocs de treball equivalents a temps complet ha esdevingut clau per tal de conèixer la realitat laboral.

Concloguem, idò, amb una qüestió corroborada al llarg de la història: les normes laborals no creen ocupació, però la transformen. En aquest sentit el que ens hauria d'importar és si les ofertes electorals en matèria laboral són per a canviar o mantenir i/o incentivar la dinàmica que, segons la fundació l'alemanya abans esmentada, ha provocat que a Espanya el risc de pobresa entre les persones amb ocupació s'hagi incrementat fins a un 10,2%. Però és clar que això ni el PP ni, per cert, Ciudadanos ho aclariran, ja que, no debades això de la precarietat i pobresa laboral és per a alguns un assumpte menor perquè, en paraules Juan Ignacio Palacio, "imagina que nunca se va encontrar en una situación así".

Publicat originalment a Diario de Mallorca ( (17-12-2015)